LA SAGA DE CINTA

Jaume I, dit el Conqueridor, fill de Pere I "el catòlic" i de Maria de Montpeller, comte de Barcelona, senyor de Montpeller, i rei d'Aragó, de València, de Mallorca, el més famós i lloat de la història del nostre país, no controlava les passions amoroses més que qualsevol altre governant del segle XIII. Als tretze anys, el varen casar amb la infanta Elionor de Castella, amb la qual tingué el primogènit Alfons. Però a ell li importava ben poc l'opinió de les seues nombroses esposes i amants, per la qual cosa mai no desaprofitava cap ocasió per guanyar-se els favors de les senyoretes més pulcres de tots els territoris que anava conquerint, quan es desplaçava triomfador terra avall al llarg de l'estreta costa Mediterrània. En un dels seus històrics viatges, amunt i avall de la façada marítima, mentre preparava el fallit setge de Peníscola l'any 1225, a l'alçada de la fortalesa que defensava la noble vila de Tortosa, va conèixer la Cinta, que era la filla gran del Baró de la Font de Quinto, amo i senyor de tot el reialme que avui en dia ocupa el delta del riu amb més cabal de la península.

El Baró era un home absolutista i de caràcter alterable, mai no deixava que la seua filla s'apropés a cap home, ja que volia que arribés pura al matrimoni per tal de poder celebrar les noces més sonades del país. A més, donades les seus riqueses i el prestigi social de què disposava, no creia que cap dels homes del contorn tingués la categoria suficient per esposar-la. Però el rei Jaume sempre se'n sortia amb la seua. Va comunicar al senyor baró que s'havia de dirigir a les illes Balears, ja que tindria l'honor de ser el cap de l'expedició que sortiria del port de Salou i havia de desembarcar a Santa Ponça. Malgrat la victoriosa batalla de Portopí, el setge de Palma durà tres mesos, donat que els sarraïns vengueren cara la seua capitulació davant les hostes del rei.

Una vegada apartat totalment el pare de la circulació, immers en una de les conquestes més crucials de la corona, li va proposar a la bella Cinta que fos la seua nova estimada, la qual com no havia conegut mai un cavaller com cal, va quedar enamorada dels seus encants. D'aquesta relació fugaç, la Cinta va donar a llum un dels xiquets més macos i de mes pes que mai s'havien vist per les nostres contrades. En aquells dies, però, hi havia un acord per tractar aquelles situacions que comportaven l'existència de tantíssims fills il·legítims de sang noble i de iaios poderosos i cruels.

Al fill de la Cinta, el van nomenar el mateix dia del seu naixement "Duc de la Vall de l'Ebre". El rei va arreglar el casament d'ella amb un dels seus valents generals més fidels, el capità Bernat de Santa Eugènia, germà de l'Arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, amb una carrera militar perfecta que el portà a ser l'heroi de la conquesta d'Eivissa, el qual voluntàriament va acceptar aquella xicota, a despit del seu estat de bona esperança, per la fidelitat i idolatria que l'unia al seu monarca. El capità va emportar-se-la a les veïnes comarques del Baix Aragó, on la fama de la seua bellesa prompte es va escampar arreu, sobretot cap al regne de Navarra al nord i el de Castella a l'oest.

