dilluns, 24 de setembre de 2007

Bufa un bon vent i el cabell despentina

Bufa un bon vent i el cabell despentina,
em dóna plaer i em refresca la cara,
porta un saler, regust de la marina,
em fa content, m’omple de gatzara.

Vaig cap al mar, el vent regnant m’encamina,
trepitjo la sorra, és fresca i mullada.
Una sirena em veu i corrent s’aproxima,
amb veu dolça i amb la boca ben pintada.

Somriu i diu que és bo morir d’amor,
però millor viure amb passió,
innocent que fa regnar la tendresa.

Jo estic sotmès a una dona enamorada,
li sobra tot, fins i tot la bellesa,
amb amor la mar se l’ha embarcada.