POEMA AL PRESIDENT MACIÀ

"En el 75è aniversari del seu traspàs"

I et guià la força galana d'un ideari català,
una terra ufana que va fent camí
lentament, sempre pendent
de l'aire hostil que ve de ponent
que sovint ens acompanya.
Amb la parla com a emblema,
la senyera s'enlaira al vent
i revivim il·lusions supremes i ancestrals.

Un 14 d'abril... volgueres canviar la història,
abolires monarquies esquifides,
engendrares un règim popular,
bastires il·lusions arreu d'un país en flama.

I vas fer història com a president,
com el senyor de Prats de Molló
que volia Catalunya lliure i plena,
que no s'atura davant la injustícia.
Amb valentia, eficàcia, polivalència,
l'home rebel amb un ideal suprem,
la independència nacional,
i passen els anys... i ens refermem.