Poesia de Companys de lletres (5)

A JOSEP SEBASTIÀ CID
Caminava solitari pel carrer,/ travessava els camps, el cel fugia/ en el darrer respir de la jornada./ El dia s'enfonsava en el buit/ i la terra deserta estava./ De sobte es va aixecar en l'aire/ l'aguda veu d'un noi que anava/ invisible per la foscor,/ deixant el rastre del seu cant,/ travessant el silenci del vespre./ El seu poble estava al límit/ de les terres fangoses, amagat/ entre les ombres dels plataners/ i les verdes oliveres./ Vaig aturar per un instant el meu caminar/ - silenciós i distés sota la llum dels estels -/ al meu voltant vaig veure la buida/ terra que voltava amb els seus braços/ innumerables masies, amb cambres de descans/ amb cors materns i llars familiars,/ amb vides felices i joves,/ d'una felicitat que desconeix/ allò que passa al món.

A LLUÍS MARTIN SANTOS
Sovint experimentem que som un miratge/ simple, que el nostre cor, roca perfecta/ no batega per les aparences,/ ens bombardeja el viure,/ la sang circula, lleugera, líquida, gemega./ A l'igual que la visió de tardor dels panorames/ amb línies rogenques irregulars/ sense forma determinada./ A l'igual que les mirades que s'endú el vent/ o el cant serè dels moixonets/ ple de vida i d'esperança en el demà./ O la música celestial dels pagesos/ que esllemenen, que jo no canto/ sóc d'una altra època/. M'amarguen el viure estranys desigs de recança/ - blanc o negre, trist o feliç -,/ tinc por del que em passa./ A l'igual que les fulles dels arbres/ que no són perennes, se sequen i cauen./ A l'igual que les imatges del delta, que el núvol amaga/ i cap mortal s'adona que la foscor és presència/ i no la sé descriure/ sense esma, sense esperit, sense polivalència.

A MARIA JOSEP MARGALEF
Malgrat tot somnio amb perles/ de valor incalculable, belles maragdes/ lluminoses en els capvespres de colors/ de nits estelades, lluna plena de raigs/ que endinsen l'amor en el seu silenci./ Sobre la sorra humida de les platges/ creixen roses/ amb uns colors d'un altre món./ Una bellesa impecable,/ una gran combinació de sabor,/ una olor a sana terra del desig./ Corre l'aigua, bufa el vent,/ s'altera la mar en la seua immensa/ capa, onades d'aigua salada/ en un somni ple d'amples recances,/ buit d'enveges i malenconia./ És el principi de l'estació més pura,/ és l'adéu a la buidor dels sentiments./ És el càntic de la més bella poesia.

A GUSTAU MORENO
Veieu com resplendeixen/ els turons? Un silenci fred/ allarga els estels,/ l'univers omnipotent/ circula. Un bell somni/ pensa en altres temps,/ un plor d'enyor, cançó/ de remembrança, joves/ que creixen sense por,/ vells que han sofert tants de cops./ Descanseu, no ploreu./ Espargiu-vos arreu/ del menut univers que us envolta./ Blanques oliveres d'argent/ floriran i de la llavor/ creixeran il·lusions noves./ Tots serem prínceps, tots regnarem/ en un univers nou, sota el cel.

A GERARD MARCH
Romans embadalit davant les visions futures./ Et seus en un banc de fusta i esperes/ que els somnis passen, t'embafen/ les retòriques dels que t'envolten/ i vols onejar banderes als quatre vents./ Busques epítets que descriguen/ revolucions sinceres i existents:/ els clavells de Portugal/ i la rosa de Luxemburg et són emblema./ Recordes les flors que s'han pansit damunt els cossos/ de milicians que eren ben vius i ara no hi són./ El poder reviu, és invencible. La idea és inherent./Aquesta és la trista epítasi/ d'un poema, encadenat/ als "Versos Satànics" clausurats,/ ergo a la injustícia escrita i signada/ que segur continuarà manant.

A MAGÍ SUNYER

Sents una força fugitiva,/ un desig que desperta il·lusions/ d'altres móns, on les llibertats/ humanes troben el seu lloc,/ on paraules solidàries/ omplen els diccionaris./ Dius adéus als enyors,/ saludes inquietuds perfectes/ i et reconfortes amb càntics/ meravellosos de cantautors/ que parlen d'amor i altres/ nobles sensacions./ Veus un foc enlluernador,/ que escampa arreu les cendres/ d'un cor que agafa una altra dimensió,/ que vola envers quelcom/ que ha de canviar el nostre destí/ amb l'ús d'un nou vocabulari.