Poema "A la llar d'infants Verge del Carme" d'Amposta

LLAR D’INFANTS


I va ser el cant feliç de l’infant
Que va anunciar un món nou,
Amb llur tendresa riallera.
A trenc d’alba de l’anhelada primavera,
De sobte, sorgí un esclat d’alegria
Que reflectia l’atenta pupil·la
d’un parell d’ullets encisadors,
que veien en la flor dels arbres,
La bellesa de tots els colors.

Balla el cor de la innocència.
Somriu l’infant quan crida arreu,
I tendrament ofereix una rialla sana,
Que fa entendrir l’ànima més dura.
Ja és hora d’esbarjo, de joc i cant!
Cantem plegats i amb joia plena!
Ja és l’hora de jugar i saltar!
Abans d’emprendre el vol
De l’arbre de la vida.

Adéu al silenci si hi ha un infant!
Signe de bonança quan juga, corre i canta.
Només calla en el bressol de sa casa,
Quan torna la lluna i jau amb els estels
Que gaudeixen igual la nit que el dia.
Farem junts la rotllana de l’alegria,
L’amic i l’amiga en dolça rima,
i no obliden els instants de joia compartida
En els feliços anys a la llar d’infants.

Emigdi Subirats i Sebastià