Sonet a l'Ebre

Sonet a L'Ebre

Prudent s’atansa, navega al descobert.
Encamina l’horitzó amb rostre serè.
La terra que mulla li encomana el vertader
favor d’adobar la terra i romandre verd:

constant, viril, que la natura per ell fa bola.
El cel se’n va al seu pas en dolça rima.
S’omple de blavor el cant que s’aprima,
pels roigs moixonets muts. El flumen bressola

la llavor, canyar i pels sequiols s’atura.
Carregat d’enginy que ara la flaire és més pura,
car roman més arrelada en crus moments.

Traspassen les cadenes altres cants d’ocells,
que duen a les salines els sons més bells.
Records d’uns altres temps més eficients.