dimarts, 27 de gener de 2009

Lletres de Campredó (8)


Miscel·lània literària
En el camp dramàtic, en Joan Mulet és l’autor de les historietes que interpretava el grup dramàtic La Quinta del Pom, coincidint amb la Festa de Font de Quinto i Raval del Pom.

El pintor amateur i dibuixant Eduard Gas ha realitzat les diverses vinyetes que il·lustren el llibre sobre la globalització econòmica titulat: Porqué los ricos son más ricos en los paises pobres y los pobres más pobres en los paises ricos de l’enginyer i polític tortosí Josep Maria Franquet.

L'Emigdi Subirats ha realitzat les traduccions de l'anglès al català dels llibres L'assassinat considerat com una de les belles arts de l'escriptor anglès del segle XIX, Thomas de Quinzey, i de l'Ànima de l'home sota el socialisme d'Oscar Wilde.També ha traduït conjuntament amb Mònica Subirats el web de la secció de turisme de la Diputació de Tarragona a Terres de l'Ebre.

En Roman Aixendri, sobre el qual ja havíem parlat a la secció sobre audiovisual, és col·laborador de la revista Y sin embargo sobre temes musicals.

L’Araceli Aguiló (llicenciada en Filologia catalana) ha estat la correctora de les novel·les que s’han publicat sobre Campredó, del llibre d’història de la població, de la revista Soldevila i de diversos llibres de l'editorial Aeditors.

dilluns, 26 de gener de 2009

Lletres de Campredó (7)


Al juliol de 2008 va tenir lloc la primera edició del Curt-redó, el festival de documentals de Campredó, pioner a les Terres de l'Ebre. El programa incloïa nombrosos curtmetratges i algun documental d'autors locals que estan agafant embranzida.
L'Oriol Gracià, sobre el qual hem parlat en posts anteriors, ha estudiat periodisme i ha anat publicant en els darrers anys alguns reportatges al setmanari tortosí La Veu de l'Ebre i a Sàpiens i Descobrir Catalunya. Al març de 2006 va ser guardonat amb el 1è premi diputació de Tarragona a la Creativitat Audiovisual pel seu reportatge De pas per Tortosa. La Casa d'Acollida de Transeünts. Recentment un dels seus documentals, Cecile i el Delta, va ser retransmés per TV3. Compta amb un interessant Canal you tube, on podem trobar una gran varietat de treballs documentals. Va ser coautor del reportatge El budisme al Pirineu Aragonès que va rebre el segon premi Festival de Video i Cinema Baumman V.03 , una producció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un altre dels seus documentals és Lligams, sobre la vida quotidiana de 5 joves immigrats que resideixen a Tortosa.
L'Isidre Gracià és un gran afeccionat a les videocreacions. S'encarrega de la televisió local de Paüls i compta amb una important col·lecció d'objectes relacionats amb el cinema d'èpoques ben diverses.
Josep Gutiérrez i Roman Aixendri també tenen els seus canals al You tube. Han elaborat nombrosos curtmetratges que han rebut diversos guardons en Festivals d'arreu del país.
Germà Machí ha participat en alguns dels curtmetratges que dirigeixen els autors anteriorment esmentats.
Emigdi Subirats realitza cròniques sobre cinema per al bloc col·lectiu Cinema clàssics.

diumenge, 25 de gener de 2009

Lletres de Campredó (6)

En l'àmbit radiofònic, la Pilar Rodríguez ha estat durant les darreres dos dècades la representant local a diverses emissores de ràdio i al Canal 21 de televisió, com a locutora de nombrosos programes de varietats i de magazines socials.Un altre històric dels mitjans de comunicació ebrencs, en Manel Ramon (fill del metge Josep Emili Ramon), va passar els seus anys joves al nostre poble. És el director de la revista quinzenal Amposta i el cap de notícies d'Amposta Ràdio, alhora que va estar vinculat molts anys al desaparegut canal televisiu de la capital del Montsià, Visió 3. L’actual rector de la població, Mn. Víctor Manuel Cardona, és el director de l’anteriorment esmentat fulletó El Campanar, corresponsal de Catalunya Cristiana, responsable del quinzenari Via Diocesana, i cap de premsa del bisbat de Tortosa. Ha endegat la primera emissora de ràdio de la població, Ràdio Soldevila, en la qual hi ha un programa d’entrevistes, informa dels esdeveniments socials i emet els serveis religiosos setmanalment.L'Emigdi Subirats dirigeix el programa radiofònic Lletres Ebrenques a Antena Caro Roquetes (96.0 fm), el qual està fent una intensa difusió literària dels autors ebrencs i de la resta dels Països Catalans. El programa pot escoltar-se a través del web www.antenacaro.com.La Sílvia Castillo és una activa col·laboradora d'Antena Aldaia, emissora de la veïna població de l'Aldea, i la podem sentir en alguns dels programes informatius d'EMUTE, les emissores municipals de les Terres de l'Ebre.El cas més destacable és novament el d'Oriol Gracià, que va estar vinculat als departaments d'informatius de ràdio Tortosa i Cadena Ser, per un període curt de temps també a Catalunya ràdio, i que va encarregar-se durant el 2006 de la redacció i locució del programa sobre actualitat europea que s'emet a Radio Chretienne de la France (RCF) de Le Puy-en-Velay. En l'ambit televisiu, cal destacar que va ser l'autor de l'edició de continguts per d'Òmnium TV, secció audiovisuals del web www.omnium.cat. Sobre els seus documentals en parlarem en un apartat posterior.

divendres, 23 de gener de 2009

Lletres de Campredó (5)

