dijous, 9 d’octubre de 2008

Poema: I és llavors, Mercè Rodoreda

"En record de Mercè Rodoreda, el dia del centenari del seu naixement"

En un instant particular, una lletra escrita ens comunica,
ens realça la vida i ens fa entendre l'univers que ens envolta.
Sovint veiem com la guerra desola la terra eixuta,
i ens sentim uns xiquets innocents davant de qui mana.
I tot es mescla, la lletra i la lluita honesta per la terra,
i un remolí d'idees ens inspira envers la VIDA.

És llavors que el sol llueix i engendra sentiments arreu,
i empeny la llengua nostrada que es nega a fondre's.
És llavors quan ix amb elegància el talent del literat,
que fa reviure històries ufanes amb segell de dona.
És llavors que ens sentim fidels a la història augusta,
amb tots els camins que ens arrelen més a la terra.

I escrivim ara i adès, i conreem la parla de casa.
I passen els anys i ens sentim recomfortats del nostre ideari.
I recordem els grans de les lletres nostrades
que ens han deixat un llegat per a la història.
I enlairem la bandera a tots els vents que ens deslliuren,
car sabem que el futur ens ha de fer més lliures.

Campredó, 10 d'octubre de 2008 (Centenari del naixement de Mercè Rodoreda)