diumenge, 28 de desembre de 2008

100 anys del naixement de Roc Llop i Convalia

"El dia del centenari del naixement de Roc Llop i Convalia" (Miravet 1908-París 1996)

La llibertat és el teu emblema,
la lletra ens retrata la vida,
l'escola ens modela home i dona,
tot el que ens envolta és poesia.

Un baluard templer ombreja un poble
bell, amb un riu regant cirerers
la costa de Riago amunt tresca
i desprén ambients de primavera.

Mestre i cultura, paraules arrelades
en l'ànima poeta d'un home llibertari,
polític de la vida i de la literatura,
ideari etern de tots els dies.

I la guerra... i les guerres trencaren
un món de pagès i escola.
Esbàstiques arreu mataren pobles,
exili de tots els temps, gana i misèria...

Cruels els anys a l'infern de Gusen,
el llapis escriu i ningú no somriu.
sofrint com tots la fúria de la llopada,
l'home fet escòria en un moment furtiu.

París i llibertat s'agermanen,
al maig d'un any de la memòria,
memòria que seguiràs fins el dia
del traspàs... tacada la vida.

I la ploma escriu contes negres del Danubi,
i glosa a la terra ufana i encadenada,
i botxins maleïts són presents tota l'estona,
i l'ànima de poeta canta i canta.

I ressona el poble en aquests versos,
i l'amor apareix en tot moment,
i versa en la llengua catalana
sardana-jota, Ebre-Miravet.

dissabte, 27 de desembre de 2008

Poema: A Pep Guardiola
Veiem com el món gira entorn al futbol...
una passió que s'eixampla arreu
com un imant que incorpora vespres de joia.
Veiem com esdevé el joc de jocs,
com creixen xavals de la pedrera,
com regnen aquells amb gran talent.
Veiem com joves i grans s'entusiasmen
com càntics ufans endolceixen el moment,
com es devoren les cròniques dels diaris.
Veiem com les il·lusions s'enlairen,
com ens sentim campions d'ànima,
com somniem en ser els millors del continent.
I l'eufòria ens envaeix, gràcies a tu...
sí... gràcies al coneixement d'un joc ben dolç
que engendra caliu i a voltes somriu.
El culer se sent joiós davant de la història,
d'un equip mestre que ens complau.
Un senyor del futbol, Pep de Santpedor
amb cara d'infant que no ha trencat plats,
amb saviesa esportiva, amb tendresa humana,
ens enlaira envers el plaer infinit de la victòria.

dijous, 25 de desembre de 2008

POEMA AL PRESIDENT MACIÀ

"En el 75è aniversari del seu traspàs"

I et guià la força galana d'un ideari català,
una terra ufana que va fent camí
lentament, sempre pendent
de l'aire hostil que ve de ponent
que sovint ens acompanya.
Amb la parla com a emblema,
la senyera s'enlaira al vent
i revivim il·lusions supremes i ancestrals.

Un 14 d'abril... volgueres canviar la història,
abolires monarquies esquifides,
engendrares un règim popular,
bastires il·lusions arreu d'un país en flama.

I vas fer història com a president,
com el senyor de Prats de Molló
que volia Catalunya lliure i plena,
que no s'atura davant la injustícia.
Amb valentia, eficàcia, polivalència,
l'home rebel amb un ideal suprem,
la independència nacional,
i passen els anys... i ens refermem.

dissabte, 20 de desembre de 2008

El català a les lletres ebrenques (19)

