Lletres de Campredó (5)

A Internet
Campredó va incorporar-se a l'àmbit de les noves tecnologies al setembre del 2000 amb el web www.campredo.altanet.org. Està estructurat en nombroses seccions que aporten una informació detallada sobre aspectes molt diversos de la localitat: la figura i l’obra d’en Francesc Llop i Marqués, un apartat per promocionar l’obra dels pintors amateurs; un detallat esment dels diversos estudis que s’han anat fent sobre el patrimoni històric medieval; descobriment de la literatura local amb historietes basades en el poble i un racó poètic; diversos dossiers informatius sobre llogarets naturals de notable valor ecològic com els ullals i marjals de Soldevila, el món de l’arqueologia representat per la làpida funerària Júlia Nymphidia i les sitges de can Despax i Soldevila; així com un apartat dedicat al Polígon Industrial i a la forta empenta que ha demostrat el comerç campredonenc en els darrers anys, i un altre a la difusió de les associacions locals.

Poble Blocaire

Campredó s'ha convertit en el quart poble ebrenc quant a nombre de blocs, la qual cosa creiem força significativa, només darrera poblacions molt més grans com Tortosa, Amposta o Flix. Al desembre de 2007 va celebrar-se la primera edició del CampreBloc, trobada blocaire que va incloure diferents activitats de promoció de l'àmbit de les noves tecnologies. Es van presentar els diferents blocs d'autors campredonencs, els podcasts d'asteroides del blocaire calero Jaume Llambrich, i es va organitzar el JordiBloc, trobada de blocaires ebrencs amb nom Jordi.El pioner blocaire campredonenc va ser Oriol Gracià, autor de Lo Gayter de l'Ebre, i d'altres blocs com Meiquinof o Aventures a França. L'Emigdi Subirats és un altre actiu blocaire que tira endavant Lletres Ebrenques, Poemes i lletres i Nessie School, en llengües estrangeres. Altres blocaires locals són Gerard March (Lo Sifo), Manel Sanahuja (Lo Barber), Joan Manel Forés (Tinc lo cap verd), Clara Álvarez (Calgru) i Mònica Subirats (Blog de Mònica). També comptem amb blocs polítics com el de l'alcalde Joan Sanahuja o Soldevila, del Grup de suport d'ERC.

Hem de fer esment del bloc Campredó Templer, del Grup de Recerca Històrica, destinat a la reivindicació del patrimoni medieval local. Recentment s'ha creat el 25 anys de la parròquia Sant Joan Baptista. Des del CEIP Port rodó també s'impulsa un bloc educatiu, on està inclòs el bloc English Corner, que tira endavant la professora d'anglès Tere Orobitg.

Lletres de Campredó (4)

Quatre novel·les campredonenques

Quant al camp literari, creiem remarcable que una població xicoteta com la nostra hagi estat font d’inspiració per a la redacció de diverses històries que han propiciat l’aparició de quatre novel·les amb ambients i protagonistes campredonencs. En Xavier Guillamon, resident a Palamós, és l’autor de la novel·l històrica El rus de cap roig i de diversos contes juvenils sobre els vikings: Boltar, el rei del mar i Naus drac al Mediterrani (Premi Guillem Cifre de Colonya, 2001). És col·laborador del setmanari baixempordanès La Proa i del diari El Punt. Aquest jove escriptor va recopilar les històries narrades pel seu iaio al relat Vent de Dalt, premi Vila de l'Ametlla de Mar 1997. És una narració que ens parla dels moviments històricopolítics de la preguerra civil, la impetuositat de les forces d'esquerra i la força del marcel·linisme a la comarca del Baix Ebre; també de les desventures al front, la mort, la penúria, la misèria i la fam, sense oblidar aquella dolorosíssima postguerra, encara present en les ments dels nostres pares i iaios. S'endinsa en la simbologia de la vida a un poble, la convivència entre les persones, els conreus i modes de treball, les formes de diversió etc. Agafa com a símbol tothora l'edifici de l'estació de Campredó. A partit d'aquí fa cinc cèntims de la vida real del poble: La vida social de Campredó des de molts anys enrera s'havia condensar invariablement dins les parets del Cafè Machí: els batibulls polítics, les passions futboleres, les penúries de la vida de l'arrossar i els litigis vilatants no mitigats. Un dels protagonistes, el germà gran, en Pere, haurà de sofrir una segona tragèdia, la segona guerra mundial.

