dimecres, 19 de setembre de 2007

poemes d'homenatge a Bladé Desumvila

Memòria de vida

Què són les lletres?
Sinó paraules enlairades,
retrat i nostàlgia d’un poema
vivent i molt humà.

I és l’espill del viure
- Eixint d’una ploma lluïda -
narrada la història
de l’ésser quotidià.

Què és el poble?
Les dones i homes,
la feina i la gresca,
i el flumen gelat.

I és l’exili inhumà.
la terra robada,
la clausurada parla,
una Distància abismal.

Què és la terra materna?
la pàtria estimada
la parla de tots.
en hores ben baixes.

I és en Bladé Desumvila,
l’Artur de memòria,
del riu i del poble,
la història de tots.


Benissanet
I el pescador d’anguila
gens ben endreçat –
fa ombra al barquer
de difícil vida –
en la nostàlgica lectura
de “Benissanet.
I el caçador de mussols
s’atura a l’Omplidor,
i dorm els seus somnis.
I es desperta al so
de la revetlla més bella
a la plaça Major.
Un cap-al-tard
devora la gent beneites rodones
i grans, al so
del cantador solemne
que altera la pau de l’indret,
en un jorn d’estiu que somriu.
I els panpofigos fregits,
i la pesca del barb,
i les sínies ben fresques
a les deu del matí.
I la missa a les onze
i l’arbre al seu lloc.





Retrat d’un poble

Com la terra lluenta
que s’adoba i arrela
i pren gust de vi.
Com el so de la dolçaina
i la gralla, en dia de festa
major, d’un poble embellit.
Com el riu que baixa
cabal natural tostemps,
i ens rega la vida i l’aire.
Allí s’alça un poble d’hivern,
amb tímides primaveres
i seques vendímies de tardor.
Lluny d’allí el record s’accentua,
exili de llengua i de gent.
Ranxera memòria d’un poeta distant.
i d’allí, recorda la vida
noiesa crescuda
amb joia i anhel.