Mn. Tomàs Bellpuig va ser l'introductor de la normativa fabriana a les nostres terres durant les primeres dècades de segle XX. Va publicar un opuscle "L'art d'escriure bé", que va tenir molt bona acollida entre els escriptors comarcals. Durant aquests anys hem de destacar el treball filològic de Francesc Mestre i Noé i Joaquim Garcia Girona. Mestre va publicar "Vocabulari català de Tortosa (1915)", mentre que Garcia Girona, natural de Benassal (Alt Maestrat), va endegar el seu treball "Vocabulari del Maestrat", que va acabar el gran lingüista valencià Carles Salvador. Aquests estudis els hem d'emmarcar dintre de la col·laboració d'aquests escriptors amb Mn. Antoni M. Alcover, que estava compilant vocabulari per al seu diccionari català-valencià-balear. També l'historiador Enric Bayerri va publicar el seu "Refranyer català de la comarca de Tortosa", el folclorista Joan Moreira va treure a la llum "Del folklore tortosí", i altres estudiosos com Frederic Pastor i Lluís o el calaceità Santiago Vidiella realitzaren una important tasca de recerca quant a proverbis i refranys autòctons. Aquests han estat els pioners dels estudis lingüístics a les comarques centrals dels Països Catalans.A principis del segle XXI es va publicar Aïnes i Cruilles, la primera gramàtica del català occidental, tota una obra mestra dels professors Josep Panisello i Chavarria i Joan Beltran. Ha estat una aportació importantíssima que permet tenir una magnífica eina de treball quant al conreu literari del català occidental. Actualment, hi ha tot un seguit de lingüistes i filòlegs que estan realitzant estudis importants sobre el nostre parlar, alguns d'altres comarques catalanes com és el cas del cambrilenc Dr. Pere Navarro, professor de dialectologia de la URV, especialitzat en el parlar de la Terra Alta i del Matarranya.Dr. Miquel Àngel Pradilla és natural de Rossell (el Sènia) i és professor de sociolingüística a la Universitat Rovira i Virgili. Doctor en Filologia catalana i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, ha publicat llibres com "Sociolingüística de la variació i llengua catalana", "El laberint valencià, apunts per a la sociologia del conflicte". També ha impulsat els 2 congressos d'estudi de la diòcesi de Tortosa, i la publicació dels llibres amb les ponències consegüents.A principis del segle XXI es va fundar el CEL, el Centre d'Estudis lingüístics i literaris de les comarques centrals dels Països Catalans, que aplega lingüistes com Àngela Buj, Carles Castellà, Albert Aragonés i Teresa Izquierdo, tots ells professors de llengua catalana a centres de secundària. Tiren endavant el web www.beaba.info, en el qual es pot trobar un interessantíssim diccionari d'autors/es ebrencs/ques. També publiquen la revista BeCEroles, amb estudis lingüístics i literaris. S'han especialitzat en l'estudi del parlar de les comarques centrals dels Països Catalans. Aragonés ha publicat "La llengua del Baix Ebre i del Montsià, un model de llengua estàndard oral", mentre que la canareva Àngela Buj ha estat l'autora d'estudis com "Lèxic del Montsià, estudi geolingüístic", "Etnotextos i memòria històrica: Alcanar (1936-45)", també un estudi sobre el vocabulari català de Tortosa de l'esmentat Mestre i Noé.Montse Ingla, tècnica de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha publicat obres com "Català per a periodistes de les Terres de l'Ebre", amb col·laboració amb Jordi Duran i Albert Aragonés.També s'han realitzat notables estudis lingüístics a la comarca del Matarranya, i publicat obres col·lectives com El Molinar, que ha permès l'estudi a fons de la literatura oral i també de la parla de la regió, amb aportacions d'estudiosos com Artur Quintana, Josep A. Carrègalo o Carles Sancho.A la Ribera d'Ebre, hem de destacar els estudis realitzats per Josep Sebastià Cid i Català, sobre el qual també parlarem en l'àmbit dels estudis literaris, i d'altres com Biel Puvill, que va publicar un conte sobre el parlar d'Ascó, "La meletxa polina".

divendres, 19 de desembre de 2008

El català a les lletres ebrenques (18)

A principis de segle XX, alguns històrics escriptors varen part de la seua tasca a l'àmbit teatral. Aquest va ser el cas de Mn. Joaquim Garcia Girona o Mn. Tomàs Bellpuig, que entenien el teatre com una manera de difondre els sentiments religiosos, o de Sebastià Juan Arbó i Joan Cid i Mulet, que tiraren endavant grups dramàtics d'interès. El matarranyenc Desideri Lombarte també va fer recreacions teatrals de notable interès. El cas més especial és el de Joan Povill i Adserà, fill de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), mestre de professió, que és l'autor de la famosa passió d'Olesa de Montserrat. Durant el franquisme, el teatre va ser una de les arts que més va sofrir la censura. A casa nostra hi ha dos autors remarcables, els quals ja hem fet esment en posts anteriors. El tortosí Manel Pérez i Bonfill ha dirigit nombrosíssimes obres teatrals en la que ha estat la passió de la seua vida, en un home lliurat al camp de les lletres. L'ampostí Josep Ferré i Royo és l'autor d'una gran quantitat d'obres, la majoria de les quals en llengua catalana. També ha fundat grups teatrals a Amposta i va ser el director del Grup de teatre planer durant 10 anys. La gran figura teatral de casa nostra, però, sobre la qual vàrem parlar en el post referent a la Generació de 1952, és Ricard Salvat, una dels més prestigiosos directors teatrals catalans en l'actualitat.Avui dia hi ha nombrosos grups teatrals arreu de les nostres comarques, tots els quals actuen en llengua catalana, la qual cosa és un tret ben significatiu. Entre els directors teatrals destacarem els casos de Lluís Navarro, de Sant Jaume d'Enveja, Pere Izquierdo, de la Sénia, i Xavier Aragó, de Santa Bàrbara. Aragó ha teatralitzat la vida de Joan Cid i Mulet (Pretenen emmudir les veus), Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé i Desumvila (Blat d'Orió) i del General Cabrera (Pàtria i Diòcesi). Quant a autors de teatre, hem de fer esment de Manolita Nadal, d'Ulldecona, i de Baltasar Casanova, de Deltebre. Nadal ha publicat l'obra Black is Black, i també un interessant llibre sobre les obres teatrals estrenades a l'institut Joaquim Bau de Tortosa. Domingo Segura és autor de la història del grup teatral de La Sènia. El vinarossenc Joan Carles Bellviure Simón ha estrenat obres com "L'exprés de les onze i deu", "La memòria de l'aigua", o "Z i l'habitació 113".El premi de teatre La Carrova, que atorga l'Institut d'Estudis comarcals del Montsià, té un notable prestigi ja que l'obra es publica i, si és possible, es representa, la qual cosa és tot un al·licient per als autors. Tambe hi ha el premi Carlota de Mena, que atorga l'IMACT de Tortosa.No cal dir que una de les grans atraccions teatrals del territori és la Passió d'Ulldecona, la versió catalana del qual és de l'escriptor mallorquí Jaume Vidal i Alcover. També es representen els Pastorets a poblacions com La Fatarella (Terra Alta).

