El català a les lletres ebrenques (19)

Mn. Tomàs Bellpuig va ser l'introductor de la normativa fabriana a les nostres terres durant les primeres dècades de segle XX. Va publicar un opuscle "L'art d'escriure bé", que va tenir molt bona acollida entre els escriptors comarcals. Durant aquests anys hem de destacar el treball filològic de Francesc Mestre i Noé i Joaquim Garcia Girona. Mestre va publicar "Vocabulari català de Tortosa (1915)", mentre que Garcia Girona, natural de Benassal (Alt Maestrat), va endegar el seu treball "Vocabulari del Maestrat", que va acabar el gran lingüista valencià Carles Salvador. Aquests estudis els hem d'emmarcar dintre de la col·laboració d'aquests escriptors amb Mn. Antoni M. Alcover, que estava compilant vocabulari per al seu diccionari català-valencià-balear. També l'historiador Enric Bayerri va publicar el seu "Refranyer català de la comarca de Tortosa", el folclorista Joan Moreira va treure a la llum "Del folklore tortosí", i altres estudiosos com Frederic Pastor i Lluís o el calaceità Santiago Vidiella realitzaren una important tasca de recerca quant a proverbis i refranys autòctons. Aquests han estat els pioners dels estudis lingüístics a les comarques centrals dels Països Catalans.A principis del segle XXI es va publicar Aïnes i Cruilles, la primera gramàtica del català occidental, tota una obra mestra dels professors Josep Panisello i Chavarria i Joan Beltran. Ha estat una aportació importantíssima que permet tenir una magnífica eina de treball quant al conreu literari del català occidental. Actualment, hi ha tot un seguit de lingüistes i filòlegs que estan realitzant estudis importants sobre el nostre parlar, alguns d'altres comarques catalanes com és el cas del cambrilenc Dr. Pere Navarro, professor de dialectologia de la URV, especialitzat en el parlar de la Terra Alta i del Matarranya.Dr. Miquel Àngel Pradilla és natural de Rossell (el Sènia) i és professor de sociolingüística a la Universitat Rovira i Virgili. Doctor en Filologia catalana i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, ha publicat llibres com "Sociolingüística de la variació i llengua catalana", "El laberint valencià, apunts per a la sociologia del conflicte". També ha impulsat els 2 congressos d'estudi de la diòcesi de Tortosa, i la publicació dels llibres amb les ponències consegüents.A principis del segle XXI es va fundar el CEL, el Centre d'Estudis lingüístics i literaris de les comarques centrals dels Països Catalans, que aplega lingüistes com Àngela Buj, Carles Castellà, Albert Aragonés i Teresa Izquierdo, tots ells professors de llengua catalana a centres de secundària. Tiren endavant el web www.beaba.info, en el qual es pot trobar un interessantíssim diccionari d'autors/es ebrencs/ques. També publiquen la revista BeCEroles, amb estudis lingüístics i literaris. S'han especialitzat en l'estudi del parlar de les comarques centrals dels Països Catalans. Aragonés ha publicat "La llengua del Baix Ebre i del Montsià, un model de llengua estàndard oral", mentre que la canareva Àngela Buj ha estat l'autora d'estudis com "Lèxic del Montsià, estudi geolingüístic", "Etnotextos i memòria històrica: Alcanar (1936-45)", també un estudi sobre el vocabulari català de Tortosa de l'esmentat Mestre i Noé.Montse Ingla, tècnica de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha publicat obres com "Català per a periodistes de les Terres de l'Ebre", amb col·laboració amb Jordi Duran i Albert Aragonés.També s'han realitzat notables estudis lingüístics a la comarca del Matarranya, i publicat obres col·lectives com El Molinar, que ha permès l'estudi a fons de la literatura oral i també de la parla de la regió, amb aportacions d'estudiosos com Artur Quintana, Josep A. Carrègalo o Carles Sancho.A la Ribera d'Ebre, hem de destacar els estudis realitzats per Josep Sebastià Cid i Català, sobre el qual també parlarem en l'àmbit dels estudis literaris, i d'altres com Biel Puvill, que va publicar un conte sobre el parlar d'Ascó, "La meletxa polina".