dimarts, 3 de febrer de 2009

Nou poema a Lionel Messi


Ix la màgia del peu i s'enlaira arreu,
una emoció compartida omple l'esperit
i, amb un crit, sentim el sabor de la glòria!
La joia del moment pel talent innat
es descara i, d'un cop, esclata el camp.
Eixe talent té força i enderroca obstacles,
desconeix les temors i, amb enginy,
desvetlla somnis d'infant que es recreen.
I és que eixe gol ha superat fronteres!
I el teu nom s'enlaira arreu d'un univers
que es rendeix, JUGADOR, amb lletres grans.
I ens remembres que ets el millor,
la teua glòria s'escampa amb to triomfant,
conquereix imants d'il·lusió col·lectiva.
I el teu poder altera un match,
el deixa sense història en un instant.
Llavors, Lionel, amb cara d'infant
esdevens el Déu de Déus... camp rera camp.