divendres, 14 de setembre de 2007

Poesies de Companys de lletres (2)

A VÍCTOR CARDONA
Amunt i avall, per contrades inhòspites/ revisc sentiments ancestrals./ Canto a la creença suprema./ Obeeixo el càntic de l'infinit/ humà, pròsper, entenedor/ de gents de tots els caires./ Sento la presència divina propera/ en els moments d'infàmia i en els de joia./ I sóc feliç amb esperit humanitari./ I regna en mi la pau d'amor/ la més tendra qualitat humana.

A ÀLEX FERRER
Inspirat per la bellesa clara,/ pels corrents, manantials de dolça/ aigua que cauen i reguen l'aire, pels esquirols que corren,/ les cabres que salten/ i el piular dels moixonets quan canten./ Convertit amb la puresa/ de la serra verge,/ de la mare naturalesa que conté/ uns tresors entranyables./ Il·luminat pel sentit originari,/ del que és i era inalterable/ i la reina llibertat/ essència supervisora./ Pintat d'una verdor molt forta,/ colorada amb aire sa i fresca aigua,/ amb imatges d'éssers que saben/ gaudir del que tenen.

A ORIOL GRACIÀ
Sonen vells càntics dels nius d'ocells/ menuts, en uns tarongers de fulles verdes,/ un ramat d'ovelles pren possessió de l'aire/ amb veu de tenor que ha menjat ous sans,/ i el crepuscle agafa una altra direcció./ M'inundo d'imatges, sensacions, idees/ mentre contemplo com creix un camp d'arròs./ El vent de ponent bufa antics encants,/ les cendres s'espargeixen arreu/ d'un petit univers amb empenta./ Talla les vivències enverinades/ a l'olor de pastissets plens de mató./ Els sons de les granotes, de les cabres,/ uns rius amb un cabal com el d'abans,/ l'espai infinit d'una mar de pescadors,/ una brillantor esparberada/ d'un llamp dosificat,/ en el domini màgic d'un regne més humà.

A PACO TAFALLA
Camino per bells senders muntanyencs,/ he deixat les carreteres mortes de bellesa/ només amb sorollosos vehicles de motor,/ que fan eixir fums del tot mortífers/ en els ambients enterbolits de la gran ciutat,/ un baf que el temps fa consolidar./ Penso i mentrestant oblido,/ mentre sento el brunzit d'uns negres tords,/ veig imatges enaltidores de poemes/ que inspiren antigues sensacions,/ i xalets luxosos enmig de terres verges/ propietat d'aquells que tenen tants diners./ Nous forats negres de la història/ feta especulació que creix i creix,/ en nom dels arts més exitosos/ de la filosofia de viure a ritme de cartera/ de les fàbriques d'argent en forma de bitllets./ M'encamino en indrets contraris totalment,/ com els crancs enrera envers no-res,/ uns matolls de romaní encara vessen/ una olor a puresa que inspira poesia,/ en les belles estances d'aquest matí.

A MARIA JOSEP FERNÁNDEZ
Ajunta cap a mi el rostre i el teu cos,/ apropa lentament la fúria/ d'un desig de passionals amants./ Allarguem el moment/ que ix d'aqueixa espera,/ orgasme dins el cor./ Reina de nit, que domina la fosca,/ astre de carn indissoluble i dolç/ valenta a dalt i brava a la planúria/ s'enfronta a tot si cal vèncer la por./ el pensament per sota la força aclaparadora/ car tot ha de ser desig de cor endins,/ llavor que la sang escampa i engendra/ expulsa enfora, amb passió descontrolada/ fora control del sentiment d'amor.

A CINTA MONTAÑÉS
Venim de lluny i anem a poc a poc./ Som hereus de la història profunda/ carregada de lligams i injustícies,/ de cadenes que s'enlairen a l'infinit./ L'Iber nostre rega la terra soferta/ que recorda altres temps més plàcids./ La vella Imposita s'alça solemne/ amb regust a arròs i a sal./ La dolça parla nostra crida a dos veus/ solidària i ufana, com no n'hi ha.

A TOMÀS CAMACHO
Unes mans molt tendres que escriuen versos,/ uns cors ben savis que reciten poesia,/ una vida humil que exalta el dur treball/ el seu destí; una lluita constant/ per les lletres que omplen la vida/ car són una essència del viure./ Aquestes mans, aquesta consciència/ unes lectures amenes ara i aquí,/ - les flames i l'aigua - enllaçades,/ les hores del matí i la passió de nit./ I és el poema la fragància del ser/ que enraona el vers per ser feliç.