dijous, 18 de desembre de 2008

El català a les lletres ebrenques (17)


El prioratí Jesús M. Tibau, resident a Tortosa des de fa 20 anys, s'ha destapat com a un excel·lent narrador durant els darrers anys, que li ha permès tenir un notable prestigi arreu de Catalunya. Ha publicat tres reculls de contes: "Tens un racó dalt del món", "Postres de Músic" (amb el qual es va importar el premi Marià Vayreda a Olot), i "El vertigen del trapezista". També va ser convidat a participar en el recull col·lectiu "Contes coordinats", amb els millors narradors del país en la llengua de la terra.Manel Ollé és un altre dels baluards de les nostres lletres, amb una llarga trajectòria literària. Professor de català, natural d'Ulldecona, ha publicat obres com "L'última Vinyeta" i "Macianet el Ventallenc", en la qual recupera nombroses paraules del vocabulari pagès. Coneix molt bé la literatura ebrenca i és un dels habituals oradors en homenatges als veterans autors de casa nostra.L'ampostí Rafel Haro, professor de filosofia a Vinaròs, va ser guardonat amb el Sebastià Juan Arbó als anys 1990 amb "Història d'un mediocre". Ha publicat nombrosos contes en reculls col·lectius. Un altre ampostí Rafel Duran ha estat guardonat en diverses ocasions als premis Cid i Mulet, Sant Jordi de Santa Bàrbara i grup de dones d'Ulldecona, i ha publicat contes en els reculls col·lectius d'Aeditors. La també ampostina Maria Josep Margalef, professora de català a l'IES Ramon Berenguer i presidenta de l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià, s'ha estrenat amb diversos contes en reculls col·lectius.Des de Flix ens arriba la veu de la Laura Mur, una de les narradores ebrenques en auge que ha publicat "La cova del silur". El també flixanco, Albert Guiu, del qual ja vàrem parlar en l'apartat poètic, també ha estat guardonat en nombroses ocasions en l'àmbit de la narrativa curta.La tortosina Eva Benet, col·laboradora habitual de l'Estel, s'acaba d'estrenar amb un original "Contes a taula". Sílvia Favà, també de Tortosa, ha publicat "La vida des del parc" i va guanyar el premi Llibres ebrencs de l'any passat. Finalment, Núria Gas De Cid ha estat guardonada en diverses ocasions en premis d'arreu dels Països Catalans.La Ràpita és un punt neuràlgic de les lletres ebrenques, també quant al conreu del conte. El jove Ramon Vernet, acaba de guanyar el premi Tinet de narrativa curta per internet. Ramon González compta amb una excel·ent trajectòria narrativa. Àngels Castellà, rapitenca resident a Bot (Terra Alta), professora de català a l'IES Gandesa, es va emportar e l premi "Llibres ebrencs" de 2007.

Poema Bones Festes

I hem fet camí, durant un any llarg...
i hem reviscut esperances i il·lusions,
i hem tingut coratge arreu d'una vida
senzilla i plena, amb amor, feina i alegria.
Avancem, a poc a poc, sense el camí traçat,
tot seguint el pas del temps que no s'atura.
I ens trobem davant d'imatges colpidores,
idees sanes i... tanques arreu d'un horitzó
que es clou a voltes amb claus punyents.
I ací en un poble que demana tantes coses justes,
amb una cultura espill del treball profund
de les centúries, amb Ausiàs i Tirant,
amb horitzons nostrats de línia primera,
sabedors que la injustícia ens ha marcat la trajectòria.
I ací una parla que es conrea enllà dels mars,
que ha rebut noms d'or per reforçar-la
i diferents accents dalt i baix de la terra eixuta.
I ací una família plena, uns xiquets que reben
amor diari, i...ara... il·lusions i reis,
el regal d'estar tots junts en moments plàcids.
I ací, Araceli, nom d'amor conreat dia a dia.
Un any ha passat, i ací ens trobem
explorant futurs camins plens d'esperança.

dimecres, 17 de desembre de 2008

El català a les lletres ebrenques (16)



