Els jorns

Els jorns sumen il·lusions una a una,
que arriben a impregnar-se en els cors
d’honrades vides que passen i vénen.
Els anys se’n van en un vol sense retorn,
s’enduen massa, massa de pressa
els nobles sentiments d’infantesa.
Un vaixell navega amb tota llibertat,
en aquest estiu nostrat ple de turistes
que van descobrint l’Ebre,
eixe company de vida i riquesa.
En una nit de cel ben estelat
s'aproxima un àngel de la muntanya
per dir-nos que res no s’acaba.