dimarts, 2 d’octubre de 2007

WWW.SEXEGRATIS.COM

Eren les deu en punt de la nit. L’Ernest ja feia estona que estava una mica atabalat. Havia estat esperant amb veritable ànsia aquest moment tot el sant dia. Va seure’s a la confortable butaca davant de l’ordinador, que s’acabava de comprar feia només un parell de dies, i va teclejar per esma el nom de la seva pàgina web favorita: www.sexegratis.com. Va fer un darrer i accelerat glop al cafè que portava a les mans i va desbotonar-se els pantalons per sentir-se més còmode. Aquella web li posava davant dels ulls tot un món d’experiències mogudes a descobrir, de les quals no se’n volia perdre full ja que li alterava el cos i el feia sentir feliç.
Aquella nit se sentia especialment motivat per l’ocasió, donat que la Júlia, la nova esposa del seu cap (la cinquena, si no havia perdut el compte), havia passat per l’oficina al matí i al vespre i s’havia quedat durant una estona llarga. Era una noia cubana molt vistosa (l’Ernest estava convençut que encara li faltaven unes quantes llunes per complir els vint anys), a la qual li encantava lluir la seva figura plenament conscient que captava amb extrema facilitat tota l’atenció masculina. L’escot del dia era d’aquells que fan veritablement història. Era molt xerraire, i aquell dia havia estat particularment simpàtica i seductora amb ell, i la seva dolça veu caribenya l’havia acabat de posar a cent.
L’Ernest gaudia de debò amb les sessions nocturnes d’Internet. Feia dues setmanes que havia decidit contractar la tarifa nocturna a partir de les deu, i s’hi connectava gairebé diàriament. Era un nou costum i el seu plaer. Coincidia igualment amb un episodi determinant de la seva vida: feia dues setmanes que s’havia presentat la Júlia com a una musa colossal per la seva oficina, i li havia alterat completament els sentits. Ella, però, era propietat privada d’aquell que li pagava el sou. L’Ernest mai no havia d’oblidar quin era el seu lloc real en aquell afer, ja que no es podia permetre jugar amb foc.
Aquella web li estava oferint tot un món de possibilitats increïblement variades. Solia començar prement el botó que li retratava un seguit de felacions salvatges, que el posaven veritablement a to. No es perdia ni un sol segons del portentós espectacle pornogràfic que escenificaven de manera molt professional unes noies rosses i esveltes, mentre s’anaven apoderant amb llavis, genives i dents d’enormes membres masculins a punt de caramel. Deixava passar uns quants minuts amb un bon seguit d’imatges excitants, fins que es començava a passar la mà dreta per tot el seu cos. Sense pressa. Aquest era el joc.
Va canviar d’escenes quan els actes anteriors ja se li presentaven francament com a repetitius. Aquest cop era el torn del sexe anal. La posició estrambòtica del cos femení li feu muntar sobtadament un calfred per tot el cos. Va començar a tocar-se el penis amb encara més suavitat, ja que li començava a molestar el seu contacte amb els texans. Va continuar els massatges personals molt a poc a poc, fins que tot plegat començava a perdre el món de vista.
En la seva solitud i davant d’aquelles imatges se sentia extremadament content. Més encara, estava totalment segur del que estava fent. No tenia cap pressió, ni havia de demostrar gaires qualitats masculines a absolutament ningú. Cada dia experimentava una sèrie de sensacions distintes que li aportaven tota mena d’atractius nous. Podia fer dirigir la imaginació cap al camp d’actuació que volgués, i no cal dir que el camí que aquesta podia emprendre era autènticament il·limitat. La seva ment era un motor en plena acceleració que anava construint el propi món, que no era altre que el del plaer carnal.
La darrera imatge que havia vist mostrava un home ja en edat de maduresa que anava posseint una noia de manera sàdica, colpejant-li les natges amb una vara de fusta, mentre ella feia tota mena de moviments i jocs de mans i amollava uns crits que semblaven trons de tempesta. Va imaginar-se la temperatura d’aquells cossos i els seus sorolls voluminosos. Estava en un moment molt intens i dolç de contemplació eròtica, amb un actiu espectacle a l’estil sado al qual li trobava una fascinació francament especial.
De manera sobtada, però, va anar imaginant-se el pervertit de Don Joan Ramon de Fabra i Fàbregues, el seu inefable i poderós cap, cavalcant la Júlia a tota marxa i sense cap tipus de contemplacions. Ell era amo del seu cos i del seu futur, i en podia disposar quan volgués. Tot l’erotisme que havia anat acumulant amb les substancioses imatges, va anar-se’n en orris en només un instant. Com podia gosar fins i tot imaginar-s’ho?