La tortosina Estrella Ramon és una prolífica autora de novel·les infantils i juvenils, ben coneguda en els cercles literaris d'arreu dels Països Catalans: "M'escriuràs", "La bruixeta té pipí", "I va la fada i s'enfada", "Rata robinata", "Faroleta pocallum", "Ptolomeu el cuinetes", etc. Mestra de professió, també 'ha mostrat molt activa amb la seua participació pública en conta contes i en activitats literàries per als més joves de la casa. És un dels grans baluards de la literatura ebrenca actual.Pep Castellano, d'Albocàsser (Alt Maestrat) és un altre dels grans autors de literatura infantil actual. Ha publicat: L'herència dels càtars", "Mar de fons", "Marta Martí, reina del rodolí", "El secret de Khadrell", "La clau dels templers", etc.El també tortosí Jordi Andreu i Corbaton, professor d'empresarials de la URV, va començar a publicar de molt jove. Ha editat igualment tres novel·les infantils i juvenils: "Mixatxibutxi", "Els barquers del cel" i "Pullback", en la qual s'endinsa en els thrillers. S'ha prodigat igualment en les narracions curtes per a adults.Toni Villalobos, de Sant Jaume d'Enveja, és un autor veritablement prolífic amb nombroses obres infantils, el seu àmbit professional ja que és mestre de primària: "M'avorreixo va dir en Pol".La jesusenca Cinta Arasa va ser presidenta de l'Associació de Joves Escriptors en llengua catalana. Ha rebut algun premi en literatura infantil i ha publicat el conte "On és el sol Cucafera?".Altres autors que han conreat la literatura juvenil i infantil són l'ampostina Imma Reverter, la jesusenca Maria Cinta Moreso i Roé, i Joan Josep Rovira Climent, natural de Cinctorres (Els Ports).El jove Valer Gisbert, natural d'Aldover, s'ha descobert amb la novel·la "El Vigilant d'horitzons", basada al Port de Caro, tota una novetat en la literatura ebrenca ja que es tracta d'una història de ciència ficció. També ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.El jove David Albesa, de Montroig de Tastavins (el Matarranya) es va descobrir amb "Quin món més bèstia", un seguit de contes en els quals ens presenta de manera molt amena el món dels animals.La Susanna Antolí, de Beseit (el Matarranya), està realitzant una notable carrera literària amb la recerca d'històries i llegendes populars de la comarca: "Memòries d'un segle", "Lo fi dels llops a Beseit", "El tio Mentiroles i el drac de Peñarroya".

dimarts, 16 de desembre de 2008

El català a les lletres ebrenques (15)


Amb les excepcions del rapitenc Sebastià Juan Arbó, del jesusenc Joan Cid i Mulet i del vinarossenc Joan Manel Borràs i Jarque, a les comarques centrals dels Països Catalans no podíem presumir de novel·listes prolífics en la llengua de la terra. A finals del segle XX i principis del XXI s'han anat descobrint tot un seguit de narradors/es que estan assolint fites importants, però. La narrativa ebrenca està en un moment veritablement dolç. En el post anterior ja vàrem analitzar els casos d'Emili Rosales i Andreu Carranza. Tenim altres veus narratives ebrenques de notable interès.Francesca Aliern és una escriptora autodidacta, natural de Xerta. Va començar la seua tasca literària escrivint novel·les en castellà, de tipus molt sentimental amb temes veritablement colpidors. En català, ha publicat durant els darrers anys una esplèndida trilogia formada per "El pont de la solitud", "Sabó moll" i "Camins", que l'ha situat en un lloc capdavanter de les nostres lletres. La seua darrera novel·la és "Cor de llop". Un Sant Jordi, sense novel·la seua, seria molt diferent a les Terres de l'Ebre!Miquel Reverter és rapitenc i des dels anys 1990 ha aconseguit guardons importants amb novel·les com "Picasso anatomia d'uns pintats" o "Trilogia d'un desig". Recentment ha rebut un accèssit en un premi nacional al principat d'Andorra.Miquel Esteve, natural de Móra la Nova, ha entrat amb força en el panorama narratiu ebrenc ja que ha estat guardonat als premis Ribera d'Ebre i Vila d'Ascó. Ha publicat la novel·la "Heydrich i les agents del saló Kitty".Josep Gironès, de la Fatarella, té una llarga trajectòria en diversos gèneres i es va destapar en l'àmbit novel·lístic amb la novel·la "La Cabana", guardonada al Vila d'Ascó.Des del Matarranya ens arriben les narracions de Lluís Rajadell, de Vall-de-roures, periodista de Heraldo de Aragón i autor de narracions curtes i d'una novel·la d'intriga. Silvestre Hernàndez, natural de Badalona i també resident a Vall-de-roures, és un bon novel·lista amb un gran prestigi que ha publicat moltes novel·les,, entre les quals "Aigües tèrboles".El triaguerí Vicent Sanz ha publicat "Partida", després d'haver-se iniciat en l'àmbit de la narrativa curta.El benicarlando Josep Igual va guanyar el premi Sebastià Juan Arbó amb "El cor cansat". Recentment ha guanyat el Cristòfor Despuig amb "Dietari del Delta". El tortosí Enric Carbó, professor de filosofia, va guanyar el Cristòfor Despuig amb "Els Emprenedors", la seua primera novel·la de caire eròtic.Artur Bel, de Bítem, va guanyar el premi Vila d'Ascó a finals dels 1990 amb Terra de Vent, una excel·lent novel·la sobre la guerra civil a les nostres terres.Jordi Casanova, natural de Deltebre, és autor de la novel·la "Per culpa de les claus, l'Alhambra móra", tot i que ha publicat més novel·les en la veïna llengua castellana.El tortosí Jordi Pijoan-López, arqueòleg de professió, conrea gèneres narratius ben diversos i acaba de publicar la novel·la "Tu no m'estimes". He de fer esment també de les meues tres novel·les: "Tomàs Serra", "Vora l'Iber" i "Expedient 3295", i de les diverses publicacions de narracions curtes en reculls col·lectius.Cal remarcar tot un seguit de veus femenines que estan agafant embranzida arreu del territori. La barcelonina Flàvia Company (d'origen argentí), resident a la Ràpita, és una prestigiosa escriptora que s'ha mostrat prolífica en l'àmbit narratiu. L'ampostina Teresa Bertran s'ha estrenat amb "Terres de Salabror". Hem de fer esment també d'altres veus femenines que ens arriben de la Ribera d'Ebre com Pilar Romeva ("Dins la boira"), de Riba-roja, Montse Banega ("Una dona incòmoda"), de Flix, Sílvia Veà, de Vinebre, i Paquita Franch ("No em deixis caure en la temptació") de la Palma d'Ebre, que han publicat novel·les d'un molt bon nivell.