L'abril del 2001, es va publicar Tomàs Serra, d'Emigdi Subirats, la primera novel·la escrita per un campredonenc, a la qual seguiren successivament Vora l’Iber i Expedient 3295 (2003). La història ens narra els divagars d’en Maset “el del ferro”, un jove orfe que viu amb els seus iaios i es dedica a la recollida de cartrons i ferros. Malgrat les penúries de l’època, troba un gran caliu a casa i al poble. Un fet marcarà la seua vida, quan entaula una estreta amistat amb en Josep Soldevilla, un jove intel·lectual procedent de la gran ciutat que exerceix un actiu mestratge en totes les facetes de la seua personalitat. Aquest barceloní s’enamora de la Mariona Doménech, la filla de l’alcalde feixista de la població, i tenen un afer amorós molt intens. La història segueix amb fets característics de la quotidianeïtat campredonenca, explicacions artístiques sobre el patrimoni medieval local, esdeveniments de la vida real com l’estraperlo, la presència de llegendes de diversos guerrillers ebrencs, alguns drames personals, i una contundent crítica contra la idea del nacionalcatolicisme que va instaurar el règim franquista durant la postguerra i la idea de l’educació La letra con sangre entra, mitjançant l’ensenyament de la formación del espíritu nacional. També apareix la figura gairebé demoníaca d’en David Palomares, exmilitar del glorioso ejército nacional, nuvi oficial de la pubilla de can Domènech, que esdevé el típic cacic que malauradament ha creat escola en els nostres pobles. La vida porta en Maset a Barcelona, on s’impregna d’un ambient revolucionari i s’enrola en un moviment armat, que el porta a fugir a Andorra. Allí es troba casualment amb la Mariona Domènech i comencen una altra passional relació. En Maset experimenta un canvi de personalitat, esdevé Tomàs Serra, pintor i activista. De cop i volta es reagrupen amb en Josep, que estava desaparegut. Finalment Mèxic es converteix en la terra de refugi per a tants i tants exiliats de la nostra terra. El retorn a Campredó es present tothora, però.

Vora l’Íber es va publicar el febrer de 2002. Ens presenta la història d’en Rafel Espuny, un jove literat en progressió, que lidera el moviment antitransvasista que ha revoltat les Terres de l’Ebre. Amb honradesa, sentiments i contundència, va expressant les seves idees, alhora que segueix una carrera professional que l’ha portat al cim de les lletres catalanes. Una relació amorosa conflictiva i malentesa li altera el cicle de la vida.

Expedient 3295 narra la dissortada història d’en Ramon Sebastià i Cid, el iaio matern de l’autor, que va morir a la presó de Tarragona el 1941 després d’haver sofert tota mena de maltractaments. A partir de l’expedient d’empresonament del protagonista, l’escriptor munta una història versemblant que ens porta a descobrir els pensaments del presoner en els moments més dramàtics per a una persona.

L’Emigdi Subirats és l’autor d’una novel·la inèdita, Dies d’anhels escrita conjuntament amb l’escriptor amateur ampostí Rafel Duran, que veurà la llum properament. També ha publicat els contes La foto de l'Arnau, Deadline, Hem de parlar i Hereu de l'Ebre, en diversos reculls col·lectius de les editorials Aeditors i Cossetània.

Lletres de Campredó (3)

Racó poètic
L’Associació Soldevila va organitzar dos edicions dels Jocs Florals de poesia i prosa el 1990-91, que varen comptar amb una notable participació. Les obres guanyadores varen ser publicades a la revista Soldevila.La pàgina web de Campredó, http://www.campredo.altanet.org/, conté un Racó poètic amb pomes de l’Emigdi Subirats, que és l'autor dels poemaris Ara i per sempre, inclòs al llibre Amb les mans obertes que varen editar 14 afeccionats a la poesia de les Terres de l’Ebre a benefici de l'Associació de malalts de l'Alzhaimer d'Amposta, i I en faig bandera, inclòs al recull col·lectiu Per un futur sense llàgrimes.Al gener de 2008 li varen concedir el tercer premi de poesia Sant Antoni de El Perelló. Els seus poemes es poden trobar al bloc http://www.poemesilletres.blogspot.com/.La Paquita Mulet acostuma a col·laborar poèticament amb els actes i les celebracions festives: per la festa major, la diada dels jubilats, la inauguració del pessebre monumental, etc.El fulletó El Campanar va incloure durant tot l’any 2006, en el seu apartat titulat Petjades, un seguit de poemes de ciutadans campredonencs. Destaca la poesia de la mestra retirada Manuela Príncep titulada La taverna Caquetilla, sobre la Verge del Bon Viatge.
LA TAVERNA CAQUETILLA

era molt anomenada

fins i tot el vaixell Anita

molt sovint s’hi aturava

per saludar els passatgers,

la VERGE que al costat es trobava

i de pas... A la taverna!

a fer-ne una queixalada

d’un got de vi acompanyada

que el matrimoni Caquetilla

de bon grat els preparava.

