dissabte, 6 de desembre de 2008

Poema "Al monument de la vergonya" de Tortosa

Allí romans, al bell mig d'un flumen estimat
i espoliat... sí ... tants cops per uns i altres.
Ha estat font de riquesa al llarg de les centúries,
- fonament de cultures ben sanes -
ha vist passar la història amb colors varis.


I et van plantar per recordar-ne una, d'història!
- en un juny que ens marcà novament -
La que escrigueren de l'imperi envers Déu,
la que bastiren amb la força de les armes,
la que ompliren la terra amb sang i misèria.


Mori la paraula, silenci a la idea,
aparta la intel·ligència de la ment humana.


I així et concebiren, amb l'àliga a la cara
- l'estètica a l'anus ben guardada -.
I esdevingueres símbol d'un temps d'antany
que... massa... encara rememoren amb nostàlgia,
i encara s'omplen de la paraula... democràcia.


Els qui t'idearen tenien set de sang,
fam d'engolir-se la parla d'aqueixa terra...
Els qui et conserven pensen en sufragis ben comptats,
i ens diuen... que t'hem de deixar en pau,
la pau que els constructors arrabassaren.


Diuen... que cal afrontar les coses quotidianes i... oblidar!
L'oblit que ens deixa a tots a les palpentes,
l'amnèsia col·lectiva d'un poble sense essència,
I mentrestant, tu, lleig com sempre,
amb creu, àliga i estel que t'esborren innocència.