dimarts, 25 de setembre de 2007

En terra roja

I
Entre fangs, en terra roja de suors acaronades,
ix un estel que ens acompanya cap a infinites
dissorts en època de primavera.
L'horta s'endinsa enllà amb sort inerta.
Univers! Plany! Ombra,
en un mar de sols, s'alimenta l'entranya de la terra.
Il·lusió i caliu, i el somriure d'un xiquet que escolta
el so del vent que aparta les malíccies amuntonades
en un riu sense gaires galivances.
I amb gang pinto el terra i dissenyo
un món de fantasia, amb ulls d'infant
i enginy humà que silencia els mals dels astres.

II
Conec eixe racó d'un món melòdic
soterrat en un somni de roses blaves.
Què és el so de la nit?
Un lligam d'estels encelats que il·luminen l'aire.
Una fragància de primavera que alerta l'esperit.
Un rogall de sons silvestres i elegants.
Recordo un temps d'un poble reconfortat
que saltava el silenci en dies plaents,
exhorta nit de fragància càl·lida.
I així en eixe món el triomf del cor,
l'elegància humida del capvespre,
aldarulls humans en dies tendres.

III
Canons de dubtes envaeixen un món
ben nostre que acarona la cultura
de l'ésser propi, la llengua ancestral
que neix amb la innata presència
del llenguatge. Mots d'encís
que abracen la natura de la terra.
I el so del llemosí s'endinsa
en l'esperit personal i és emblema
de la història i plasma sentiments a mils.
I l'esplai del parlar dels iaios
i dels xiquets que fan els sons
que la natura els deixa i encamina.
I enraona la terra amb llengua
de terres primes, a Monòver, a Elna,
Formentera...i tantes altres.

IV
És l'atzar la força innata del destí.
Un joc d'acer que ens guia per camins de pedres
eixutes, carrerons amb eixida d'obstacles.
Sabem viure la nit amb perfecte silenci
d'ombres que acaronen bressols plens de vida.
Sabem entendre els mals sincers que empenyen
precipicis i ruïnes eternes acumulades.
Cridem pau al dany estès en paranys
amb metralla malicciosa que engendra sang.
Cridem a la xerrada inerta d'un món de plany,
que no entén el crit escalfat d'un vespre d'estiu.
I al company d'aquí li aporto pau amb paraules.
i a l'amic d'allà li entenc el llenguatge de sons austers.