A Internet
Campredó va incorporar-se a l'àmbit de les noves tecnologies al setembre del 2000 amb el web www.campredo.altanet.org. Està estructurat en nombroses seccions que aporten una informació detallada sobre aspectes molt diversos de la localitat: la figura i l’obra d’en Francesc Llop i Marqués, un apartat per promocionar l’obra dels pintors amateurs; un detallat esment dels diversos estudis que s’han anat fent sobre el patrimoni històric medieval; descobriment de la literatura local amb historietes basades en el poble i un racó poètic; diversos dossiers informatius sobre llogarets naturals de notable valor ecològic com els ullals i marjals de Soldevila, el món de l’arqueologia representat per la làpida funerària Júlia Nymphidia i les sitges de can Despax i Soldevila; així com un apartat dedicat al Polígon Industrial i a la forta empenta que ha demostrat el comerç campredonenc en els darrers anys, i un altre a la difusió de les associacions locals.
Poble Blocaire
Campredó s'ha convertit en el quart poble ebrenc quant a nombre de blocs, la qual cosa creiem força significativa, només darrera poblacions molt més grans com Tortosa, Amposta o Flix. Al desembre de 2007 va celebrar-se la primera edició del CampreBloc, trobada blocaire que va incloure diferents activitats de promoció de l'àmbit de les noves tecnologies. Es van presentar els diferents blocs d'autors campredonencs, els podcasts d'asteroides del blocaire calero Jaume Llambrich, i es va organitzar el JordiBloc, trobada de blocaires ebrencs amb nom Jordi.El pioner blocaire campredonenc va ser Oriol Gracià, autor de Lo Gayter de l'Ebre, i d'altres blocs com Meiquinof o Aventures a França. L'Emigdi Subirats és un altre actiu blocaire que tira endavant Lletres Ebrenques, Poemes i lletres i Nessie School, en llengües estrangeres. Altres blocaires locals són Gerard March (Lo Sifo), Manel Sanahuja (Lo Barber), Joan Manel Forés (Tinc lo cap verd), Clara Álvarez (Calgru) i Mònica Subirats (Blog de Mònica). També comptem amb blocs polítics com el de l'alcalde Joan Sanahuja o Soldevila, del Grup de suport d'ERC.
Hem de fer esment del bloc Campredó Templer, del Grup de Recerca Històrica, destinat a la reivindicació del patrimoni medieval local. Recentment s'ha creat el 25 anys de la parròquia Sant Joan Baptista. Des del CEIP Port rodó també s'impulsa un bloc educatiu, on està inclòs el bloc English Corner, que tira endavant la professora d'anglès Tere Orobitg.

dijous, 22 de gener de 2009

Lletres de Campredó (4)

Quatre novel·les campredonenques

Quant al camp literari, creiem remarcable que una població xicoteta com la nostra hagi estat font d’inspiració per a la redacció de diverses històries que han propiciat l’aparició de quatre novel·les amb ambients i protagonistes campredonencs. En Xavier Guillamon, resident a Palamós, és l’autor de la novel·l històrica El rus de cap roig i de diversos contes juvenils sobre els vikings: Boltar, el rei del mar i Naus drac al Mediterrani (Premi Guillem Cifre de Colonya, 2001). És col·laborador del setmanari baixempordanès La Proa i del diari El Punt. Aquest jove escriptor va recopilar les històries narrades pel seu iaio al relat Vent de Dalt, premi Vila de l'Ametlla de Mar 1997. És una narració que ens parla dels moviments històricopolítics de la preguerra civil, la impetuositat de les forces d'esquerra i la força del marcel·linisme a la comarca del Baix Ebre; també de les desventures al front, la mort, la penúria, la misèria i la fam, sense oblidar aquella dolorosíssima postguerra, encara present en les ments dels nostres pares i iaios. S'endinsa en la simbologia de la vida a un poble, la convivència entre les persones, els conreus i modes de treball, les formes de diversió etc. Agafa com a símbol tothora l'edifici de l'estació de Campredó. A partit d'aquí fa cinc cèntims de la vida real del poble: La vida social de Campredó des de molts anys enrera s'havia condensar invariablement dins les parets del Cafè Machí: els batibulls polítics, les passions futboleres, les penúries de la vida de l'arrossar i els litigis vilatants no mitigats. Un dels protagonistes, el germà gran, en Pere, haurà de sofrir una segona tragèdia, la segona guerra mundial.
L'abril del 2001, es va publicar Tomàs Serra, d'Emigdi Subirats, la primera novel·la escrita per un campredonenc, a la qual seguiren successivament Vora l’Iber i Expedient 3295 (2003). La història ens narra els divagars d’en Maset “el del ferro”, un jove orfe que viu amb els seus iaios i es dedica a la recollida de cartrons i ferros. Malgrat les penúries de l’època, troba un gran caliu a casa i al poble. Un fet marcarà la seua vida, quan entaula una estreta amistat amb en Josep Soldevilla, un jove intel·lectual procedent de la gran ciutat que exerceix un actiu mestratge en totes les facetes de la seua personalitat. Aquest barceloní s’enamora de la Mariona Doménech, la filla de l’alcalde feixista de la població, i tenen un afer amorós molt intens. La història segueix amb fets característics de la quotidianeïtat campredonenca, explicacions artístiques sobre el patrimoni medieval local, esdeveniments de la vida real com l’estraperlo, la presència de llegendes de diversos guerrillers ebrencs, alguns drames personals, i una contundent crítica contra la idea del nacionalcatolicisme que va instaurar el règim franquista durant la postguerra i la idea de l’educació La letra con sangre entra, mitjançant l’ensenyament de la formación del espíritu nacional. També apareix la figura gairebé demoníaca d’en David Palomares, exmilitar del glorioso ejército nacional, nuvi oficial de la pubilla de can Domènech, que esdevé el típic cacic que malauradament ha creat escola en els nostres pobles. La vida porta en Maset a Barcelona, on s’impregna d’un ambient revolucionari i s’enrola en un moviment armat, que el porta a fugir a Andorra. Allí es troba casualment amb la Mariona Domènech i comencen una altra passional relació. En Maset experimenta un canvi de personalitat, esdevé Tomàs Serra, pintor i activista. De cop i volta es reagrupen amb en Josep, que estava desaparegut. Finalment Mèxic es converteix en la terra de refugi per a tants i tants exiliats de la nostra terra. El retorn a Campredó es present tothora, però.
Vora l’Íber es va publicar el febrer de 2002. Ens presenta la història d’en Rafel Espuny, un jove literat en progressió, que lidera el moviment antitransvasista que ha revoltat les Terres de l’Ebre. Amb honradesa, sentiments i contundència, va expressant les seves idees, alhora que segueix una carrera professional que l’ha portat al cim de les lletres catalanes. Una relació amorosa conflictiva i malentesa li altera el cicle de la vida.
Expedient 3295 narra la dissortada història d’en Ramon Sebastià i Cid, el iaio matern de l’autor, que va morir a la presó de Tarragona el 1941 després d’haver sofert tota mena de maltractaments. A partir de l’expedient d’empresonament del protagonista, l’escriptor munta una història versemblant que ens porta a descobrir els pensaments del presoner en els moments més dramàtics per a una persona.
L’Emigdi Subirats és l’autor d’una novel·la inèdita, Dies d’anhels escrita conjuntament amb l’escriptor amateur ampostí Rafel Duran, que veurà la llum properament. També ha publicat els contes La foto de l'Arnau, Deadline, Hem de parlar i Hereu de l'Ebre, en diversos reculls col·lectius de les editorials Aeditors i Cossetània.