Somni, d'Edgar Allan Poe

DREAM

In visions of the dark night
I have dreamed of joy departed-
But a waking dream of life and light
Hath left me broken-hearted.

Ah! what is not a dream by day
To him whose eyes are cast
On things around him with a ray
Turned back upon the past?

That holy dream- that holy dream,
While all the world were chiding,
Hath cheered me as a lovely beam
A lonely spirit guiding.

What though that light, thro' storm and night,
So trembled from afar-
What could there be more purely bright
In Truth's day-star?


SOMNI

En visions de fosca nit
He somniat amb la joia que se’n va –
Però un somni actiu amb llum i vida
M’ha deixat amb el cor partit.

O és que no és un somni del dia
Per a aquells a qui llencen objectes
a la vista com un raig
que els fa mirar enrera en el temps?

Aquell somni sagrat – somni sagrat,
Mentre tothom renyia ,
ha enlairat en mi com una viga
encantadora, l'esperit de guia.

I aquella llum, en nit de tempesta,
Va tremolar en la llunyania.
Llavors, què podria ser més pur i brillant
el dia estel·lar de la veritat?

Ens adherim a l'homenatge del blog Hespèria a Edgar Allan Poe, autor del poema original en anglès, en el 200 aniversari del seu naixement.

Lletres de Campredó (2)

La recerca històrica i literària
Ens hem de remuntar a l’any 1983 quan, amb motiu de la inauguració del nou temple parroquial, va aparèixer el primer opuscle sobre els orígens del poble, Campredó, poble i parròquia. Conté un capítol anomenat Aproximació a la història de Campredó, a càrrec de l’historiador Ramon Miravall, que ens ha permès conèixer dades interessants sobre la nostra partida. La segona part, El simbolisme religiós-litúrgic del nou temple, va ser redactada per l’aleshores rector del poble Mn. Joaquim Blanc, que va fer cinc cèntims del procés de construcció i dels valors espirituals i arquitectònics del nou temple. J. Blanc va ser a la vegada el coordinador del llibre de Frederic Diego Valors humans i religiosos a l’ensenyament, i dels diversos llibres d’estudi i d’homenatge a la figura de l’il·lustre pensador catalanista de Gandesa, Mn. Joan Baptista Manyà.La revista Soldevila va ser la llavor que va crear un bon planter de joves interessats en el fenomen literari. En Marc March ha realitzat un intens estudi sobre la relació dels Maquis amb les Terres de l'Ebre i el Maestrat, i va ser coautor del llibre Maquis, el puño que golpeó al franquismo amb l’historiador flixanco Josep Sánchez Cervelló. També va ser membre del Comitè organitzador del Congrés Cabrera (en motiu del 200 aniversari del naixement del famós general carlista). Una altra de les destacades col·laboradores, la tortosina Pilar Forés (amb arrels campredonenques) va guanyar el premi literari que atorga l’associació Orde de la Cucafera el 1991, la qual cosa li va permetre la publicació del llibre La Tortosa d’avui i d’antany.L’Emigdi Subirats va aconseguir els accèssits als premis Enric Bayerri 2004 i 2005 amb els treballs: Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps (2007) i La Renaixença del català literari vora l’Ebre 1878-1938 (inèdit). Va ser el comissari del centenari del naixement de l'intel·lectual Joan Cid i mulet el 2007. Amb Emili Bonet, escultor, pintor, dissenyador, músic, poeta va aconseguir el premi La nostra gent 2002 de recerca biogràfica sobre un personatge del Montsià. Amb Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, va guanyar conjuntament amb Josep M. Sáez el premi Artur Bladé que atorga el Centre d'estudis de la Ribera d'Ebre. Ha publicat les comunicacions Lletres Ampostines i Joan Cid i Mulet al llibre Arts i lletres a la Diòcesi de Tortosa (2008). Va ser també el coordinador, conjuntament amb la pintora i llicenciada en història de l’art Neus Arasa, del llibre d’història Campredó orígens i actualitat (2002), en la redacció del qual també hi varen intervenir els campredonencs Faustí Forés i Clara Álvarez, Mn. Joaquim Blanc, l’arqueòleg Joan Vianney Arbeloa i l’historiador Josep Eixarch. Consta de dotze capítols i abraça tota la història de la població, des del món àrab fins als nostres temps. S’inclou també un interessant catàleg de llibres que parlen de la població.La Clara Álvarez ha estat l’autora de la comunicació Els noms de les biblioteques de les Terres de l’Ebre, presentada al II Congrés de la Diòcesi de Tortosa celebrat a Amposta el 2006.L'actual rector Víctor Cardona va coordinar el llibre d'homenatge a l'historiador Josep Eixarch. Va promoure l'edició dels Goigs de la Mare de Déu de Solicrú i es va encarregar de l'edició del llibre parroquial campredonenc més antic.Faustí Forés ha publicat el llibre Yutera de l'Ebre biografia d'una història laboral compartida (2008).Jordi Martí i Monllau va ser el secretari del Consell de Direcció del rotatiu El Punt, membre del Consell de redacció de la revista del pensament Rels, així com va realitzar una acurada recerca de les obres de narrativa publicades per autors de les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat.També hem de destacar la publicació del llibre El pintor Francesc Llop i Marqués (1873-1970), vida, obra i època de l’escriptor i crític d’art barceloní Joan Basté. Es tracta d’una detallada monografia artística sobre la figura de l’artista campredonenc, que es formà en un període molt mogut quant a corrents artístics, així com decisiu per al cicle sociopolític de la nació catalana.