Tot i que en Bernat era un soldat molt valent i va guardar armes al castell del poble Vall-de-roures, no eren uns moments de pau duradora. El regne d'Aragó estava dividit en bàndols irreconciliables, i el senyorejava la indisciplina feudal, i enmig d'aquestes lluites estava barrejada importants dirigents de la corona, dels quals no s'escapava el mateix monarca. Hi havia constant perill, perquè la família estava fortament enemistada amb els senyors de regions tan properes com Mequinensa i Fraga. El comte de la ciutat que banya el Cinca va respectar la pau durant uns quants anys, però avorrit de tanta pacificació, un vespre de Nadal, va decidir enviar un valent grup de mercenaris que tenia al seu servei, capitanejats pel salvatge del seu fill, a capturar la bella senyora i també el nadó d'aquesta. Aquest il·legítim, que va rebre el nom de Joan "el bord", va ser educat al reialme fragatí en un castell anomenat popularment com "la disbauxa", donat tot el que passava allí a les nits, on va aprendre a fer tota mena de trucs per fer trampes en els jocs de cartes, enganyar les criades, robar aliments de la cuina, usar armes perilloses i consegüentment va ser temut per tota la regió. El comte va cometre la imprudència d'expulsar-lo de la cort. Llavors el bordegàs sol i sense diners, va reunir una banda de valents lluitadors amb els quals sortiria pels camins, que anomenava de cacera i guerra, per atacar els homes del rei i viure totalment fora de la llei. D'aquesta manera es van convertir en el principal enemic de la corona durant tota una dècada. Les seues malifetes s'explicaven per tot arreu, i ni res ni ningú semblava tenir poder per aturar-los.

En veure en quina mena de monstre s'havia convertit el seu fill i després d'haver-lo cridat a l'orde moltíssimes vegades, fent-ne cas omís, va idear una nova estratègia que no podia fallar-li. Li encomanaria la captura de la més bella senyora de la corona, i d'aquesta manera mataria dos pardals d'un tret: l'allunyaria de la comarca i aconseguiria els favors d'una bellesa sense igual. En Joan "el bord" estava acostumat a prendre's la justícia per les mans i aconseguir qualsevol cosa que volia. Quan va trepitjar la Terra Alta i es va banyar al riu Matarranya, sabia que la faria grossa, gràcies a la qual d'ell se'n parlaria per tot el reialme, des de Perpinyà a Sicília. Ell i els seus homes es varen dirigir cap al castell aquella mateixa nit. Els seus ulls van posar-se sobre la bella Cinta, i la van treure del llit on estava dormint amb el seu marit, i sense gaire resistència, van endur-se-la per desprès calar foc a l'històric castell que quedà reduït a cendres.

El capità Bernat de Santa Eugènia, despullat i desarmat, va escapar i salvar la vida pels desguassos. Aquests fets farien història, i la imatge del que fou un baró valent va quedar totalment alterada i durant segles ha estat un personatge recordat per la població com a símbol de l'home a qui li prenen la seua joia més preuada de davant dels nassos, mentre repetien ara i després un conegut rodolí:

Al capità, de sant baró
l'han convertit en un cabró.
En Joan "el bord"
la pega fort.
Per ser un cagat,
l'han deshonrat.

A la Cinta se la van emportar a través de la serralada de Beseit, saquejant els pobles d'Arnes, Prat de Comte i el Pinell del Brai, cap a la vasta planúria deltaica, en la qual els salvatges bandits tenien altres plans maquiavèlics. Concretament assaltar el castell de Font de Quinto, on la Cinta havia nascut, i emportar-se totes les riqueses que el seu pare havia anat acumulant. Però la boja acció d'en Joan "el bord" li va portar conseqüències terribles al seu pare, que va ser qui li havia encomanat tan innoble tasca. El mateix rei en Jaume va fer-li arribar un missatge amb el qual li ordenava que retornés immediatament al seu marit l'esposa capturada, en cas contrari, li serien arrabassats tots els seus reialmes, alhora que perdria la protecció de la corona. La bella senyora havia de ser alliberada i retornada al castell de Vall-de-roures en no més de quaranta-vuit hores. A més, el comte de Fraga se n'havia de fer càrrec de tot el mal que havia causat i pagar una forta indemnització a l'impecable capità Santa Eugènia, futur senyor de tota la terra de l'Ebre. Els intents del comte d'evitar problemes amb el monarca, i complir les seues ordres, van trobar-se amb el desafiament del fill, que va refusar tornar la baronessa, ja que se n'havia enamorat i la volia per a ell.

