divendres, 14 de setembre de 2007

Poetry by Joan Cid i Mulet, translation

Traduccions personals d'alguns poemes de Joan Cid i Mulet, del poemari Roses Blanques (1934)

ROSES BLANQUES

Les blanques roses del pitxer
Van esllanguint-se cada dia
- roses blanques del roser
d’un cor que gelós moria –.

L’amor que les feu tan belles,
Qui sap, l’amor, per on nia..!
Roses blanques, desfullades,
Sense perfum ni alegria...

Ai, aquelles roses blanques
Que un jorn, el desig collia.
Avui, tan blanques com eren,
Pàl·lides són, sense vida...

Roses blanques que l’amor
Ha marcit en llur florida..!

WHITE ROSES

White roses in a vase
Are slimming day by day
- in the bush white roses
from a jelous heart was dying -.

Love gave them beauty,
No one knows that lovenest!
White defoliated roses,
No scent and happiless...

Dear me! those white roses,
My desire picked one day,
used to be white, but today
Are lifeless and pale.

Love has dried the white
roses as they were flowering.

VOLVES DE NEU

Els vidres són glaçats pel fred.
La tarda mor en el silenci cru.
Misteri i ombres, lleu secret
D’una vida que es fon llànguidament.

Volves de neu. Voleiadisses
Papallones que cauen lentament
Damunt l’asfalt.
Lluïssors misterioses. Fresseig
D’una ombra blanca que passa
En l’hora capvespral.

Taques blanques que fereixen
El misteri i la penombra
Del carrer.

Solitud que glaça. Blanc seguici
Que la boira no ha desfet.
Fred que es posa dintre els cossos
Condormits.
Hivern que atura les vides
I els neguits...

Volves de neu. Blanques volves,
Blanques i belles, el migjorn.
Animetes desmaiades, pàl·lids lliris
Si veniu en cloure el son...

Misterioses volves blanques,
Volves de neu,
Si al cor de ma benamada,
Una amoreta hi porteu;
Volves llises, volves meves,
Blanques i dolces sereu.

SNOW FLAKES

Glasses are frozen.
Evening passing away in raw silence.
Mystery and shadows, little secret
in a languishing melting life.

Snow Flakes. Flying butterflies
slowly falling on the tarmac.
Mysterious shinings. Movement,
a white shadow comes at dusk.

White stains aggrieve
The mysterious street half-light.

Loneliness freezes. White retinue
That fog hasn’t broken.
Cold inside sleepy bodies.
Winter halts lives and worries.

Snow white flakes,
Lovely and white,
Little fainted souls, pale iris
May come when sleep has gone.

Mysterious white snow flakes
a bit of love shall bring
To my loving one.

My even flakes, white sweet you’ll be.

CANT A LA PÀTRIA

Que voleien ben altes les campanes
Amb un dringueig de joia i majestat;
Que parlin els cors, com les fontanes,
Remors de benaurança i llibertat.

Que arreu de nostra terra catalana
Hi onegi, flamejant, nostre estendard.
Ensenya de la fe, senyera immaculada,
Penyora de la nostra voluntat.

Que els cims més alts i les vallades
Amarades fruits i espigues d’or,
Es vegin per cantúries suaus embolcallades
Que diguin l’alegria que abranda nostre cor.

Que tot vesteixi festa arreu de Catalunya
Que avui és jorn de joia, catalans.
Si el segador ardit la falç empunya
Tots nosaltres tindrem plenes les mans

D’aquella mena d’armes que la terra
Sagrada i lliure, on jauen nostres vells
Ens digui són millors per fer la guerra
A aquella gent superba, tirànics i mesells.

Cantem la pàtria ben lliure i catalana;
Guaitem-la redreçar-se triomfalment.
Que el cel de Catalunya mestressa i sobirana
Sigui el més clar de tot el firmament.

SINGING THE LAND

The bells shall fly so high
Tinkling with joy and majesty!
The hearts shall talk like the fountains
Buzzes of beatitude and liberty!

In our Catalan land shall flutter
our flag, flaming.
Standard of faith, immaculade flag,
Pledging our deepest will.

The highest hills and the valleys,
Soaking fruit and golden spikes,
Shall find with sweet songs swadled
Revealing the happiness of our heart.

Catalonia shall a party be,
As today, Catalans, is joy!
When the bold reaper grips the sickle,
We’ll get that sort of arms in our hands,

that sacred and free land,
where our ancestors lie,
will tell us that are best for fight
against tyrant enemies.