diumenge, 14 de desembre de 2008

El català a les lletres ebrenques (14)



Als i a les escriptors/es ebrencs/ques històricament els ha costat molt creuar la barrera geogràfica que ens presenta el Coll de Balaguer. Sortosament, en l'actualitat podem parlar de dos novel·listes ebrencs que són força coneguts arreu dels Països Catalans i que s'han convertit en tota una referència literària.Emili Rosales (1968) és natural de Sant Carles de la Ràpita. Llicenciat en Filologia Catalana, va tenir els seus inicis literaris a una edat molt jove en el camp de la poesia, sent guardonat amb l'Amadeu Oller per a poetes inèdits i editant dos poemaris excel·lents: "Ciutat i mar" i "Els dies i tu". Posteriorment va endegar una exitosa carrera en l'àmbit de la narrativa amb la publicació de "La casa de la platja", "Els amos del món" i "Mentre Barcelona dorm". Amb "La ciutat invisible" va aconseguir emportar-se el premi Sant Jordi de 2004, tota una fita personal i per a les nostres lletres ebrenques. Aquesta novel·la va ser finalista del premi Mèdicis, que s'atorga a França a la millor novel·la en llengua estrangera, el primer cop que és seleccionada una obra escrita en llengua catalana. Durant uns anys va exercir com a corresponsal del diari Avui a Londres, i ens va poder oferir un seguit d'entrevistes als més prestigiosos escriptors residents a la ciutat que procedeixen de tot el món, amb les quals ens obsequiava amb tota una lliçó quant a coneixements literaris. Actualment exerceix com a editor de Planeta, i s'encarregava de diverses col·leccions en llengua catalana. És el major baluard de les lletres ebrenques actuals.Andreu Carranza va nàixer a Móra la nova (Ribera d'Ebre) i ha estat vinculat a les poblacions d'Ascó i de Flix. És un prolífic novel·lista, que també ha fet diverses incursions en l'àmbit poètic. Entre els seus títols trobem: "Anjub", "Riu avall", "La filla de la memòria", "Llibre de les set xibeques", "El desert de l'oblit" . Amb "L'Hivern del Tigre" s'endinsa en el retrat de la vida del general Ramon Cabrera, natural de Tortosa que va ser un prestigiós militar carlista. Aquesta novel·la va tenir una bona acceptació i crítica i va precedir "La Clau Gaudí", escrita a quatre mans amb l'editor barceloní Esteban Martín (Llitera edicions), que ha esdevingut un bestseller i ha estat traduïda a nombrosos idiomes.

diumenge, 7 de desembre de 2008

I en faig bandera (2), poema versat d'homenatge a Joan Cid i Mulet

Tres poemes més del recull "I en faig bandera", publicat dintre del recull col·lectiu Per un futur sense llàgrimes", que es va publicar a benefici de l'associació de malalts de la fibromiàlgia d'Amposta. Amb I en faig bandera vaig intentar narrar de forma versada tota la trajectòria vital de l'intel·lectual catalanista Joan Cid i Mulet, que dijous 11 de desembre serà nomenat fill predilecte de la ciutat de Tortosa, a títol pòstum.