Aquell vell fastigós, carregat de diners i amb immenses propietats, que votava el PP perquè no hi havia res més a l’extrema dreta, podia muntar-s’ho quan i com volgués amb una noia tan dolça i esplèndida, que tenia un atractiu molt especial. Després tindria la barra de permetre’s inflar el cap als treballadors amb formalitats i discursos morals, i faria uns més que generosos donatius a la parròquia, que li agrairia com a exemple de fe cristiana.
Allò no tenia altre nom que el d’esclavitud moderna, consentida per les ments amb més poder econòmic. Aquell infame pensament l’havia capficat temporalment. Aleshores, va haver de fer una breu pausa en les seves cabòries personals, ja que li va sonar el telèfon mòbil. Primer no sabia si contestar o deixar-lo sonar, però era en Joan, el seu millor amic des de la infantesa.
- Escolta Ernest, aquesta nit sortim. Hem quedat amb tota la colla a dos quarts de dotze al pub Txa Txa. Han vingut l’Albert i l’Eduard, que ja han acabat els exàmens de la facultat, i m’han comentat que també vindrà la Mercè de Barcelona, la cosina de Felip, i diu que et vol veure. Aquesta nit cardaràs com un llop, malparit! T’esperem.
- No m’espereu que tinc feina molt endarrerida i he de presentar les declaracions de l’IVA la setmana que ve. No estic per a festes, que he tingut una setmaneta que ni te la pots imaginar. No sé si haver-me llicenciat en econòmiques m’ha servit per a gaire.
- Però si és divendres. Sempre et queixes si no tenim cap rotllo, i ara no vols sortir. Aquesta nit pinta bé. Xerrarem, fumarem, farem uns cubates, i qui tingui sort... Òstia, que tens sexe dur assegurat, que aquestes barcelonines saben molt bé què es fan.
- No em queixo de res. Adéu, et penjo. Ja et trucaré quan vagi menys atrafegat a la feina. Ho sento, però aquesta nit no m’apeteix sortir ni molt menys encara fer el pendó. Estic molt cansat i me n’aniré a dormir de seguida. A més, demà al matí treballo i no puc arribar amb ulleres.
La trucada d’en Joan li va servir al menys per oblidar temporalment la sinistra imatge sexual del seu infame cap amb la jove cubana, amb la qual feia exactament quinze dies havia passat pel jutjat (l’altar ja no estava al seu abast). No podia concebre que es pogués comprar una persona a aquell nivell.
Era la nit del divendres i l’interès de l’Ernest requeia únicament en el sexe online. No li importaven gens ni mica les animades converses ni les copes amb els amics, ni la vinguda d’aquella barcelonina prou atractiva que li anava sempre al darrera. Com no era la Júlia, no li interessava. De ben segur que ja en trobaria una altra de bragueta que li fes cas!
Va continuar prement botons. Va contemplar amb màxima atenció tota mena de postures i va imaginar-se tota mena de plaers afrodisíacs. La sessió a la xarxa va durar les habituals quatre hores que tenia contractades. Va ser un escalfament ben fructífer, fins que no es podia aguantar més. Aleshores va dirigir-se al bany, va començar a tocar-se i en ben poca estona va treure amb líquid totes les sensacions fantàstiques que havia anat acumulant durant la nit. Ja tenia el que havia estat buscant, i de seguida li va entrar un son profund.
A les 10 del matí havia d’obrir l’oficina. Únicament era un dissabte al mes, però amb la seva nova afecció nocturna li resultava tota una molèstia. Havia anat al llit molt tard. S’havia llevat aviat i havia pres una bona dutxa, i el raig de l’aigua freda li va recordar les carícies manuals de la nit anterior. Havia d’aturar aquells pensaments ràpidament, atès que tenia tot un matí carregat de papers i més papers al davant, que no podien esperar ni li permetien cap mena de distracció. De fet, no era per a tant, atès que només havia estat un actor passiu d’una amalgama de pel·lícules presidides pel desig i la disbauxa.
A mig matí, li va trucar un altre cop el seu amic Joan, que no s’havia enfadat per la seva negativa taxativa de la nit abans. Era un company excel·lent que mai no el deixava de banda en res i sempre li feia propostes atractives per tal de poder passar una molt bona estona junts. El va convidar a sopar ja que complia vint-i-cinc anys el dilluns vinent, i era una xifra que calia celebrar amb el màxim entusiasme. Després tornarien a anar al Txa Txa, i allí es trobarien amb els altres. De ben segur que també hi seria la Mercè.