dimecres, 21 de gener de 2009

Lletres de Campredó (3)

Racó poètic
L’Associació Soldevila va organitzar dos edicions dels Jocs Florals de poesia i prosa el 1990-91, que varen comptar amb una notable participació. Les obres guanyadores varen ser publicades a la revista Soldevila.La pàgina web de Campredó, http://www.campredo.altanet.org/, conté un Racó poètic amb pomes de l’Emigdi Subirats, que és l'autor dels poemaris Ara i per sempre, inclòs al llibre Amb les mans obertes que varen editar 14 afeccionats a la poesia de les Terres de l’Ebre a benefici de l'Associació de malalts de l'Alzhaimer d'Amposta, i I en faig bandera, inclòs al recull col·lectiu Per un futur sense llàgrimes.Al gener de 2008 li varen concedir el tercer premi de poesia Sant Antoni de El Perelló. Els seus poemes es poden trobar al bloc http://www.poemesilletres.blogspot.com/.La Paquita Mulet acostuma a col·laborar poèticament amb els actes i les celebracions festives: per la festa major, la diada dels jubilats, la inauguració del pessebre monumental, etc.El fulletó El Campanar va incloure durant tot l’any 2006, en el seu apartat titulat Petjades, un seguit de poemes de ciutadans campredonencs. Destaca la poesia de la mestra retirada Manuela Príncep titulada La taverna Caquetilla, sobre la Verge del Bon Viatge.
LA TAVERNA CAQUETILLA
era molt anomenada
fins i tot el vaixell Anita
molt sovint s’hi aturava
per saludar els passatgers,
la VERGE que al costat es trobava
i de pas... A la taverna!
a fer-ne una queixalada
d’un got de vi acompanyada
que el matrimoni Caquetilla
de bon grat els preparava.

dilluns, 19 de gener de 2009

Somni, d'Edgar Allan Poe

DREAM

In visions of the dark night
I have dreamed of joy departed-
But a waking dream of life and light
Hath left me broken-hearted.

Ah! what is not a dream by day
To him whose eyes are cast
On things around him with a ray
Turned back upon the past?

That holy dream- that holy dream,
While all the world were chiding,
Hath cheered me as a lovely beam
A lonely spirit guiding.

What though that light, thro' storm and night,
So trembled from afar-
What could there be more purely bright
In Truth's day-star?


SOMNI

En visions de fosca nit
He somniat amb la joia que se’n va –
Però un somni actiu amb llum i vida
M’ha deixat amb el cor partit.

O és que no és un somni del dia
Per a aquells a qui llencen objectes
a la vista com un raig
que els fa mirar enrera en el temps?

Aquell somni sagrat – somni sagrat,
Mentre tothom renyia ,
ha enlairat en mi com una viga
encantadora, l'esperit de guia.

I aquella llum, en nit de tempesta,
Va tremolar en la llunyania.
Llavors, què podria ser més pur i brillant
el dia estel·lar de la veritat?

Ens adherim a l'homenatge del blog Hespèria a Edgar Allan Poe, autor del poema original en anglès, en el 200 aniversari del seu naixement.

dimecres, 14 de gener de 2009

Lletres de Campredó (2)

La recerca històrica i literària
Ens hem de remuntar a l’any 1983 quan, amb motiu de la inauguració del nou temple parroquial, va aparèixer el primer opuscle sobre els orígens del poble, Campredó, poble i parròquia. Conté un capítol anomenat Aproximació a la història de Campredó, a càrrec de l’historiador Ramon Miravall, que ens ha permès conèixer dades interessants sobre la nostra partida. La segona part, El simbolisme religiós-litúrgic del nou temple, va ser redactada per l’aleshores rector del poble Mn. Joaquim Blanc, que va fer cinc cèntims del procés de construcció i dels valors espirituals i arquitectònics del nou temple. J. Blanc va ser a la vegada el coordinador del llibre de Frederic Diego Valors humans i religiosos a l’ensenyament, i dels diversos llibres d’estudi i d’homenatge a la figura de l’il·lustre pensador catalanista de Gandesa, Mn. Joan Baptista Manyà.La revista Soldevila va ser la llavor que va crear un bon planter de joves interessats en el fenomen literari. En Marc March ha realitzat un intens estudi sobre la relació dels Maquis amb les Terres de l'Ebre i el Maestrat, i va ser coautor del llibre Maquis, el puño que golpeó al franquismo amb l’historiador flixanco Josep Sánchez Cervelló. També va ser membre del Comitè organitzador del Congrés Cabrera (en motiu del 200 aniversari del naixement del famós general carlista). Una altra de les destacades col·laboradores, la tortosina Pilar Forés (amb arrels campredonenques) va guanyar el premi literari que atorga l’associació Orde de la Cucafera el 1991, la qual cosa li va permetre la publicació del llibre La Tortosa d’avui i d’antany.L’Emigdi Subirats va aconseguir els accèssits als premis Enric Bayerri 2004 i 2005 amb els treballs: Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps (2007) i La Renaixença del català literari vora l’Ebre 1878-1938 (inèdit). Va ser el comissari del centenari del naixement de l'intel·lectual Joan Cid i mulet el 2007. Amb Emili Bonet, escultor, pintor, dissenyador, músic, poeta va aconseguir el premi La nostra gent 2002 de recerca biogràfica sobre un personatge del Montsià. Amb Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, va guanyar conjuntament amb Josep M. Sáez el premi Artur Bladé que atorga el Centre d'estudis de la Ribera d'Ebre. Ha publicat les comunicacions Lletres Ampostines i Joan Cid i Mulet al llibre Arts i lletres a la Diòcesi de Tortosa (2008). Va ser també el coordinador, conjuntament amb la pintora i llicenciada en història de l’art Neus Arasa, del llibre d’història Campredó orígens i actualitat (2002), en la redacció del qual també hi varen intervenir els campredonencs Faustí Forés i Clara Álvarez, Mn. Joaquim Blanc, l’arqueòleg Joan Vianney Arbeloa i l’historiador Josep Eixarch. Consta de dotze capítols i abraça tota la història de la població, des del món àrab fins als nostres temps. S’inclou també un interessant catàleg de llibres que parlen de la població.La Clara Álvarez ha estat l’autora de la comunicació Els noms de les biblioteques de les Terres de l’Ebre, presentada al II Congrés de la Diòcesi de Tortosa celebrat a Amposta el 2006.L'actual rector Víctor Cardona va coordinar el llibre d'homenatge a l'historiador Josep Eixarch. Va promoure l'edició dels Goigs de la Mare de Déu de Solicrú i es va encarregar de l'edició del llibre parroquial campredonenc més antic.Faustí Forés ha publicat el llibre Yutera de l'Ebre biografia d'una història laboral compartida (2008).Jordi Martí i Monllau va ser el secretari del Consell de Direcció del rotatiu El Punt, membre del Consell de redacció de la revista del pensament Rels, així com va realitzar una acurada recerca de les obres de narrativa publicades per autors de les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat.També hem de destacar la publicació del llibre El pintor Francesc Llop i Marqués (1873-1970), vida, obra i època de l’escriptor i crític d’art barceloní Joan Basté. Es tracta d’una detallada monografia artística sobre la figura de l’artista campredonenc, que es formà en un període molt mogut quant a corrents artístics, així com decisiu per al cicle sociopolític de la nació catalana.

