diumenge, 16 de setembre de 2007

Poesia de Companys de lletres (6)


A ALBERT CURTO
Instant que la memòria/ cerca unes belles paraules,/ els esguards/ recorden belles estones/ viscudes amb rapidesa,/ l'enyorança basteix/ nous paranys al temps/ i ens retrobem immòbils/ com sense força./ Per quin malson/ ens encadenem a històries,/ construïm falses imatges/ que ens amarguen l'existència?

A MONTSE PALAU
Somnio versos de poetes/ que al·lucinen, que cerquen/ mots fantasiosos/ per parlar de fums i roïnes/ memòries./ Músiques de ritmes/ africans, ballen les esperances,/ en un present sense igual/ i un futur amb viatges/ a ciutats d'història plenes/ que fan emblema de belleses/ d'altres móns, altres galàxies.

A MANEL OLLÉ
L'hivern esdevenia cru a cops dur de rosada./ L'hivern blanc de nits del tot gelades,/ romanen sospirs d'amor amagats sota la roba./ Bullen records en un cor necessitat,/ el fet més dur era l'ingrat record/ l'amarga experiència d'un amor,/ deixat sense disciplina al seu encant./ Tornarà la primavera de les flors/ i la rojor encantadora, les roselles,/ la puresa dels camps, la verdor/ i l'innocent cant dels moixonets./ Diré adéu a les nits inacabables de l'hivern,/ a l'absència de l'amor en el meu cor./ El meu cos tornarà a sentir una gran passió/ i un somriure de plaer és descobert./ Trobaré els ponts que han de lligar/ les diverses estacions d'un any ben pròsper,/ d'amables dies i il·lusionades nits/ sense desencants al pas de les hores./ Passarà el temps i vindran uns nous records,/ espurnes de vides molt ben viscudes,/ uns llavis imaginaris joiosos d'afirmar/ el desfici d'amor ara perenne./ I les noces/ per perdurar la flama de la unió en gran foguera,/ mentre la nit esdevenia el millor dietari.

A CARME JIMÉNEZ
Un home lliure cerca ésser com el mar,/ una mar blava roman del tot oberta,/ brollen sentiments purs en un esperit sa/ i un amor vertader per una dona maca./ Cerca quelcom, la imatge de l'esperança,/ reflectida en uns ulls clavats a un cor obert,/ i sent un bell brunzit d'un petit ocell,/ un cant fermós amb aires de recança./ un so amable alegra l'oïda amb plaer,/ un home eixit de l'abisme solitari,/ i la mar, la gran encisera,/ seu gelosa en un món d'encanteri./ Carn de natura, essència inacabable,/ plena de sang, de terra dintre el cor,/ que visqui la vida i mori la mort,/ que regni la pau més perdurable.

A XAVIER GARCIA
Vents de memòria,/ apropen records de nits/ enamorades. Una lluna plena/ de carn escalfa/ els més humans desigs/ abans de la claror de l'alba./ Onades de sal i aires de rosa,/ la flor de la taronja!/ Sento reviure l'aire,/ respiro nobles perfums/ de plantes verges./ Encara hi ha un món pur,/ en el meu poble.

A CLARA ÁLVAREZ
Alleugerat del vent/ castigador que ens ha deixat/ una estona./ Inspirat per la brisa marina,/ onades de crancs i olor/ a gambes salades./ Contingut en un espai de natura,/ de bellesa plàstica,/ que enlluerna l'ànima./ Decidit a cercar la pau interna,/ a començar el càntic/ amb els moixons, a l'alba.