diumenge, 14 d’octubre de 2007

A Quim Monzó, un poema

El món, omplert amb paraules buides
no encamina el moviment d'un poble.

La paraula, eixa eina que encomana
el lliure destí d'un país sa.

El llibre, l'espill d'una terra espoliada
que mai no sap si la deixaran caminar.

La valentia, un mot de luxe que ens cal,
lliures i ferms, sense genolls covards.

La parla, un fet nostrat, malentès i humiliat
des de ponent, eixe lloc que ens és tan estrany.

El lletrat, l'home que conrea els mots
i oblida les incongruències ancestrals.