diumenge, 11 de gener de 2009

A Palestina

La força d'un destí hostil acompanya un poble
errant, cruel camí en aquest desert de sang
i densa pols, que embriaga l'odi irreverent
en jorns de combat fecund i estèril.

I el xiquet s'encomana a la força de la metralla,
la casa sucumbeix a l'impuls ferotge del tanc,
el govern del vell continent calla com una rata,
l'amo del món es desentén de la pau mundial.

El poble s'estanca arreu amb misèria acumulada,
màrtir d'un moment on domina l'argent,
ressonen arreu els tancs amb gana de sang
i els crits d'unes dames amb dol i plor.

I gent pueril s'espanta i manifesta,
s'anihila el pas d'un poble gran de la història,
la franja rebenta amb sang esfereïdora
i tot sembla inert en un trist pensament.

I el teu nom ens causa ràbia i plor a la retina,
és Palestina terra amb regust amarg,
maleïda la injustícia que han legalitzada,
maleït sigui qui taca la terra amb sang.

El català a les lletres ebrenques (25)

Sortosament cada cop hi ha més traduccions de novel·les i de reculls poètics a la llengua catalana. A les Terres de l'Ebre, ja als anys 1930 el novel·lista Sebastià Juan Arbó va apropar nombrosos clàssics europeus al català. A finals del segle XX, el mequinensà Jesús Moncada, una de les més genuïnes veus ebrenques, va convertir-se en un dels grans traductors al català d'autors francesos del prestigi de Juli Verne o Alexandre Dumas. En els nostres dies hem de destacar la feina de l'ampostí Yannick Garcia, traductor professional, que ha traduït nombroses obres juvenils. La tortosina Patrícia Manresa i el poeta Albert Roig també varen traduir al català l'obra del poeta irlandès Yeats, un veritable clàssic en llengua anglesa. L'editorial Aeditors també està apostant per traduir clàssics a la nostra llengua. Personalment m'he encarregat de traduir L'assassinat considerat com una de les belles arts, de l'escriptor anglès del segle XIX Thomas de Quinzey, i L'ànima de l'home sota el socialisme d'Oscar Wilde. El poeta Josep Igual, de Benicarló (el Sènia), ha realitzat darrerament diverses traduccions del francès i del portuguès, mentre que el mateix editor Àlex Ferrer s'ha encarregat de traduir l'obra Poemes selectes del poeta xinès Li Bai, del període Tang, segle VIII.D'altra banda, també voldríem destacar la feina realitzada pels correctors/es, que ajuden a la normalizació del català en molts àmbits socials. Hi ha moltes persones que fan tasques de correcció en setmanaris i revistes del territori, a les quals volem reconèixer la seua feina. Quant a correctores literàries, destaca la Núria Grau, de Benissanet (Ribera d'Ebre). És correctora de l'editorial Cossetània i s'encarrega de la correcció de moltes obres d'autors del territori, com és el cas de la novel·lista xertolina Francesca Aliern. A més, és la presidenta de l'Associació Cultural Artur Bladé que realitza una tasca literària d'un alt nivell. La Isabel Bobes, d'Ulldecona, és una altra correctora amb un extens currículum que inclou les novel·les de Miquel Esteve. L'Araceli Aguiló, de Campredó, ha realitzat tasques per a Aeditors i Onada edicions de Benicarló, així com ha corregit íntegrament la meua obra. L'ampostina Sus Martí també és l'encarregada de corregir obres per a l'editorial Aeditors.

dissabte, 10 de gener de 2009

El català a les lletres ebrenques (24)

El fenomen blocaire ha tingut un gran ressò a les Terres de l'Ebre durant els darrers anys. L'Ebresfera s'ha convertit en un autèntic puntal informatiu del territori amb una important presència de blocs literaris que són seguits per lectors/es d'arreu dels Països Catalans. Comptem amb blocs de tota mena per la qual cosa ens seria impossible fer esment de tots ells.Gustau Moreno, redactor del rotatiu El Punt, tira endavant el bloc La Marfanta, un fenomen informatiu del territori i un dels més importants de la Catosfera.L'escriptor Jesús M. Tibau amb el seu Tens un racó dalt del món s'ha convertit en un dels blocaires estrella del país. Destaquen els seus Jocs Literaris, que compten amb nombrosos seguidors setmanalment. El Basar de les espècies, de l'editor Jaume Llambrich, és un altre dels blocs potents que s'ha especialitzat en l'elaboració de podcasts literaris que hem incorporat al programa radiofònic Lletres Ebrenques.Aquest bloc, Lletres Ebrenques, compta amb un bon nombre de visites diàries i ha aconseguit un bon nivell d'interrelació amb gent de lletres d'arreu del país.El bloc de l'ampostí Jordi Perales és considerat un dels millors de la Catosfera en l'àmbit educatiu. El també ampostí Manel Zaera és un dels pioners de l'Ebresfera, amb un bloc d'opinió sobre temes tecnològics i apunts polítics. Dani Gil tira endavant el Bauen Blog, especialitzat en l'arquitectura de les biblioteques. Carme Pla és una altra de les pioneres blocaires i presidenta de l'Associació de blocaires Ebrencs. Joan Manel Garcia redacta el bloc De Roquetes vinc... a Tortosa Baixo de caire costumista. La Cuina de Jesús és un altre dinàmic diari on line de l'ampostí Jesús Ferré.Quant a blocs polítics, el més actiu i de més qualitat és el del senador Pere Muñoz, alcalde de Flix, que incorpora nombrosos apunts històrics de la seua població. Segueixo habitualment el de Jordi Jordan d'ICV i el de Felip Monclús d'ERC.Al Matarranya hi ha alguns blocs molt importants com Viles i gents, Lo finestró de Gràcia, i el didàctic Xarxes del sociòleg Natxo Sorolla, que porten el segell de la defensa lingüística i cultural.El Bloc de la Biblioteca de Roquetes o el del CD Tortosa donen mostres d'un gran dinamisme en àmbits diversos, els quals són altament visitats. El bloc Cinema Classics és una nova experiència per difondre pel·lícules històriques, que s'està tirant endavant col·lectivament.També voldria destacar l'activitat de joves blocaires de l'àmbit independentista, tots ells seguidors d'aquest bloc, els quals segueixo cada cop que s'actualitzen: el canareu Lluc Ulldemolins amb Benvinguts al paradís; el deltebrenc Adam Diosdad, Roquet de Deltebre; el cavero Òscar Ortiga amb Terra del delta; l'ampostí Marc Ferreres, i el flixanco Jordi González, del bloc Jordi lo de Flix.També cal fer esment dels blocs campredonencs, la quarta població quant a nombre de blocs, amb blocaires actius com Gerard March (Lo sifo), Clara Álvarez (Calgru), Oriol Gracià (Lo gaiter de l'Ebre) o Mònica Subirats (lo blog de Mònica). Altres blocs són: L'hort de la Bajoqueta, Lo Rogle Josep M., La Via augusta.Durant la primera setmana de febrer se celebrarà a Roquetes i Tortosa una nova edició de l'EbreBloc, un esdeveniment blocaire amb un alt nivell didàctic. L'Ebresfera és un cas singular i específic dintre de la Catosfera. Cal destacar l'alt ús del català entre els blocaires, molt superior al de qualsevol altre col·lectiu dels Països Catalans.

