Poema dedicat a Xavi Sarrià, cantant d'Obrint pas

LLUITAR, CREAR, CONSTRUIR

A Xavier Sarrià, cantant d’Obrint pas

Saps d’aquells sons que encomanen sentiments a dret,
en cors humans embriagats d’innocència i pau interna.
La parla del iaio, tan saborosa en el pensament,
arriba a l’esperit com una fontana celestial que raja
aigua clara d’un manantial que mai s’esgota.
Eixa és la vera història d’un país d’insomni,
- ara, abans i més enllà -
el plany i l’enyor, l’univers que ens embriaga
i ens deixa caminar envers l’infinit.

Som d’ací, i ací ens quedem per construir
el país amb parla, essència, lluita i ràbia!
La terra esclata al so estrident de la dolçaina,
segura del seu futur lliure i imparable.
És llavors quan sona arreu l’eco de la serra
i a l’uníson respon el calamar d’aigua salada.
I navegarem per mars de sons fascinadors,
i aterrarem en l'eixuta terra nostrada
amb càntics llemosins i colors ben verds.

La retina sabrà veure un univers molt plàcid,
car l’ancià escolta el plaer de la nostàlgia.
I el proletari se seca la suor del front humit.
I la mare mira l’infant dormit amb tendresa.
I l’adolescent besa els llavis de la companya.
I el xiquet acarona el cor de la mare estimada.

És ací que rau la vida.