We shall sing a free and Catalan land,
We shall watch its victory.
The sky in a sovereign Catalonia
Shall be the brightest in firmament.

CANÇÓ D’AMOR

Fou a la tarda quan el sol moria
Dalt de la carena, suau, lentament,
Quan l’amor cantava amb dolça harmonia
Les notes més belles d’un cant transparent.

I tu m’escoltaves, sospès al bleixar
Del teu cor, on hi niava la més dolça passió,
Què és bella la vida quan saps estimar,
Què bell és el cant quan saps la cançó!

I jo t’ofrenava, llavors, la vida,
I et deia follies i encetava il·lusions.
La cançó més bella i més amorosida
Fou la que et parlava de flors i petons.

Tot reia en nosaltres i fou primavera
Vessant de garlandes i encisos d’amor.
Tot just aleshores naixqué la primera
Cançó d’esperances sense ombra d’enyor.

I avui que la vida se’ns mostra serena,
Que tot, en nosaltres es torna dolçor,
El cor que batega de joia ben plena,
Mormola, amb veu dolça una cançó d’amor.

LOVE SONG

One evening, the slow sun was sweetly
setting on the crest line,
Love was singing with sweet harmony
The nicest notes of a transparent song.

And you listened in your heart,
where the sweetest passion reigned.
How nice is life when you love!
How nice the song when you know the lyrics!

I offered you my life, at the time.
Built up hopes with loving words.
The most beautiful loving song
Filled with flowers and kisses was.

It was spring and all around was charm,
Garlands, love and laugh.
The fist song of hope was born
No shadows or missings at all.

And today that life is serene
All is sweetness around,
happily our heart’s beating
whispering the sweetest loving song.

A VERDAGUER

Fugires un mal jorn d’aquesta nostra terra,
La terra catalana, que tu, amares tant,
I, un crit d’angúnia, dels plans i de la serra
N’eixí planyívol amb tons de tètric cant.

Deixares nostra vall, la perla catalana,
El poble ingrat, on tant hi vas sofrir ...
Oh, Verdaguer! Dissort fou ta germana
I amb ella els més bells cants vingueren a florir.

Deixares, sí, plorant, t’aimada Catalunya,
Per anar-te’n, ai! Per sempre al més enllà..
Més, ressona en nosaltres, “quan de tu s’allunya”
Per sempre amb nosaltres sempre més restà...

Cantor del nostre poble, immens germen
Que Idil·lis i Cants Místics ens feres admirar,
Canigó i Montserrat a ton sepulcre vénen,
Tes despulles mortals, flairosos a incensar.

I, encara que malaurat, un jorn morires
Deixant-ne Catalunya sens joia ni consol;
No moriràs, no, que tes radiants guspires
Amb nosaltres viuran amb resplendors de sol!

VERDAGUER

Leaving in a dreadful moment,
The Catalan fatherland you so much loved.
And, a scream from flatlands and mountains
Aroused a gloomy song

Leaving the Catalan pearl, our valley.
The thankless village, you so much suffered.
Verdaguer, Unluck was your destiny
From which the nicest songs flourished.

Leaving a cry in your beloved Catalonia
Fleeing beyond... for good.
Though listening ever and ever
to the verse “when moving away“

Poet of the land, immense germ
Who made us admire real anthems
Canigó and Montserrat your grave visit
To show respect to your mortal remains.

And, though on bad day you passed away
Leaving sad Catalonia, orphan of poetry.
You’ll not die, as your radiant sparks
Will live with us under the brightest sun.


ENCÍS

Ni l’aire mou la tarda quieta
- tarda d’estiu –
on la claror es mostra discreta
i plora i riu..
Prop del camí, parets molsoses
Formen pendís;
Tenen suaus sentors flairoses
D’un dolç encís.
Moren les hores, lasses i lentes
En l’infinit;
Hores de somni, hores ardentes
I de neguit.
I l’hora és bella i misteriosa
D’un dolç encís.
L’ànima fuig malenconiosa
Al paradís.
La tarda mor en la boscúria
Bella i suau;
S’ouen llunyans, d’una cantúria
Ecos de pau...

CHARM

No wind in a calm evening
- a summer one –
the prudent light prevailing
cries and laughs.
Near the path, mossy panels
a warm slope define;
Alluring even smells,
a sweet charm.
Time dies, slow, asleep
with no bounds
Dreaming ardent times
And worrisome.
Mysterious nice moments,
A sweet charm.
A sad soul vanishes
To paradise.
Evening dies in woodland
genteel and neat,
listening to distant
songs, resounds of peace.