dijous, 8 de gener de 2009

El català a les lletres ebrenques (23)

Un dels fets distintius ebrencs és l'ús gairebé exclusiu del català als mitjans de comunicació comarcals i locals. Som de nou un dels territoris més normalitzats dels Països Catalans quant al conreu de la llengua de la terra. Aquesta normalització va costar una mica quan va acabar-se la dictadura feixista, però. L'únic setmanari existent, La Voz del Bajo Ebro, no es va catalanitzar fins a finals dels anys 1980. L'aparició d'Ebre-informes el 1977, d'ideari esquerrà, que dirigia l'històric periodista i arquitecte Josep Bayerri, va causar certa decepció entre alguns intel·lectuals i lectors del moment ja que va esdevenir una publicació bilingüe, però amb la majoria d'articles en la llengua dels veïns. Com a exemple, el veterà literat Manel Pérez i Bonfill redactava la seua secció Bon dia Cultura catalana, i va fer palesa la seua decepció profunda que no s'accelerés el procés de recuperació de la nostra llengua després d'anys d'intent de genocidi lingüístic franquista. Aquest setmanari va esdevenir L'Ebre a principis dels 1990 i actualment La Veu de l'Ebre.Seria impossible fer esment de tots els i les periodistes que han ajudat a dignificar el català als mitjans de comunicació d'arreu del territori, perquè sortosament hauríem de redactar una llarga llista. En comentarem només uns quants.A Tortosa, a part dels dos setmanaris esmentats, cal destacar apostes literàries com Tresmall o TD, de curta durada, i l'actual revista Rels, que promou l'alta cultura i dirigeixen Adrià Chavarria i Ivan Favà. A la veïna Roquetes, s'han tirat endavant a redós de la televisió local Canal 21, els setmanaris L'Occidental i Mes Ebre, íntegrament en llengua catalana i adoptant l'estil gramatical del català occidental. A Amposta, no fou tampoc fins a finals dels anys 1980 quan la redacció de la revista municipal va fer exclusiu ús del català. El periodista més actiu ha estat Manel Ramon. La revista Ràpita ha estat històricament una de les de més qualitat del territori, amb una important aportació literària a causa dels nombrosos literats residents a la població. Herm de destacar la desapareguda revista Sorolla't, publicada a Calaceit (Matarranya), que va permetre la publicació de nombrosos treballs literaris d'autors comarcal que conreaven el català en una zona on calia forta militància lingüística i cultural. Ha estat substituïda per Temps de Franja, una publicació de qualitat i de les més necessàries arreu dels Països Catalans. La Veu de Flix és una altra de les capçaleres importants del territori, amb una llarga trajectòria, a l'igual que La Riuada, a Móra d'Ebre, que recupera una capçalera històrica dels anys 1930.També hi ha periodistes que estan realitzant una interessant carrera periodística arreu del país. La jove ampostina Gemma Lleixà treballa a Canvi 16 i va redactar el passat estiu un extens article sobre el fenomen de la literatura ebrenca . El jove campredonenc, Oriol Gracià, ha estat redactor de l'Avui i de Descobrir Catalunya. La canareva Carme Ferré Pavia és una reconeguda periodista i escriptora, professora de la universitat autònoma de Barcelona, el nom de la qual també està estrictament vinculat a la revista Lo Rafal. Ha realitzat nombrosos reportatges sobre la guerra civil.Alguns històrics noms del periodisme ebrenc són Josep M. Arasa, Ximo Rambla, Marco Antonio Soria, Josep Baubí, Toni Gallardo. Sílvia Tejedor, de la Cadena Ser, és una de les periodistes que mostra més interès per temes literaris. La tortosina Amparo Moreno és catedràtica de comunicació i l'actual presidenta del Col·legi de periodistes de les Terres de l'Ebre. Xavier Garcia, natural de Vilanoba i resident a Horta de Santa Joan (Terra Alta), també ha portat una llarga trajectòria en nombrosos rotatius d'abast del país. També cal destacar la feina blocaire de Gustau Moreno, del rotatiu El Punt, sobre la qual parlarem en el post posterior.

dimecres, 7 de gener de 2009

Lletres de Campredó (1)

