El català a les lletres ebrenques (15)

Amb les excepcions del rapitenc Sebastià Juan Arbó, del jesusenc Joan Cid i Mulet i del vinarossenc Joan Manel Borràs i Jarque, a les comarques centrals dels Països Catalans no podíem presumir de novel·listes prolífics en la llengua de la terra. A finals del segle XX i principis del XXI s'han anat descobrint tot un seguit de narradors/es que estan assolint fites importants, però. La narrativa ebrenca està en un moment veritablement dolç. En el post anterior ja vàrem analitzar els casos d'Emili Rosales i Andreu Carranza. Tenim altres veus narratives ebrenques de notable interès.Francesca Aliern és una escriptora autodidacta, natural de Xerta. Va començar la seua tasca literària escrivint novel·les en castellà, de tipus molt sentimental amb temes veritablement colpidors. En català, ha publicat durant els darrers anys una esplèndida trilogia formada per "El pont de la solitud", "Sabó moll" i "Camins", que l'ha situat en un lloc capdavanter de les nostres lletres. La seua darrera novel·la és "Cor de llop". Un Sant Jordi, sense novel·la seua, seria molt diferent a les Terres de l'Ebre!Miquel Reverter és rapitenc i des dels anys 1990 ha aconseguit guardons importants amb novel·les com "Picasso anatomia d'uns pintats" o "Trilogia d'un desig". Recentment ha rebut un accèssit en un premi nacional al principat d'Andorra.Miquel Esteve, natural de Móra la Nova, ha entrat amb força en el panorama narratiu ebrenc ja que ha estat guardonat als premis Ribera d'Ebre i Vila d'Ascó. Ha publicat la novel·la "Heydrich i les agents del saló Kitty".Josep Gironès, de la Fatarella, té una llarga trajectòria en diversos gèneres i es va destapar en l'àmbit novel·lístic amb la novel·la "La Cabana", guardonada al Vila d'Ascó.Des del Matarranya ens arriben les narracions de Lluís Rajadell, de Vall-de-roures, periodista de Heraldo de Aragón i autor de narracions curtes i d'una novel·la d'intriga. Silvestre Hernàndez, natural de Badalona i també resident a Vall-de-roures, és un bon novel·lista amb un gran prestigi que ha publicat moltes novel·les,, entre les quals "Aigües tèrboles".El triaguerí Vicent Sanz ha publicat "Partida", després d'haver-se iniciat en l'àmbit de la narrativa curta.El benicarlando Josep Igual va guanyar el premi Sebastià Juan Arbó amb "El cor cansat". Recentment ha guanyat el Cristòfor Despuig amb "Dietari del Delta". El tortosí Enric Carbó, professor de filosofia, va guanyar el Cristòfor Despuig amb "Els Emprenedors", la seua primera novel·la de caire eròtic.Artur Bel, de Bítem, va guanyar el premi Vila d'Ascó a finals dels 1990 amb Terra de Vent, una excel·lent novel·la sobre la guerra civil a les nostres terres.Jordi Casanova, natural de Deltebre, és autor de la novel·la "Per culpa de les claus, l'Alhambra móra", tot i que ha publicat més novel·les en la veïna llengua castellana.El tortosí Jordi Pijoan-López, arqueòleg de professió, conrea gèneres narratius ben diversos i acaba de publicar la novel·la "Tu no m'estimes". He de fer esment també de les meues tres novel·les: "Tomàs Serra", "Vora l'Iber" i "Expedient 3295", i de les diverses publicacions de narracions curtes en reculls col·lectius.Cal remarcar tot un seguit de veus femenines que estan agafant embranzida arreu del territori. La barcelonina Flàvia Company (d'origen argentí), resident a la Ràpita, és una prestigiosa escriptora que s'ha mostrat prolífica en l'àmbit narratiu. L'ampostina Teresa Bertran s'ha estrenat amb "Terres de Salabror". Hem de fer esment també d'altres veus femenines que ens arriben de la Ribera d'Ebre com Pilar Romeva ("Dins la boira"), de Riba-roja, Montse Banega ("Una dona incòmoda"), de Flix, Sílvia Veà, de Vinebre, i Paquita Franch ("No em deixis caure en la temptació") de la Palma d'Ebre, que han publicat novel·les d'un molt bon nivell.