dissabte, 6 de desembre de 2008

El català a les lletres ebrenques (13)

Hem de traslladar ja la nostra anàlisi envers les generacions del postfranquisme. A partir dels anys 1980, amb la posada en funcionament de l'escolarització en la llengua de la terra i la immersió lingüística, s'ha incrementat notablement l'ús del català entre els i les nostres autors/es. Podem resaltar i presumir amb gran orgull que al voltant del 95% dels i de les escriptors/es de les Terres de l'Ebre conreen el català literàriament, la qual cosa no s'aconsegueix en cap altre territori dels Països Catalans. Aquesta xifra no s'aconsegueix, però, entre els literats de la banda sud del riu Sènia. Ens és difñicil resumir tota la varietat de literats/es que ens trobem en l'àmbit de la poesia, l'obra de molts i moltes dels i de les quals mereixerien una anàlisi molt més acurada. Un poeta en Majúscules va ser Manel Garcia i Grau. Professor de la Facultat de Filologia catalana de la Universitat Jaume I de Castelló, natural de Benicarló (El Sènia), se'l considera el millor poeta que ha donat la demarcació castellonenca. Malauradament una llarga malaltia va emportar-se'l als 44 anys, quan tenia encara moltes coses a comunicar. Va gaudir d'un gran prestigi dintre dels ambients literaris nostrats. Va ser un autor molt prolífic que va publicar una vintena d'obres, entre les quals destaquem "Quadern d'estances", "Llibre de les figuracions" i "Constants vitals". Els dos poetes amb més renom en l'actualitat són el tortosí Albert Roig i el vinarossenc Joan-Elies Adell, tots dos professors de llengua catalana, els quals pertanyen a dos concepcions poètiques força diferents. Roig va ser guardonat el 1993 amb el Carles Riba, el premi més prestigiós en català, per l'obra "Vedat", i ha tingut una excel·lent trajectòria poètica amb la seua participació com a ràpsoda en infinitat d'importants projectes poètics de qualitat. Adell és el nostre Imparable, ja que pertany a aquest grup poètic que pretén revitalitzar la poesia del país, amb veus procedents de tots els Països Catalans. També ha estat guardonat amb importants premis. Alguns títols de la seua producció són: "La matèria del temps", "Oceà immòbil" o "A curt termini".Voldríem fer esment igualment de tot un ventall de poetes de qualitat que han aconseguit fer-se un nom en els darrers vint anys. El tortosí Josep Ramon Roig va guanyar el premi Ciutat de Palma amb "Malbè". Tomàs Camacho, poeta bilíngüe canareu, nascut a Ponferrada (León), va publicar un excel·lent "Ikebanes a l'aire" i ha participat en nombroses antologies, també de poesia visual. Marià Lleixà, del Mas de Barberans (Montsià), és un poeta extremadament líric que va aconseguir una gran excel·lència amb "Camí d'escata, cal·ligrafia d'una absència". Josep Igual, natural de Benicarló, ha estat un autor molt prolífic des d'una edat molt jove, que fins i tot porta la poesia al camp de la cançó com a cantautor. L'ampostí Rafel Haro ha estat antologat en diverses antologies de l'àmbit del Camp de Tarragona, on va treballar durant anys, i ha estat guardonat en diverses ocasions. El tortosí Andreu Subirats es mostra molt enginyós amb el joc de paraules, a la vegada que és un dels ràpsodes actius del país. El també tortosí Lluís Martin Santos va ser antologat durant els anys 1990 en diverses antologies d'àmbit comarcal, s'ha descobert com un bon coneixedor de la poètica ebrenca. La Cinta Mulet, d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) és una de les veus femenines més sentides en l'àmbit tarragoní en l'actualitat. El matarranyenc Juli Micolau ha mostrat una gran fidelitat a la llengua catalana des dels seus orígens literaris, i ha aconseguit publicar diversos volums de notable interès. El tortosí Albert Aragonés destaca entre els autors de poesia visual.Quant als més joves, hem de fer esment del matarranyenc de l'ampostí Yànnick Garcia, guanyador del premi Gabriel Ferrater de 2004 amb "De dalt i de baix", i el flixanco Albert Guiu, que amb "De la mà de la meua filla" va emportar-se el premi Martí i Pol. Guiu és un autor apassionat que escriu molts poemes sobre temes molt variats, la qual cosa l'ha convertit en una de les veus poètiques més prolífiques del territori.PD. La foto és del poeta i professor universitari vinarossenc, Joan-Elies Adell.