- No em pots dir que no aquest cop. De cap manera. No és un aniversari com els altres. Faig un quart de segle! Segur que t’animaràs i t’ho passaràs molt bé, i a més, tornaràs a deixar escapar una bona nit de sexe? Si tu fa molts anys que sempre vas calent!
La Mercè venia de tant en tant per la ciutat a veure la seva àvia. Vivia a la capital i era una noia alliberada, i amb ell s’havia allitat en unes quantes ocasions. Però a l’Ernest no li treia el son. No tenia ganxo perquè era massa fàcil. S’havia embolicat amb ella per seguir-li el joc, en uns dies en què no tenia res més. Eren altres temps amb altres interessos personals i corporals. Ara tenia la web, i la imatge de la Júlia. Prou i massa.
- Ho sento molt pel teu aniversari. Però no vindré. No m’és possible. Ja et vaig dir que vaig totalment de cul amb el maleït IVA. Ja saps com és el meu cap, i mira que ara va ben follat. Més val oblidar-ho, que no vull ni pensar el que fa amb la nena aquella.
- Qui t’entengui, que et compri. Jo no sé de què vas. T’has enamorat com un nen del cony de la dona del teu cap, o només et fa trempar. Veritablement no ho sé. El que sí que sé, és que acabaràs molt malament. Bé, Saps el que et dic, tu t’ho perds, noi.
– va contestar irònicament l’Ernest, gens satisfet del to que estava agafant aquella conversa.
Va tenir un matí força intens a l’oficina, amb alguns crits fora de to inclosos del cap que es queixava de la lentitud en la redacció de diversos contractes de lloguer d’uns pisos, que havien d’estar llestos abans del dimarts vinent. Després de dinar va fer una llarga migdiada. Havia ingerit poca cosa, ja que preferia sentir-se ben lleuger d’estómac. Aquella tarda havia d’anar al gimnàs, i mai no volia consumir grans àpats quan havia de fer exercici. Va fer donar voltes i voltes als pedals de la bicicleta estàtica, fins que va arribar als 50 quilòmetres. Va realitzar els típics exercicis musculars, abans d’anar-se’n a la dutxa.
Novament sota l’aigua es va trobar amb intimitat amb el seu cos, i va començar a acariciar-se com si estigués davant de la pantalla de l’ordinador a partir de les deu de la nit. Va haver d’aturar-se en sec, ja que el cos se li anava alterant de debò. De seguida, va prémer el botó blau de l’aigua freda.
Va posar-se el xandall, els mitjons i les esportives sense gaire pressa. Se sentia com a peix dins l’aigua. Va entaular una agitada conversa sobre tàctiques futbolístiques amb un grup de nois que se n’anaven plegats a veure al seu club d’amics el partit del dissabte: Barça- Betis. Calia jugar pels extrems i deixar-se de bombejar totes les pilotes a l’olla. Aleshores, el seu germà petit, l’Alfons, va trucar-lo quan ja estava a la porta del gimnàs.
- Sopem plegats aquesta nit, que fa dies que no la podem fer petar. T’he d’explicar una cosa que no t’ho podràs creure. T’ho avanço, perquè no puc més. Fa tres dies que surto amb una cubana que està per a sucar-hi pa. Carda com els àngels, no et pots arribar a imaginar el que arriba a fer al llit amb el seu cos. Després de sopar te la vull presentar. Ja veus que li faig la competència al teu cap. A la meva, li diuen Adelina, i és una mulata que et fa perdre tot el món de vista. Segur que està més bona que la Júlia.
- No puc Alfons, creu-me. Ja me la presentaràs un altre dia. Vull anar-me’n a dormir molt aviat, que he tingut una setmana terrorífica. Aquest mateix matí he hagut d’aguantar una esbroncada espectacular del cabró que em paga. Mira com estic que no miraré ni el partit del Barça que fan a TV3. Si vols quedem el diumenge que ve per dinar.
No li apetia tancar-se a casa encara, després de tot el que li havia contat el seu germà. Va anar pegant voltes lentes per la ciutat amb cotxe, mentre anava centrant els seus pensaments confusos. La sempre idea de pensar amb noies cubanes li feia alterar els bioritmes. L’Alfons havia estat de sort, i en sabria treure’n profit. Ell, però, no desitjava una cubana qualsevol, sinó que tot el seu organigrama eròtic mental girava envers la Júlia.
Quan finalment es va decidir a obrir la porta de casa, va posar la televisió d’immediat. Al Canal 33 retransmetien l’habitual partit setmanal de la segona divisió. Jugava el Nàstic a casa contra el Lleida, en un derbi que estava sent bastant igualat. Es va seure confortablement davant del sofà i li va entrar gana. Va encomanar una pizza que no va trigar en arribar. Mentrestant ja havia obert dues llaunes de cervesa. Quan l’estava fent a trossos, va sonar de nou el telèfon. Aquest cop era el fix. Era la seva mare que volia saber com li havia anat la setmana laboral i preguntar-li si aniria a dinar el dia següent a casa d’ella.
