divendres, 14 de setembre de 2007

Poesies de Companys de lletres (1)

A ÒSCAR PÉREZ
Em sento embriagat d'aigua fresca/ d'un riu que somriu,/ que somnia en veu alta./ I m'embriaga l'esperança d'un futur/ ben nostre, ple d'ànsia solidària,/ i lluita, i llengua, i pàtria./ I aquest anhel em fa reviure els llenguatges ancestrals/ la història passada i la d'ara,/ els parlars antics i els camperols/ i els accents d'Eslida, l'Alguer i on l'Ebre banya./ Aquesta terra em fa patir i m'exalta!/ I escolto el poeta del Maestrat i la Plana/ i sento el caliu dels astres./ Cada cop estimo més la meua parla.

A JESÚS M. TIBAU
Narro quatre coses amb una ploma/ que sent l'ànsia creadora de món./ Visc amb lletres i amb paraules./ Estimo la vida i en creo de nova/ per viure intensament aquests jorns/ innats, de joia creativa, encenall!/ En el regust de l'anhel d'escriptor/ sorgeixen esperances eternes i vives,/ plasmen il·lusions que desperten un crit/ de lloança a la vida més vida.

A EMILI BONET
I és amb les mans/ amb el cor, amb l'ànima/ que crees món, crees vida./ I és amb l'innat talent/ que portes l'art/ de la bellesa al cim,/ amb aquella pulcra idea/ farcida d'enginy i d'ànsia./ I és, company, la teva força,/ - l'emblema de l'existència -/ que el plaer ens porta/ a la retina, amb sentiments/ ben nobles i complaents./ I és que gaudim de la sonora/ escultura, del literari quadre/ i del més humà esbós./ I és que, company, ens crees art/ ens crees vida.

A OCTAVI SERRET
I la ploma ens fa agafar empenta/ una nova venda, un nou lector./ Sí, escrivim per crear món/ per endinsar-nos en la història somniada/ per fer del somni la realitat sincera./ I ens nodrim d'amics amb anhels comuns,/ amb força fugissera i plena,/ amb recança d'una cultura de primera. I ens donem les mans plegats/ per un futur de tots, ebrenc/ i d'eixa terra que banya el Guadalop/ vora un port que parla amb accent nostre.

A VICENT PELLICER
Contemplo aigua que corre i torna,/ que és dolça i salda,/ s'estreteix i s'eixampla./ Contemplo blavor banda i banda./ La frescor em banya,/ la bellesa m'impressiona/ i la terra se m'aparta./ Un vol de gavines s'enlaira,/ uns ànecs perduts volen a mitja ala/ i uns pescadors arrien la canya./ Alguns turistes en una barca saluden/ i fotografien el paisatge./ I jo, m'emociono davant l'espectacle

A DOLORS QUERALT
El poble respira i viu, i en calma/ aïllada i sense pressa/ de matinada es desperta,/ i veu en el seu horitzó la muntanya/ i el riu que baixa per la plana/ i s'alimenta./ A les botigues i al camp/ i també ara a la fàbrica/ tothora plens de feina l'home i la dona/ fan una pinya necessària./ I el cafè proporciona/ la tertúlia i la partida de cartes/ i el tabac i la copeta/ que mai faci falta./ Mentre a casa/ les velles cusen darrera la persiana,/ ajuda a passar les hores/ de la tarda i assabentades/ de tot el que passa./ I tantes altres coses/ que ens donen/ una vida laboriosa, tendra/ i de vegades massa rutinària.

A JOAN SERRET
En una terra llisa i humida/ en el banc d'un flumen amb cabal/ s'erigeix un centre literari/ amb llibres, enginy i solera./ I canta el poeta amb veu de lletra,/ i m'embriago d'immensitat,/ i sento el sospir dels anhels més íntims./ Callo i penso en un futur culte,/ tranquil, solidari i patri./ Faig memòria de temps pretèrits,/ revisc la història profunda/ i segueixo estimant, el meu poble.