4 Canto al Montsià

Imagino històries que amaren vida sota una olivera
ufanosa del Montsià – eixa serra ombrívola i seca - .
M’endinso per paratges formidables que m’encisen,
i en faig bandera literària, d’una terrade bona aigua,
regada i castigada per un flumen amb un cabal imperfecte.
Una terra que enllaça arròs, jotes i parles!
Ben cap al vespre, s’arbren desigs i símbols
davant de renúncies angunioses.I entenc així cada gest,
cada moviment,cada petjada d’una terra que em crema-
es mostra airada amb l’existència -.
Esborro auguris i misèries i mai no em sento orfe:
veí de llibres, poemes i cants.Romanc embadalit
davant les visions futures.M’assec en un banc de fusta
i esperoque els somnis passen ben de pressa.
M’embafen les retòriques dels que m’envolten
i faig onejar senyeres als quatre vents,
car cerco epítets que retratin uns ideals sincers.

5 Riu de sang

Heus ací, s’indigesta l’hora entre genives,
s’estomaquen els mots davant els aparents silencis
fratricides, en eixe mar que recrea malfiança arreu.
Aquest temps vesànic ha nodrit tots els naufragis!
I en faig bandera, dels ideals més nobles,
però un riu de sang alimenta els prejudicis
mortals de l’imperi. Ploro la rancúnia, no aturo l’odi
indigest que exalta la irresponsable luxúria dels sentits.
No tinc cap fe en la meva història de sang i de plor.
La pau és un miratge, un signe immutable
d’homes que occeixen amb fusell i metralla salvatge.
Heus ací, us parlo amb pena eixida de les entranyes!
Ara i ací, domina la por, la basarda.
Les paraules malsonants com a armes punyents protesten.
Una forta sensació empresonaen l’horabaixa
calumniosa d’un estiu xafogós.
Remembro les flors que s’han pansit damunt els cossos
de capellans que eren ben vius i ja no hi són.
Nosaltres, en canvi, vivim, dins els nostres ulls tancats.
No som a temps de salvar l’esperança.

6 I més sang

Som a temps de no trair la història,
els segles de glòria, petjades humanes
que emmirallen uns tresors innocents.
És nostre l’art i més nostra la vida!
Un crepuscle d’espigues navega imparable.
I en faig bandera, del seny que encara conservo!
La paraula esbiaixada, amb absència d’honor
i de cap, pren el to del fusell destructiu
que aprofita la bogeria inhumana.
L’home lliurement es recrea amb destruccions
inenarrables.En el desordre infinit d’aquest temps,
el desig innat del matí alerta el deure
i abraça els relicaris, les joies i els calzes.
Després de la tempesta- que ha trencat les latituds del món –,c
om en una illa, romanen els nostres morts.
En l’últim refugi del viure, la sotana sagna
i sagna en un revolt juliol impensable.
Ens hem fet tots uns salvatges!

I en faig bandera (1), poema versat d'homenatge a Joan Cid i Mulet

Dijous 11 de desembre, Joan Cid i Mulet serà nomenat fill predilecte de Tortosa a títol pòstum, en un acte institucional que se celebrarà al Col·legi de Sant Domènec de la ciutat del Baix Ebre. L'any passat vaig publicar aquests 15 poemes al llibre col·lectiu "Per un futur sense llàgrimes", a benefici de l'Associació de malalts de la fibromiàlgia d'Amposta. Vaig intentar recórrer la vida de l'intel·lectual catalanista de manera poètica des del seu poble de Jesús (Baix Ebre), fins al seu viatge a Mèxic on va fer casa i on es va veure obligat a viure fora de la terra que el va veure nàixer per la seua fidelitat a la catalanitat, durant els anys del règim feixista. Aquesta setmana he cregut adient posar aquests poemes aquí al bloc per tal d'enlairar la figura d'un dels baluards catalanistes més importants que ha tingut la ciutat de Tortosa, que rebrà el reconeixement oficial que mereixia. En aquest post trobareu els tres primers poemes, els altres els aniré publicant fins dijous, el gran dia de JOAN CID I MULET (Jesús 1907- Ciutat de Mèxic 1982).

EN FAIG BANDERA ...1
Nostàlgia

I en faig bandera, de tot allò viscut,
i del temps que passa amb un veloç itinerari,
havent mirat enrera amb veraç malenconia
i haver-ho analitzat tot en la distància,
com si em sentís maleït tan lluny de casa
i no fóra capaç d’oblidar allò pretèrit.
Penso en el vent de llevant que desperta el poble inert,
la clau del meu inusitat silenci, i lamento
sovint els anys perduts amb desídia.
Faig un esguard rabent a la vida confusa
en terra senzilla,i em porta a remembrar sublims solsticis
amb l’encís d’uns sentits que criden VIDA.
I revifo els instants viscuts, en la fèrtil terra d’un riu
ben nostre que aposta per la companyonia,
que és el dot més preuat de l’existència.
Ara en el meu món, ara ens anuncien les llunes
tantes coses ocultes i ignorades.
Tot el que es conquereix i dolçament es lliura
amb resistència, amb plaer inabastable.
Ara, a l’hora dels capvespres,
la llum s’endinsa sense fronteres.

