dilluns, 24 de setembre de 2007

Se sent com badalla un esgotat pagès

Repicar de les campanes, sento
més enllà de la recança que m’envolta.
No descanso i lentament avanço
per les ferides que em deixa el temps.

Se sequen les flors, no creix res.
El camp que era fèrtil, erm esdevé.
Vora els rius descansa un pobre vell
que el cansament el fa somicar.

Els savis enraonen en solitud.
Parlen en va i els mots s’endú el vent.
Unes vides se’n van,
altres estan florint lentament.

Gaudint de l’ombra, regna la quietud.
Les terres despullades, fora sentiments.
El cel presenta un blau entristit.
Se sent com badalla un esgotat pagès.