La guerra entre els reialmes del sud i el nord d'Aragó va esclatar i va esquitxar les terres de l'Ebre. Els barons aragonesos van ajudar al de Fraga, mentre que el rei va enviar el seu millor exèrcit a defensar Vall-de-roures, i va posar en marxa una xarxa diplomàtica per aturar els suports al comte rebel i al mal nascut del seu fill. Com era d'imaginar, la solució al conflicte no va tenir color. Les tropes del rei, eren capitanejades per un altre fill bastard, en Pere Sanchís de Castre, el qual anys després es revoltà contra el seu progenitor, i fou el capitost de la revolta feudal, per la qual cosa passà d'heroi a bandoler. Amb extrema facilitat, entraren a Fraga, feren passar el comte a millor vida, i es varen apropiar de totes les seues propietats, les quals van ser posades a disposició dels Santa Eugènia, com a premi a la seua fidelitat i l'eficàcia que havien demostrat durant tants anys al servei del rei.

En canvi, en Joan "el Bord", novament va apanyar-se-les per fugir cap a la serralada d'Alcanyís, ja de parla castellana, però ben propera a la zona, i continuava essent un perill per a la seguretat dels súbdits del monarca. La bella Cinta va aconseguir escapar, amb el seu cavall va encaminar-se cap al sud i desprès d'un viatge perillós i difícil va arribar al castell de Font de Quinto, on es va reconciliar amb el seu pare i va tornar amb el seu marit, ara nomenat baró, que esdevingué el senyor amb més possessions de tota la corona, el qual la va agafar entre els seus braços i li va donar el títol de baronessa de la Font de Quinto, el qual l'omplia d'orgull, donada la seua estimació per la terra on va nàixer.

Però com ja era d'esperar, en Joan "el bord" no es rendiria fàcilment. I després d'un curt període de pau i certa tranquil·litat, va arribar una furiosa embranzida des d'Alcanyís, que va requerir l'ajut de tots els nobles senyors per tal d'evitar el desastre, i que un bordegàs d'aquella crueltat, se'ls establís al país i posés en perill la seua vida i també les seues preuades possessions.

El fill de la Cinta i del prolífic rei Conqueridor, el qual no podia rebre altre nom que Jaume, va decidir entrar en acció, per tal de mostrar a tothom que portava sang del seu pare, i que era capaç d'afrontar qualsevol mena d'adversitat. Es va vestir de bandoler i va fingir estar a l'altre costat, i combatre per la causa del mal i el lladricidi. En el camp de batalla, davant mateix del castell de la Petja, va canviar la direcció del seu atac, i per sorpresa va assassinar el vil bandoler, anomenat "El bord", per a satisfacció de tothom i revenja de tots aquells, entre ells la seua mare, que havien sofert el deshonor en mans del personatge més cruel que la regió havia conegut. El comte Santa Eugènia va ser ferit greument en la sagnant batalla, i va posar punt i final a la seua destacable carrera militar mentre expirava en pau a les amples estances del castell, als braços de la seua esposa afligida.
En canvi, la carrera amorosa de la Cinta no va veure el final ni molt menys allí. Tot i que els seus fills eren ja adults, ella encara mantenia la seua bellesa intacta, i un gran cor ple d'amor per compartir. No li van faltar pretendents, donat que joves i vells embogiren amb el seu pensament. Va tenir relacions afectives amb el duc de Peníscola, amb el qual va compartir llit durant cinc anys, i amb el Senyor de la capitania d'Amposta, donant a cadascun d'ells tres fills. Va viure fins a una edat molt avançada, i no se'n podia recordar del nom de tots els seus amants, i de la gent a la qual havia enamorat bojament durant tota la seua vida, amb molts dels quals havia tingut descendència. Tots els seus fills, legítims i il·legítims, van fundar grans famílies, llavors si tu ets un Subirats, un Tafalla, un Sebastià, un Miravalls, un Despons, un Marquès o un Aguiló, probablement provens de la saga de la Bella Cinta.