2 Poema de la vida

I empro una ploma bella i laboriosa
i en faig bandera, de tot allò escrit
en instants il·lusoris que fan teatre de la vida,
en el marc íntim i serè del meu poble.
I és quan composo més poemes i més càntics,
respiro prest somnis de roselles,
emmarco sentiments amb gaubances.
Enraono sobre coses, tantes coses que abracen
la il·lusió del viure per uns ideals,
que romanen eixerits en l’ànima ciutadana.
Són el testimoni del record i em fan sentir humà,
un ésser sensible davant dels quefers
irreductibles de la ciutat encesa.
Els desigs dels llavis – encenall –,
la rosa blanca – pomell – d’esperança
i neguits amb ales destructores, insanes.
Un miratge exemplar altera inesperadament
recances amoroses, sobre somnis consumats indissolubles.
Un laberint d’amor sobreeixia
més enllà de l’amor, una vida més vida.

3 Sóc català

Evoco els íntims boscatges presencials,
de llengua i esperit: subtil recreació d’un bell dilema.
I en faig bandera, del parlar de casa
que jeu amb joia i amb un futur imparable,
sabedor de la seua força quotidiana.
I em trobo hores que deleguen missatges,
em nodreixo amb relats veritables
i místics que exalten el poble pla.
Sento les clares paraules quan cau el capvespre
i amb ell s’arbren més auguris.
He de parlar d’estigmes alegrement viscuts,
que acceleren l’existència càndida i humana!
Esguardo lentament moments de la història del país
– ombres fosques i anhels nodrits amb absències -.
Uns ulls cansats, un cor mal portat,
una claror del sol impossibilitada.
En un temps que esgarra les passions
mentre un problema impedeix restar serè.
Records oblidats retornen veloçment
com una allau d’angúnies inabastables.
Remembro i remembro ideals de combat i de pàtria.

dissabte, 6 de desembre de 2008

Poema "Al monument de la vergonya" de Tortosa

Allí romans, al bell mig d'un flumen estimat
i espoliat... sí ... tants cops per uns i altres.
Ha estat font de riquesa al llarg de les centúries,
- fonament de cultures ben sanes -
ha vist passar la història amb colors varis.


I et van plantar per recordar-ne una, d'història!
- en un juny que ens marcà novament -
La que escrigueren de l'imperi envers Déu,
la que bastiren amb la força de les armes,
la que ompliren la terra amb sang i misèria.


Mori la paraula, silenci a la idea,
aparta la intel·ligència de la ment humana.


I així et concebiren, amb l'àliga a la cara
- l'estètica a l'anus ben guardada -.
I esdevingueres símbol d'un temps d'antany
que... massa... encara rememoren amb nostàlgia,
i encara s'omplen de la paraula... democràcia.


Els qui t'idearen tenien set de sang,
fam d'engolir-se la parla d'aqueixa terra...
Els qui et conserven pensen en sufragis ben comptats,
i ens diuen... que t'hem de deixar en pau,
la pau que els constructors arrabassaren.


Diuen... que cal afrontar les coses quotidianes i... oblidar!
L'oblit que ens deixa a tots a les palpentes,
l'amnèsia col·lectiva d'un poble sense essència,
I mentrestant, tu, lleig com sempre,
amb creu, àliga i estel que t'esborren innocència.

El català a les lletres ebrenques (13)