A Palestina

La força d'un destí hostil acompanya un poble
errant, cruel camí en aquest desert de sang
i densa pols, que embriaga l'odi irreverent
en jorns de combat fecund i estèril.

I el xiquet s'encomana a la força de la metralla,
la casa sucumbeix a l'impuls ferotge del tanc,
el govern del vell continent calla com una rata,
l'amo del món es desentén de la pau mundial.

El poble s'estanca arreu amb misèria acumulada,
màrtir d'un moment on domina l'argent,
ressonen arreu els tancs amb gana de sang
i els crits d'unes dames amb dol i plor.

I gent pueril s'espanta i manifesta,
s'anihila el pas d'un poble gran de la història,
la franja rebenta amb sang esfereïdora
i tot sembla inert en un trist pensament.

I el teu nom ens causa ràbia i plor a la retina,
és Palestina terra amb regust amarg,
maleïda la injustícia que han legalitzada,
maleït sigui qui taca la terra amb sang.

El català a les lletres ebrenques (25)

Sortosament cada cop hi ha més traduccions de novel·les i de reculls poètics a la llengua catalana. A les Terres de l'Ebre, ja als anys 1930 el novel·lista Sebastià Juan Arbó va apropar nombrosos clàssics europeus al català. A finals del segle XX, el mequinensà Jesús Moncada, una de les més genuïnes veus ebrenques, va convertir-se en un dels grans traductors al català d'autors francesos del prestigi de Juli Verne o Alexandre Dumas. En els nostres dies hem de destacar la feina de l'ampostí Yannick Garcia, traductor professional, que ha traduït nombroses obres juvenils. La tortosina Patrícia Manresa i el poeta Albert Roig també varen traduir al català l'obra del poeta irlandès Yeats, un veritable clàssic en llengua anglesa. L'editorial Aeditors també està apostant per traduir clàssics a la nostra llengua. Personalment m'he encarregat de traduir L'assassinat considerat com una de les belles arts, de l'escriptor anglès del segle XIX Thomas de Quinzey, i L'ànima de l'home sota el socialisme d'Oscar Wilde. El poeta Josep Igual, de Benicarló (el Sènia), ha realitzat darrerament diverses traduccions del francès i del portuguès, mentre que el mateix editor Àlex Ferrer s'ha encarregat de traduir l'obra Poemes selectes del poeta xinès Li Bai, del període Tang, segle VIII.D'altra banda, també voldríem destacar la feina realitzada pels correctors/es, que ajuden a la normalizació del català en molts àmbits socials. Hi ha moltes persones que fan tasques de correcció en setmanaris i revistes del territori, a les quals volem reconèixer la seua feina. Quant a correctores literàries, destaca la Núria Grau, de Benissanet (Ribera d'Ebre). És correctora de l'editorial Cossetània i s'encarrega de la correcció de moltes obres d'autors del territori, com és el cas de la novel·lista xertolina Francesca Aliern. A més, és la presidenta de l'Associació Cultural Artur Bladé que realitza una tasca literària d'un alt nivell. La Isabel Bobes, d'Ulldecona, és una altra correctora amb un extens currículum que inclou les novel·les de Miquel Esteve. L'Araceli Aguiló, de Campredó, ha realitzat tasques per a Aeditors i Onada edicions de Benicarló, així com ha corregit íntegrament la meua obra. L'ampostina Sus Martí també és l'encarregada de corregir obres per a l'editorial Aeditors.