dilluns, 24 de setembre de 2007

Món de colors, poesia il·lusionada

Torno a cantar als mils sabors de la nit.
Sóc un poeta en hores de capvespre.
M’ixen les paraules, els sons, els càntics,
al ritme il·luminat de les estrelles.

Canto segur a les coses menys divines.
Uns bons auguris ixen del meu cor.
Per tot allò que necessita càntics
mai sobren paraules en els meus records.
Tanmateix recordo l’evidència
que segles enrera cantaren grans poetes
- Cinto Salvat, Mossèn Papasseit –
mesclaven roses i creences,
mentre dels meus llavis
ixen versos d’amor envers el món.

I és cert que els pensaments més nobles,
mai no s’aturen en aigües esverades.
Saben de les arrels més perfumades,
de jardins de roses de colors, bunte,
com bé cantava l’inoblidable Rilke.