Hem de traslladar ja la nostra anàlisi envers les generacions del postfranquisme. A partir dels anys 1980, amb la posada en funcionament de l'escolarització en la llengua de la terra i la immersió lingüística, s'ha incrementat notablement l'ús del català entre els i les nostres autors/es. Podem resaltar i presumir amb gran orgull que al voltant del 95% dels i de les escriptors/es de les Terres de l'Ebre conreen el català literàriament, la qual cosa no s'aconsegueix en cap altre territori dels Països Catalans. Aquesta xifra no s'aconsegueix, però, entre els literats de la banda sud del riu Sènia. Ens és difñicil resumir tota la varietat de literats/es que ens trobem en l'àmbit de la poesia, l'obra de molts i moltes dels i de les quals mereixerien una anàlisi molt més acurada. Un poeta en Majúscules va ser Manel Garcia i Grau. Professor de la Facultat de Filologia catalana de la Universitat Jaume I de Castelló, natural de Benicarló (El Sènia), se'l considera el millor poeta que ha donat la demarcació castellonenca. Malauradament una llarga malaltia va emportar-se'l als 44 anys, quan tenia encara moltes coses a comunicar. Va gaudir d'un gran prestigi dintre dels ambients literaris nostrats. Va ser un autor molt prolífic que va publicar una vintena d'obres, entre les quals destaquem "Quadern d'estances", "Llibre de les figuracions" i "Constants vitals". Els dos poetes amb més renom en l'actualitat són el tortosí Albert Roig i el vinarossenc Joan-Elies Adell, tots dos professors de llengua catalana, els quals pertanyen a dos concepcions poètiques força diferents. Roig va ser guardonat el 1993 amb el Carles Riba, el premi més prestigiós en català, per l'obra "Vedat", i ha tingut una excel·lent trajectòria poètica amb la seua participació com a ràpsoda en infinitat d'importants projectes poètics de qualitat. Adell és el nostre Imparable, ja que pertany a aquest grup poètic que pretén revitalitzar la poesia del país, amb veus procedents de tots els Països Catalans. També ha estat guardonat amb importants premis. Alguns títols de la seua producció són: "La matèria del temps", "Oceà immòbil" o "A curt termini".Voldríem fer esment igualment de tot un ventall de poetes de qualitat que han aconseguit fer-se un nom en els darrers vint anys. El tortosí Josep Ramon Roig va guanyar el premi Ciutat de Palma amb "Malbè". Tomàs Camacho, poeta bilíngüe canareu, nascut a Ponferrada (León), va publicar un excel·lent "Ikebanes a l'aire" i ha participat en nombroses antologies, també de poesia visual. Marià Lleixà, del Mas de Barberans (Montsià), és un poeta extremadament líric que va aconseguir una gran excel·lència amb "Camí d'escata, cal·ligrafia d'una absència". Josep Igual, natural de Benicarló, ha estat un autor molt prolífic des d'una edat molt jove, que fins i tot porta la poesia al camp de la cançó com a cantautor. L'ampostí Rafel Haro ha estat antologat en diverses antologies de l'àmbit del Camp de Tarragona, on va treballar durant anys, i ha estat guardonat en diverses ocasions. El tortosí Andreu Subirats es mostra molt enginyós amb el joc de paraules, a la vegada que és un dels ràpsodes actius del país. El també tortosí Lluís Martin Santos va ser antologat durant els anys 1990 en diverses antologies d'àmbit comarcal, s'ha descobert com un bon coneixedor de la poètica ebrenca. La Cinta Mulet, d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) és una de les veus femenines més sentides en l'àmbit tarragoní en l'actualitat. El matarranyenc Juli Micolau ha mostrat una gran fidelitat a la llengua catalana des dels seus orígens literaris, i ha aconseguit publicar diversos volums de notable interès. El tortosí Albert Aragonés destaca entre els autors de poesia visual.Quant als més joves, hem de fer esment del matarranyenc de l'ampostí Yànnick Garcia, guanyador del premi Gabriel Ferrater de 2004 amb "De dalt i de baix", i el flixanco Albert Guiu, que amb "De la mà de la meua filla" va emportar-se el premi Martí i Pol. Guiu és un autor apassionat que escriu molts poemes sobre temes molt variats, la qual cosa l'ha convertit en una de les veus poètiques més prolífiques del territori.PD. La foto és del poeta i professor universitari vinarossenc, Joan-Elies Adell.

dilluns, 1 de desembre de 2008

El català a les lletres ebrenques (12)

El nom del riu Ebre i de les lletres ebrenques està estretament vinculat al del novel·lista Jesús Moncada, un dels grans retratistes del món humà que s'ha anat articulant al llarg dels segles al voltant del riu amb més cabal de la península. Moncada s'ha convertit en un dels mites literaris de l'Ebre, una de les veus més genuïnes. En la seua magistral novel·la "Camí de sirga", va retratar la seua Mequinensa natal,la d'infantesa, que havia desaparegut baix de les aigües del pantà. Amb ella, s'havia acabat tot un món de joventut, i la ploma de valor incalculable de Jesús Moncada va saber immortalitzar com ningú altre. El seu nom va veure's acompanyat de nombrosos premis literaris d'alt nivell i de reconeixements per tot arreu. Va aportar-nos unes quantes altres històries ben elaborades, esplèndides traduccions a la nostra llengua de clàssics de tots els temps. Sobre la seua obra s'han escrit nombroses crítiques, que ens apropen a un dels millors escriptors en llengua catalana de tots els temps. Tenia una gran capacitat narrativa i un alt nivell intel·lectual. Ens va deixar amb 61 anys quan encara li quedaven moltes coses a dir i a treballar per les nostres lletres. Era un dels literats més prestigiosos de principis del segle XXI. Nascut a Mequinensa (Baix Cinca), va ser un gran defensor de la catalanitat de la Franja de Ponen, tant des de l'àmbit cultural com polític, no hem d'oblidar-ho. Un gran de les nostres lletres, el qual se'l considera com a cantor de l'Ebre al costat d'Artur Bladé i Desumvila i Sebastià Juan Arbó. Un triumvirat que baixa aigües avall des de Mequinensa, passant per Benissanet, baix l'ombra de l'imponent castell de Miravet, fins arribar a Amposta i a la desembocadura final, lletres amb sabor a aigua.Havia estat influenciat de molt jove per un altre escriptor mequinensà catalanòfon, Edmon Vallès, que el va introduir a les lletres catalanes i li va ensenyar a estimar la llengua del poble i de la resta dels Països Catalans.De Mequinensa també ens arriba la veu d'un altre gran escriptor, Hèctor Moret. Ha estat l'autor de diversos poemaris colpidors i també d'estudis acurats sobre el català parlat a les comarques que es troben sota administració aragonesa. També ha tingut una activa participació periodística amb el nom d'Esteve Betrià. Un altre dels poetes remarcables mequinensans, que conreen la llengua catalana, és Marià López Lacasa.