Els mitjans de comunicació

L’any 1845 es va fundar el primer periòdic tortosí, El Ebro. La premsa de la veïna ciutat va experimentar un notable desenvolupament durant la segona part del segle XIX i les quatre primeres dècades del XX. La majoria dels diaris varen agafar un fort caràcter ideològic i varen esdevenir una mena de portaveus d’un partit determinat. Els pobles rurals, en canvi, visqueren totalment aliens a aquest fenomen, per la qual cosa són ben escasses les línies publicades sobre Campredó als nombrosos rotatius tortosins. No tenim tampoc cap constància d’algun escrit publicat per un campredonenc fins a 1936. Tot i això el 1888 es publicà una historieta sobre El molí de Soldevila escrita en català i signada amb el pseudònim Solicrú, l’autor de la qual podria tenir relació directa amb el poble. Els anys 1930 marcaren un punt d’inflexió determinant en donar entrada a la veu rural als rotatius. La premsa esquerrana va tenir una gran presència a Campredó. Hem trobat nombrosos articles publicats a Lluita i a menor escala al marcel·linista El Pueblo, que expliquen les dificultats polítiques del moment i critiquen les deficients infraestructures que hi havia a la població. Només un d’ells està signat i justament amb un pseudònim, Democles. Pel seu interès informatiu lamentem que el nostre primer referent periodístic sigui un ciutadà de qui desconeixem la identitat. El franquisme va intentar silenciar la societat. L’aturada informativa va ser gairebé total. Un exemple clarificador és el fet que a Tortosa no es publicà cap setmanari fins a l’aparició de La Voz del Bajo Ebro el 1957. A Campredó, el despertament informatiu i literari no es va produir fins als anys 1980, quan varen sorgir una sèrie d’iniciatives que es van anar madurant. Hem tingut un bon nombre de publicacions que han mostrat tarannàs ideològics i estils periodístic ben diferents, com a viva mostra d’una societat moderna que s’ha acostumat a escoltar missatges diversos. La pionera es va anomenar El Pont (1982-83). Era escrita pels estudiants i els professors del col·legi públic local i tenia un caràcter evidentment educatiu, per a la qual cosa varen anar recopilant llegendes populars, redactaren nombroses històries infantils i donaren suport a les inquietuds de l’alumnat. Varen introduir molts articles en llengua catalana, en un moment en què encara no era habitual l’ús escrit de la nostra llengua entre l’alumnat. El director era Joaquim Fuentes, i els coordinadors Manuela Príncep i Josep Cugat. També la Comissió de Festes fa anys que treu el seu Butlletí, orientat a la informació de les activitats festives, tot i que ha donat entrada a articles culturals, biogràfics i d’opinió.La revista Soldevila va aparèixer l'any 1989. Dirigida per en Marc March, estava lligada a un col·lectiu de joves (Damià Grau, Emigdi Subirats, Araceli Aguió, Olga Gas, Núria Castells, Gerard March, Rosa Ripollés, Àngel March, Damià Encontrado i Joana Valldepérez) que s'entusiasmaren amb la idea d'ajudar a construir un poble amb personalitat pròpia. Va aconseguir una gran popularitat i nombrosos subscriptors. Val a dir, que va impulsar els ideals segregacionistes i antitransvasistes, a la vegada que va publicar nombrosos dossiers informatius sobre els valors culturals i ecològics de la població (Els Ullals, la làpida funerària Júlia Nimphydia, l'esport campredonenc, la campanya antiabocador, etc.) o d'interès comarcal (Les oliveres, No al minitransvasament, La vegueria de l'Ebre, etc). Malgrat els seus tocs polèmics, va estar marcada fonamentalment per l'intent de culturalització de la societat campredonenca i la lluita per l'apreciació dels valors propis, així com van fer una clara aposta per la reivindicació de la vigència dels Països Catalans. Tres anys després va sortir l'Informatiu Campredonenc, vinculat al Consell de Barri, que informava sobre la vida municipal, infraestructures, pessebrisme, vida parroquial, activitats de les associacions, programa de festes majors, etc. Era una publicació gratuïta que venia a ser una mena de contraposició a les opinions expressades per “Soldevila”. Les dos publicacions varen compartir algunes de les seccions i de les col·laboracions. En Faustí Forés amb les seues Contalles per a la història d’un poble ens va donar a conèixer moltes curiositats de la vida dels anys cinquanta i seixanta. Mossèn Joaquim Blanc (corresponsal de la publicació “Catalunya cristiana” i col·laborador de “La Veu de l’Ebre” i d’altres de caire religiós “Catequesi”, “Vida Diocesana”, etc.) va fer una interessant recerca costumista. El metge Roland Juan era l’encarregat de l’apartat de salut, alhora que l’Equip directiu del Col·legi Port-rodó i els membres de l’AMPA del desenvolupament escolar, i Mario Gutiérrez del fet esportiu.A partir del 1997, el Grup Local de Pessebristes, dirigit per en Germán Machí, va editar durant quatre anys un fulletó informatiu, viu reflex de la dinàmica que pretenien: la culturalització del fet pessebrista i l'aportació documental. De la seua confecció se n’encarregaren la Clara Álvarez i en Gerard March (responsable també de confeccionar el Butlletí de Festes Majors). Varen realitzar una excel·lent dissertació dels valors dels edificis medievals campredonencs i dels monuments més destacats de la demarcació tarragonina. En les darreres edicions varen editar un interessant CD informatiu.El novembre del 2000, va aparèixer un únic número de Jovent, una publicació endegada per un col·lectiu de noies. El mateix mes es va publicar Campredó 2 mil, un nou butlletí del Consell Assessor, aquesta volta baix la direcció dels membres de l'Associació Cultural Soldevila, de caràcter cultural, que pretenia difondre les activitats literàries, pictòriques, musicals i de defensa del patrimoni campredonenc. Va tenir continuació amb Campredó 2 mil u, que pot ser considerada com a una revista cultural d’alta qualitat. Al març de 2005 va veure la llum el fulletó El Campanar, que edita mensualment la parròquia Sant Joan Baptista; mentre que a finals del mateix any es va editar un nou fulletó titulat Campredó, portaveu del Consell de Barri, de caràcter propagandístic de la feina de govern.El Grup d’Opinió Soldevila ha anat publicant durant els darrers anys una cinquantena d’articles a la premsa comarcal sobre temes referents a la vida social i cultural campredonenca. Un dels seus membres, l’Emigdi Subirats, ha tingut una àmplia participació en alguns mitjans de comunicació dels Països Catalans. Va començar el 1884 a la revista Som-hi de l’Institut de Batxillerat Joaquim Bau, i al Butlletí de la Festa Major. El 1989 era un dels columnistes habituals del desaparegut rotatiu tarragoní Nou Diari. Fou un actiu col·laborador literari de la revista Cop d’ull (publicada a Prats de Lluçanès, Osona), de les publicacions nacionalistes Lluita, i La Veu de la Terra, i de l’ecologista Terra Viva. A principis del nou segle col·laborà amb L’Ullal (fulletó que editava el sindicat nacionalista Coordinadora obrera sindical a Vic), amb la revista barcelonina Independència i el setmanari L’Occidental. En l’actualitat és crític de literatura ebrenca de la revista Mainhardt (d’Alcalà de Xivert, Baix Maestrat), columnista del MesEbre, col·laborador habitual de les revistes Malpàs (Ascó), Amposta, L'Estel (Tortosa). El jove Oriol Gracià és el gran valor periodístic campredonenc. Ha format part de projectes periodístics importants d'arreu del país com Descobrir Catalunya o el suplement de viatges del diari Avui. Del seu treball com a documentalista parlarem a bastament en posts posteriors.