- No he tingut una molt bona setmana. I no puc venir demà, que he quedat amb uns amics. Ja passaré el diumenge que ve que ja he parlat amb l’Alfons que ens trobaríem a casa teva.
L’Ernest va quedar-se amb silenci. Mai no li havia agradat dir mentides, però és que no paraven d’empipar-lo. Semblava que era el centre d’atenció de tothom, i tots li volien alegrar-li la vida. No li interessava gens veure ningú, ni escoltar converses estúpides de mascles que presumien de follar a tot ritme i mai no es menjaven una rosca, ni veure les noies que li havien de presentar per molt bones que estiguessin, ja que tenia molt clar l’única cosa que volia.
A les 10 en punt va tornar a seure’s a la butaca de cuir que li havia costat ni més ni menys que dos-cents cinquanta-tres euros (ben aprofitats, però). L’ordinador es va posar en marxa en uns pocs segons. Va seguir els mateixos passos que la nit anterior, i que les altres. A les dues de la matinada, com sempre, va haver de parar-lo. Com era de menester, va haver de fer la curta però obligada visita al lavabo. En un instant ho va deixar enllestit. El llit l’esperava.
Va llevar-se tard el diumenge. No li va apetir preparar-se res d’esmorzar, ja que preferia anar una estona a córrer pel costat del riu. Des de ben petit havia estat un noi amb grans molt esportista, que demostrava tenir molts bons dots en diferents esports. Eren més de les dues quan va tornar a casa (de la tarda, aquest cop). Estava tot suat i li calia prendre’s una bona dutxa.
Sota l’aigua de nou va començar a mirar-se atentament el cos. Tenia desig de si mateix. I de la mirada va passar a les carícies lentes i constants. No parava de trobar un plaer inaudit en cadascun dels moviments suaus i intermitents de la seva pròpia mà, de les dues. Es tocava de dalt fins avall, cara, boca, llavis, coll, pit, panxa, braços, cames, penis i testicles.
No va dinar. No li hagués entrat res. Molt ansiós es va seure amb rapidesa davant de l’ordinador i va començar a obrir el món que el tenia absorbit des de feia quinze dies. I aquest univers era immens i petit a la vegada. Incloïa únicament pàgines web gratuïtes amb cossos de dones fascinants, que feien tota mena d’actes sexuals. Amb el sexe a l’infinit, va estar-s’hi tota la tarda. I va haver de visitar el lavabo en un bon nombre d’ocasions.
A les 10 de la nit, estava exhaust. Ja no podia més. Va seure’s aquesta vegada davant del televisió. A l’històric programa documental de TV3, 30 minuts, feien un reportatge sobre la gravetat de l’addicció del sexe a Internet. No l’interessava. Va apagar l’aparell i va quedar-se dormit com un soc.
Poc després va sonar el seu telèfon mòbil. Era un número desconegut. Ell no se’n va assabentar de res. Una veu molt dolça de noia, amb accent de salsa, va deixar un missatge ple de misteri.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Be fond of casinos? affirm this chaste [url=http://www.realcazinoz.com]casino[/url] commander and tergiversate online casino games like slots, blackjack, roulette, baccarat and more at www.realcazinoz.com .
you can also hinder our up to date [url=http://freecasinogames2010.webs.com]casino[/url] barter something at http://freecasinogames2010.webs.com and fructify in actual fabulously touched in the ceo !
another unsurpassed [url=http://www.ttittancasino.com]casino spiele[/url] view is www.ttittancasino.com , as opposed to of german gamblers, inadvertence in unrestrained online casino bonus.

Anònim ha dit...

limit superannuated hat this without mobilize or precondition [url=http://www.casinoapart.com]casino[/url] perk at the prime [url=http://www.casinoapart.com]online casino[/url] expert with 10's of additional [url=http://www.casinoapart.com]online casinos[/url]. actions [url=http://www.casinoapart.com/articles/play-roulette.html]roulette[/url], [url=http://www.casinoapart.com/articles/play-slots.html]slots[/url] and [url=http://www.casinoapart.com/articles/play-baccarat.html]baccarat[/url] at this [url=http://www.casinoapart.com/articles/no-deposit-casinos.html]no assail casino[/url] , www.casinoapart.com
the finest [url=http://de.casinoapart.com]casino[/url] all nearly and more than the sweep of UK, german and all to the world. so in rank of the badge [url=http://es.casinoapart.com]casino en linea[/url] corroborate us now.