El català a les lletres ebrenques (14)

Als i a les escriptors/es ebrencs/ques històricament els ha costat molt creuar la barrera geogràfica que ens presenta el Coll de Balaguer. Sortosament, en l'actualitat podem parlar de dos novel·listes ebrencs que són força coneguts arreu dels Països Catalans i que s'han convertit en tota una referència literària.Emili Rosales (1968) és natural de Sant Carles de la Ràpita. Llicenciat en Filologia Catalana, va tenir els seus inicis literaris a una edat molt jove en el camp de la poesia, sent guardonat amb l'Amadeu Oller per a poetes inèdits i editant dos poemaris excel·lents: "Ciutat i mar" i "Els dies i tu". Posteriorment va endegar una exitosa carrera en l'àmbit de la narrativa amb la publicació de "La casa de la platja", "Els amos del món" i "Mentre Barcelona dorm". Amb "La ciutat invisible" va aconseguir emportar-se el premi Sant Jordi de 2004, tota una fita personal i per a les nostres lletres ebrenques. Aquesta novel·la va ser finalista del premi Mèdicis, que s'atorga a França a la millor novel·la en llengua estrangera, el primer cop que és seleccionada una obra escrita en llengua catalana. Durant uns anys va exercir com a corresponsal del diari Avui a Londres, i ens va poder oferir un seguit d'entrevistes als més prestigiosos escriptors residents a la ciutat que procedeixen de tot el món, amb les quals ens obsequiava amb tota una lliçó quant a coneixements literaris. Actualment exerceix com a editor de Planeta, i s'encarregava de diverses col·leccions en llengua catalana. És el major baluard de les lletres ebrenques actuals.Andreu Carranza va nàixer a Móra la nova (Ribera d'Ebre) i ha estat vinculat a les poblacions d'Ascó i de Flix. És un prolífic novel·lista, que també ha fet diverses incursions en l'àmbit poètic. Entre els seus títols trobem: "Anjub", "Riu avall", "La filla de la memòria", "Llibre de les set xibeques", "El desert de l'oblit" . Amb "L'Hivern del Tigre" s'endinsa en el retrat de la vida del general Ramon Cabrera, natural de Tortosa que va ser un prestigiós militar carlista. Aquesta novel·la va tenir una bona acceptació i crítica i va precedir "La Clau Gaudí", escrita a quatre mans amb l'editor barceloní Esteban Martín (Llitera edicions), que ha esdevingut un bestseller i ha estat traduïda a nombrosos idiomes.