diumenge, 20 d’abril de 2008

La nostra terra

LA NOSTRA TERRA
Un castell imponent vora el mar,
refugi de soldats d'estirp, gent ufana,
el Maestrat posa accent a la parla...
Reviu el poeta la Morella musulmana,
ressona una veu que vora el Delta canta.
I canta a la terra d'arròs,
a l'olor d'olivera en primavera,
a les tardes d'estiu a l'Ampolla,
i als freds hivern sota l'ombra de Caro nevada.
I a Beseit es banya amb aigua Matarranya,
que a La Codonyera s'escriu,
la dolça llengua d'Espriu.
Es canta, es parla, es somnia
amb estirp de gent de bona planta,
i amb un riu que somriu
que ens deixa regust a dolça aigua.