Poema "Als exiliats"

Poema dedicat a cinc autors ebrencs que sofriren un llarg exili : Joan Cid i Mulet (Jesús,), Artur Bladé i Desumvila (Benissanet), Àlvar Pasqual-Leone (Vinaròs), Roc Llop i Convalia (Miravet) i Trinitari Fabregat (Alcanar).

“Als exiliats”

El dia és massa curt, la nit força llarga.
Lluny de ta casa, el cor engoleix i plora.
En terra cristiana o en terra mora,
lluny de ta casa, la vida és ben amarga.
Peix fora l’aigua, véns sense rumb,
les flors es panseixen, no xiulen cardines,
cor sense vida, sembles moribund,
no veus mai la mar, no olores les salines.
La festa forastera no es gaudeix.
Els àpats són estranys, desapareix
la fam, l’ànsia, no bull l’amor.
Evoques temps passats passionals,
on el cos gaudia, la pau envaïa el cor.
Tot era clar, la terra et treia els mals.