diumenge, 4 de gener de 2009

El català a les lletres ebrenques (22)

Cal fer un esment molt especial sobre l'extraordinària feina que estan realitzant tot un seguit d'escriptors/es des de pobles ben diversos de la geografia ebrenca envers la recuperació de les tradicions i el vocabulari nostrat. Podríem apuntar una llarguíssima llista de llibres i d'autors que practiquen l'anomenat costumisme literari i que aconsegueixen fer reviure les tradicions d'antany, una feina de primer orde. També hi ha una tasca excel·lent quant a llibres fotogràfics que enlairen la bellesa natural del nostre territori.Vicent Pellicer, natural de Jesús, és el gran retratista del Port. S'ha convertit en el veritable ambaixador d'aquest espai natural d'alt valor ecològic que ha merescut nombrosos relats poètics. Va començar la seua tasca com a professor de català i com a poeta de la natura. Avui dia s'ha especialitzat en l'àmbit fotogràfic i en l'edició de llibres excel·lents sobre el Port ("Guia de les Terres de l'Ebre", "Les fonts del port"), que li han donat un gran prestigi i el merescut suport editorial de Cossetania edicions de Valls.Biel Pubill i Josep M. Raduà, d'Ascó (Ribera d'Ebre), porten una llarguíssima trajectòria amb la publicació de molts llibres que recuperen la història, el parlar i les tradicions d'aquesta població riberenca: "L'Ascó d'ahir", "Faldetes i calçons", "Garba de feines", "A misses dites", "Sant Antoni mos guardo", "Ascó a l'envelat", etc. Josep Antoni Carrègalo, de Mont-roig de Tastavins (Matarranya), és un dels grans investigadors del territori. Ha publicat llibres com: "Mont-roig, el patrimoni immaterial (la literatura oral)", "A soca d'orella" o "Espurnes".Baltasar Casanova, natural de Deltebre, ha publicat llibres interessants que s'endinsen igualment en l'ampli ventall de les tradicions ebrenques i en la recuperació de paraules d'un territori molt ric lingüísticament com és la zona inferior del Delta. Josep Gironés, natural de La Fatarella (Terra Alta), ha publicat extraordinaris llibres d'exaltació paisatgística com "Paratges d'encís i gent de bona mena", així com sobre el seu poble natal. Joan Josep Rovira Climent, natural de Cinctorres (Els Ports), ha publicat llibres de viatge i de difusió comarcal del Baix Ebre i del Matarranya (Olor a terra, Gent del Matarranya), i també sobre llegendes populars com el bandoler Panxampla. Dirigeix l'editorial Cinctorres club, amb seu a Tortosa.Joan Salvadó "Galdiri", veterà escriptor costumista ampostí, ha mostrat gran interès en la recuperació de paraules d'antany i en la dignificació del conreu de l'arròs amb "De la falç a la recolectora".Ignasi Royo, veterà deltebrenc, s'ha endinsat en l'àmbit de la guerra civil i la recuperació de la memòria històrica en treballs com:.Antoni Cortés, un altre veterà de Bot (Terra Alta), ha publicat dos interessants reculls: "Ramassades de memòria" i "Fets i contes de Bot".Una altra escriptora amb edat avançada, la tortosina M. Cinta Llasat, ha publicat reculls com "Camins de l'Ebre, els meus estimats camins" o "Pensaments de matinada".El jove ampostí Santi Valldepèrez ha publicat "Natros", una reflexió sobre la identitat ebrenca, a la vegada està realitzant una interessat feina en l'àmbit dels documentals.

dissabte, 3 de gener de 2009

El català a les lletres ebrenques (21)

Josep Sánchez i Cervelló, natural de Flix, és l'historiador més conegut i actiu de les nostres terres. És un habitual organitzador de congressos d'història, els darrers sobre el carlista Ramon Cabrera o el 70è aniversari de la Batalla de l'Ebre. Ha publicat llibres com: "Conflicte i violència a l'Ebre" i sobre la història de Portugal i les seues relacions amb els pobles peninsulars. És professor del departament d'història de la URV i president de l'Associació Amics i Amigues de l'Ebre.Igualment flixanco, Pere Muñoz, actual alcalde de la població i senador, i professor d'història a l'IES Flix, ha realitzat nombrosos estudis sobre aquesta població riberenca i la comarca. A redós del Centre d'estudis del Baix Ebre, s'agrupa tot un seguit d'historiadors que estan realitzant estudis d'un gran nivell: Roc Salvadó, Enric Querol, Emeteri Fabregat, Albert Curto i Jacobo Vidal. Curto, director de l'arxiu històric de les Terres de l'Ebre, s'ha especialitzat en l'època àrab. Vidal, també medievalista, s'ha interessat pel patrimoni de la ciutat en llibres com "Les muralles medievals de Tortosa". Salvadó ha realitzat nombrosos estudis sobre la guerra de la independència al territori ebrenc. Querol ha aportat dades importants sobre la guerra dels Segadors a les nostres terres i publicat interessants llibres com: "Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'edat moderna" o "Cultura i art a la Tortosa del Renaixement", conjuntament amb J. Vidal. Fabregat ha realitzat interessants estudis sobre el període de la construcció dels canals, monografies com la del poble de Jesús, i estudis com "Burgesos contra senyors. La lluita per la terra a Tortosa (1148-1299). Tots ells formen part del consell de redacció de la revista "Recerca", sobre estudis històrics i literaris de les comarques centrals dels Països Catalans.Un altre dels actius historiadors comarcals és Joan Hilari Muñoz, que també ha realitzat nombrosos estudis sobre la Guerra dels Segadors a les comarques de l'Ebre, entre molts altres àmbits d'estudi.A Tortosa, també hem de destacar la personalitat de Lluís Margarit, professor d'història a l'IES Joaquim Bau i bon coneixedor de la història comarcal i universal.El veterà historiador Josep Eixarch, natural del Forcall (Els Ports), ha publicat nombrosos estudis sobre la seua comarca natal.Victòria Almuni, natural de La Sénia, ha publicat un detallat estudi sobre la catedral de Tortosa, i la monografia sobre la seua població natal.Joan Ramon Vinaixa, de Benissanet, també s'ha especialitzat en l'àmbit de la guerra de la independència a les Terres de l'Ebre. Va ser president del Centre d'estudis de la Ribera d'Ebre. Destacarem també la feina que estan portant a terme en l'àmbit de la recerca històrica Joan Vicent Sanz, d'Alcalà de Xivert, Joaquim Monclús, de Calaceit, Ferran Grau, de Rossell, Agustí Bel, d'Alcanar, Màrius Pons, de Santa Bàrbara, o Ferran Bel, d'Amposta. L'editorial Onada Edicions de Benicarló tira endavant la col·lecció Cruïlla amb llibres monogràfics sobre pobles a banda i banda del riu Sénia. Ja han vist la llum els dedicats a Rossell, Amposta, La Sènia i sobre el patrimoni tortosí. Quant al d'Amposta, vaig ser coordinador, i hi varen intervenir Eduard Blanquet (professor d'història), Cinta Montañés (arqueòloga), Àlex Ramos i Rafel Duran.Hem de destacar el fet que tots aquests historiadors i historiadores utilitzen el català com a llengua primordial dels seus estudis. A més, ens enorgulleix la qualitat dels treballs històrics que es van publicant a casa nostra en les darreres dècades, gràcies a l'extraordinària feina de tots aquests estudiosos i estudioses.

