Nu

I

Fou només ahir que vaig venir a tu,
nu, amb els ànims esberats per l'anhel
del teu cos, pel desig de tu.
Avui la meua veu es desperta davant d'infinits,
mentre tu, mestressa dels meus sentits,
em deixes el lloc suprem del teu ser.
Llavors, quan faig palpables els meus desigs,
et convido en secret a mostrar-te nua,
amb carn i amb anhels de tot plaer.
Amb tu, sento meus els horitzons que m'envolten,
que m'endinsen en sensacions incommensurables.

II

Els meus ulls són conscients de la pau profunda d'un cel
blau, i s'agita en mi tot allò que sent l'arbre quan perd les fulles
com anhels que la llum del sol ha de reomplir.
Un sol pensament sorgeix en la meua ment
com una escalfor que prové de l'herba estesa al sol,
es mescla amb la borbolla de l'aigua que enarbora sospirs
i amb el vent cansat que altera les vides dels humans.
El sentiment que he viscut aquestes hores amb tu
esdevé el somni d'un miracle només per a elegits.
Nu amb el teu cos, el somni supera la vida.