Aquesta tardor

1

Aquesta tardor de pluja i boira em desperta infinits desigs
de composar un poema amb il·lusions retrobades.
I és que sento la necessitat de plasmar per escrit sentiments
que em deixin alliberar el meu món intern ple d'esperances.
Navego entre mars de somnis familiars que m'embriaguen:
escolto música nova amb líriques plenes de revolta,
llegeixo històries de jueus i romans que han fet història nostrada,
miro novel·les a la tele que retraten amors ben purs que no s'amaguen,
gaudeixo de converses amb amics que enraonen de lletres d'ací,
passejo pel meu poble tranquil·lament amb els meus fills en diumenge,
estimo la dona del somni més humà que és la vida.

2

Avui voldria parla de la pluja,
car sento el caliu humit d'un dia gris.
La pluja acarona els vidres gota a gota
i s'apodera de les meues ànsies fraternals.
Sap fer engrandir una vida sana.

M'agraden els dies de pluja vora un bon foc.
La conversa amb la companya i un entrepà
regat amb un bon vi de la terra,
i una migdiada llarga i relaxant.
La pluja sap espandir-se arreu
per fer fora la xafogor espiritual perenne.

Sé de la pluja fina que encamina
eixa història que construeixen els humans.