divendres, 2 de gener de 2009

Poema A l'any nou

Uns jorns d'afanys i d'anhels humans,
s'altera el calendari i els nostres rostres
agafen tons d'il·lusió vertadera.
El xiquet va cantant la joia del moment,
i el pas dels anys confirmant l'ideari
personal amb regust a flama encesa.
Nit de revetlla, jorns d'àpats excedents,
abraçades sinceres i retrobades dels temps,
xerrera exhaustiva sobre tot
allò que ocupa la ment humana,
saviesa sincera d'un ésser amb un dilema:
quina és la ruta de la vida?
Un nou any amb l'alegria de l'infant
que rep la bona nova amb certesa,
amb els nostres al voltant tostemps,
amb amics que omplen l'existència.
Sentim tonades arreu amb bellesa
existencial que proclama pau interna.
Joia present en l'immens plaer d'un any,
amb il·lusions d'antany i d'ara,
a l'horitzó l'esperança i la bellesa interna:
uns quefers nous, uns quefers millors.
I aquest 2009 ens ha de portar a tots,
família plena, feina, benestar... victòria.

dijous, 1 de gener de 2009

El català a les lletres ebrenques (20)

L'historiador tortosí Enric Querol, llicenciat en filologia hispànica i professor de l'IES de l'Ebre, amb la seua detallada obra "Tortosa república literària", ens descobria tot un seguit d'autors de les nostres comarques dels segles XVI-XVIII. Ha estudiat autors importantíssims d'aquesta època com Cristòfor Despuig, Francesc Vicent Garcia "Rector de Vallfogona", les dos grans figures en llengua catalana, o Francesc de la Torre i Sevil, que va viure entre Tortosa i Morella i va ser un dels autors més significatius del segle d'or castellà. A principis del segle XXI, s'han organitzat nombrosos centenaris del naixement d'importants autors comarcals, que han permès la publicació de nombrosos llibres i articles literaris. L'editor i novel·lista rapitenc Emili Rosales, ja a la dècada de 1990, va encarregar-se de l'edició de l'obra completa de Sebastià Juan Arbó, que va publicar Columna. El veterà professor ampostí Màrius López ha realitzat nombrosos estudis sobre l'obra arboniana. El periodista Xavier Garcia, natural de Vilanoba i la Geltrú i resident a Horta de Sant Joan (Terra Alta), ha estat el comissari de l'edició de l'obra completa d'Artur Bladé (Cossetània edicions), de la qual ja se n'han publicat 4 volums. Sobre Bladé s'han realitzat nombrosos estudis i s'han publicat llibres crítics sobre la seua obra, que el reivindiquen com un dels grans memorialistes de la literatura catalana. Al mes de gener de 2009 sortirà publicat el primer volum de l'obra completa de Joan Cid i Mulet, de la qual personalment he estat comissari, que inclou les seues tres novel·les en català. Ja havia publicat dos llibres anteriorment sobre sobre l'intel·lectual jesusenc catalanista. També conjuntament amb Josep M. Sàez vàrem publicar el llibre biogràfic sobre el poeta miravetà Roc Llop i Convalia, el centenari del naixement del qual se celebra enguany.Josep Sebastià Cid i Català, de Riba-roja d'Ebre, exdelegat de cultura de la Generalitat a les TE, ha estat autor de nombrosos estudis referents a llengua i literatura de casa nostra. La seua tasca ha estat reconeguda amb el premi Recer Cat de 2008, que concedeixen els Centres d'estudis d'arreu dels Països Catalans.Des de la Fundació Mossèn Manyà s'han potenciat els estudis sobre el prestigiós teòleg gandesà, Joan Baptista Manyà, una de les grans figures del camp del pensament al segle XX.Hem de destacar el sensacional treball que s'està portant a terme des del Matarranya, que ha permès la publicació de "El Molinar", un recull de literatura oral i escrita del territori de notable interès, en el qual han col·laborat autors com Carles Sancho o el Dr. Artur Quintana. Des de Mequinensa, ens arriben els estudis d'Hèctor Moret, especialista en el treball literari de la Franja de Ponent. Igualment interessants han estat les aportacions de Mario Sasot, de Saidí (Baix Cinca) sobre el català escrit a les comarques de la Franja, entre els quals "Així s'escriu a la Franja". Entre els estudis literaris d'aquesta comarca, cal fer esment dels realitzats sobre l'obra del poeta Desideri Lombarte.Onada Edicions de Benicarló ha editat dos interessantíssims llibres amb les ponències lingüístiques i literàries del Congrés sobre els territoris de la Diòcesi de Tortosa, a cura del filòleg Miquel Àngel Pradilla. A les revistes BeCeroles i Ramàs, també s'han editat nombrosos estudis sobre llengua i literatura al territori. Cal remarcar el treball que s'ha realitzat des de l'Associació Alambor de Benicarló, amb l'edició de l'extraordinària revista Passadís, que ha permès la difusió del fet literari de les comarques centrals dels Països Catalans, amb aportacions importantíssimes com les del crític literari Joan M. Sant Abdon.El tortosí Adrià Chavarria ha publicat nombrosos articles literaris en les més prestigioses publicacions dels Països Catalans, a la vegada que dirigeix la revista Rels, l'única de caire literari a la ciutat de Tortosa.Hem de reconèixer l'important paper que tenen quant als estudis literaris entitats com: Institut Ramon Muntaner, Centre d'estudis de la Ribera d'Ebre, Institut d'estudis del Montsià, Centre d'estudis de la Terra Alta, Centre d'estudis del Baix Ebre.