dissabte, 15 de setembre de 2007

Poesies de Companys de lletres (3)

A MIQUEL ÀNGEL PRADILLA
Sents una força fugitiva,/ un desig que desperta il·lusions/ d'altres móns, on les llibertats/ humanes troben el seu lloc,/ on paraules solidàries/omplen els diccionaris./ Dius adéu als enyors,/ saludes inquietuds perfectes/ i et reconfortes amb càntics/ meravellosos de cantants/ que parlen d'amor i altres/ nobles sensacions./ Veus un foc enlluernador,/ que escampa arreu les cendres/ d'un cor que agafa una altra dimensió/ que vola envers quelcom/ que ha de canviar el nostre destí/ amb l'ús d'un nou vocabulari.

A CINTA ARASA
Som el fruit d'una creixença tendra,/ en un poble dels d'abans,/ quan la gent enraonava a la fresca,/ i sentia el caliu d'un riu amb gran cabal./ Som gent de la terra, la nostra,/ la que enraona amb la llengua d'Espriu,/ que canta, somnia i balla/ al so de la dolçaina, de la gralla,/ que som terra de treball i festa./ Tenim al nostre vocabulari el mot gresca/ i entenem l'accent de gent d'arreu/ d'una terra consumida, mai derrotada/ que sabrà enlairar la bandera al pal més alt.

A ALBERT ARAGONÈS
Sento la remor de la llengua que em crema,/ una llengua que ve de lluny i engendra esperances./ Canto el sabor de la nit,/ d'eixa nit que il·lusiona i encadena/ present i futur, en un ritme de lloances./ I crec en eixa terra llustrosa i valenta/ que estimo i defenso i a voltes m'exalta/ i la ploro i malaeixo./ Som gent de casta, amb una parla/ nostrada que fa reviure l'esperança.

A XAVIER ARAGÓ
Crec en altres móns, altres galàxies./ Domino el llenguatge ancestrals dels estels./ Camino envers senders naturals de ploma i anhel./ Sento l'orgull de casa, el meu parlar,/ la meua història amagada i el meu futur/ ebrenc, clar i cultural./ Passejo pels parcs ben verds del meu poble/ i imagino un món ben humà/ i el somriure d'un infant.

A SANTI VALLDEPÉREZ
Vents de memòria,/ apropen records de nits/ enamorades./ Una lluna plena/ de carn escalfa els més humans desigs/ abans de la claror de l'alba./ Onades de sal i aires de rosa,/ la flor de la taronja!/ Sento reviure l'aire,/ respiro nobles perfums de plantes verges./ Encara hi ha un món pur/ en el meu poble.

A ARACELI AGUILÓ
Camino vora el mar/ tancant els ulls/ tot somniant./Marcant el pas./Trepitjo la fina sorra/ amb aires de llibertat./M'aparto de tots els mals./ I respiro la puresa de l'aire./I sóc lliure vora el mar,/ mirant la immensitat/ i un horitzó tendre i blau./ I aquella gavina/ del solidari vol/ que no para de volar/ i que amb les pròpies ales/ ens guia el camí/ pel costat del mar.

A EDUARD BLANQUET
Camino per una muntanya d'aigua/ medicinal, en el dijous gras/ d'entrepà/ i estudiants amb bicicleta/ que gaudeixen d'un moment/ fugicer./ Aquesta és la meua aventura,/ el joc de joves en dia de festa/ de l'escola feta experiència/ i llibres tancats a la cartera./ Aquest és el meu ambient,/ el meu aire, les plantes,/ les rodes, les nenes,/ l'adolescència...

A CONRAD DURAN
Avui m'he despertat amb pressa./ Ben aviat, m'he assabentat d'allò que passa./ Per esma, he anat a l'emissora de sempre./ He de parlar de tantes coses./ I m'endinso en la cultura i l'economia./ I parlo amb la veïna del segon tercera./ I l'esport reclama un espai considerable./ I he posat una cançó de Llach ben tendra./ Poc després bé l'escriptor de torn,/ de casa nostra, que rep una tendra benvinguda./ I enraonem una llarga estona llarga d'allò que passa./ I tantes, tantes coses que passen...en un matí de ràdio.