Tots dos

"A Jordi Jordan", per la seua fermesa en la defensa
de la dignitat de l'ésser humà"

Tots dos s'atrauen, tots dos s'estimen,
tots dos senten la brasa de l'humà desig carnal,
saben que el seu amor no pot ser entès
per éssers que blasmen tota diferència.

Viuen el món propi amb gran recança,
si bé amb pugna i constància, adès i ara.
Es besen als llavis i es recomforten plenament.
Tots dos, se saben part d'un univers comú.

Un deixa anar algun mot ben tendre
i es fonen en una abraçada passional,
ràpidament tot agafa la dimensió dels llunyans astres
que il·luminen tostemps la presència dels amants.

Finalment han trobat el seu espai, un i l'altre.
Ara ja no els envolta cap nostàlgia amarga.
Prenen possessió dels seus cossos alterats
per l'excitació dels membres, cosa humana.

El cor se'ls accelera a ritme de besada
- amb passió, caliu, llengua, ràbia-,
eixe ritme que el desig amorós tothora mana
quan s'assoleix l'èxtasi de la carn i de l'ànima.

Saben que el seu amor és ben sa.
No els cal cap permís social ni un contracte.
No valen lleis prohibitives quan s'estima.
L'única raó que els ompli és... l'estima.