Poema Bones Festes

I hem fet camí, durant un any llarg...
i hem reviscut esperances i il·lusions,
i hem tingut coratge arreu d'una vida
senzilla i plena, amb amor, feina i alegria.
Avancem, a poc a poc, sense el camí traçat,
tot seguint el pas del temps que no s'atura.
I ens trobem davant d'imatges colpidores,
idees sanes i... tanques arreu d'un horitzó
que es clou a voltes amb claus punyents.
I ací en un poble que demana tantes coses justes,
amb una cultura espill del treball profund
de les centúries, amb Ausiàs i Tirant,
amb horitzons nostrats de línia primera,
sabedors que la injustícia ens ha marcat la trajectòria.
I ací una parla que es conrea enllà dels mars,
que ha rebut noms d'or per reforçar-la
i diferents accents dalt i baix de la terra eixuta.
I ací una família plena, uns xiquets que reben
amor diari, i...ara... il·lusions i reis,
el regal d'estar tots junts en moments plàcids.
I ací, Araceli, nom d'amor conreat dia a dia.
Un any ha passat, i ací ens trobem
explorant futurs camins plens d'esperança.

El català a les lletres ebrenques (16)

La tortosina Estrella Ramon és una prolífica autora de novel·les infantils i juvenils, ben coneguda en els cercles literaris d'arreu dels Països Catalans: "M'escriuràs", "La bruixeta té pipí", "I va la fada i s'enfada", "Rata robinata", "Faroleta pocallum", "Ptolomeu el cuinetes", etc. Mestra de professió, també 'ha mostrat molt activa amb la seua participació pública en conta contes i en activitats literàries per als més joves de la casa. És un dels grans baluards de la literatura ebrenca actual.Pep Castellano, d'Albocàsser (Alt Maestrat) és un altre dels grans autors de literatura infantil actual. Ha publicat: L'herència dels càtars", "Mar de fons", "Marta Martí, reina del rodolí", "El secret de Khadrell", "La clau dels templers", etc.El també tortosí Jordi Andreu i Corbaton, professor d'empresarials de la URV, va començar a publicar de molt jove. Ha editat igualment tres novel·les infantils i juvenils: "Mixatxibutxi", "Els barquers del cel" i "Pullback", en la qual s'endinsa en els thrillers. S'ha prodigat igualment en les narracions curtes per a adults.Toni Villalobos, de Sant Jaume d'Enveja, és un autor veritablement prolífic amb nombroses obres infantils, el seu àmbit professional ja que és mestre de primària: "M'avorreixo va dir en Pol".La jesusenca Cinta Arasa va ser presidenta de l'Associació de Joves Escriptors en llengua catalana. Ha rebut algun premi en literatura infantil i ha publicat el conte "On és el sol Cucafera?".Altres autors que han conreat la literatura juvenil i infantil són l'ampostina Imma Reverter, la jesusenca Maria Cinta Moreso i Roé, i Joan Josep Rovira Climent, natural de Cinctorres (Els Ports).El jove Valer Gisbert, natural d'Aldover, s'ha descobert amb la novel·la "El Vigilant d'horitzons", basada al Port de Caro, tota una novetat en la literatura ebrenca ja que es tracta d'una història de ciència ficció. També ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.El jove David Albesa, de Montroig de Tastavins (el Matarranya) es va descobrir amb "Quin món més bèstia", un seguit de contes en els quals ens presenta de manera molt amena el món dels animals.La Susanna Antolí, de Beseit (el Matarranya), està realitzant una notable carrera literària amb la recerca d'històries i llegendes populars de la comarca: "Memòries d'un segle", "Lo fi dels llops a Beseit", "El tio Mentiroles i el drac de Peñarroya".

El català a les lletres ebrenques (15)

Amb les excepcions del rapitenc Sebastià Juan Arbó, del jesusenc Joan Cid i Mulet i del vinarossenc Joan Manel Borràs i Jarque, a les comarques centrals dels Països Catalans no podíem presumir de novel·listes prolífics en la llengua de la terra. A finals del segle XX i principis del XXI s'han anat descobrint tot un seguit de narradors/es que estan assolint fites importants, però. La narrativa ebrenca està en un moment veritablement dolç. En el post anterior ja vàrem analitzar els casos d'Emili Rosales i Andreu Carranza. Tenim altres veus narratives ebrenques de notable interès.Francesca Aliern és una escriptora autodidacta, natural de Xerta. Va començar la seua tasca literària escrivint novel·les en castellà, de tipus molt sentimental amb temes veritablement colpidors. En català, ha publicat durant els darrers anys una esplèndida trilogia formada per "El pont de la solitud", "Sabó moll" i "Camins", que l'ha situat en un lloc capdavanter de les nostres lletres. La seua darrera novel·la és "Cor de llop". Un Sant Jordi, sense novel·la seua, seria molt diferent a les Terres de l'Ebre!Miquel Reverter és rapitenc i des dels anys 1990 ha aconseguit guardons importants amb novel·les com "Picasso anatomia d'uns pintats" o "Trilogia d'un desig". Recentment ha rebut un accèssit en un premi nacional al principat d'Andorra.Miquel Esteve, natural de Móra la Nova, ha entrat amb força en el panorama narratiu ebrenc ja que ha estat guardonat als premis Ribera d'Ebre i Vila d'Ascó. Ha publicat la novel·la "Heydrich i les agents del saló Kitty".Josep Gironès, de la Fatarella, té una llarga trajectòria en diversos gèneres i es va destapar en l'àmbit novel·lístic amb la novel·la "La Cabana", guardonada al Vila d'Ascó.Des del Matarranya ens arriben les narracions de Lluís Rajadell, de Vall-de-roures, periodista de Heraldo de Aragón i autor de narracions curtes i d'una novel·la d'intriga. Silvestre Hernàndez, natural de Badalona i també resident a Vall-de-roures, és un bon novel·lista amb un gran prestigi que ha publicat moltes novel·les,, entre les quals "Aigües tèrboles".El triaguerí Vicent Sanz ha publicat "Partida", després d'haver-se iniciat en l'àmbit de la narrativa curta.El benicarlando Josep Igual va guanyar el premi Sebastià Juan Arbó amb "El cor cansat". Recentment ha guanyat el Cristòfor Despuig amb "Dietari del Delta". El tortosí Enric Carbó, professor de filosofia, va guanyar el Cristòfor Despuig amb "Els Emprenedors", la seua primera novel·la de caire eròtic.Artur Bel, de Bítem, va guanyar el premi Vila d'Ascó a finals dels 1990 amb Terra de Vent, una excel·lent novel·la sobre la guerra civil a les nostres terres.Jordi Casanova, natural de Deltebre, és autor de la novel·la "Per culpa de les claus, l'Alhambra móra", tot i que ha publicat més novel·les en la veïna llengua castellana.El tortosí Jordi Pijoan-López, arqueòleg de professió, conrea gèneres narratius ben diversos i acaba de publicar la novel·la "Tu no m'estimes". He de fer esment també de les meues tres novel·les: "Tomàs Serra", "Vora l'Iber" i "Expedient 3295", i de les diverses publicacions de narracions curtes en reculls col·lectius.Cal remarcar tot un seguit de veus femenines que estan agafant embranzida arreu del territori. La barcelonina Flàvia Company (d'origen argentí), resident a la Ràpita, és una prestigiosa escriptora que s'ha mostrat prolífica en l'àmbit narratiu. L'ampostina Teresa Bertran s'ha estrenat amb "Terres de Salabror". Hem de fer esment també d'altres veus femenines que ens arriben de la Ribera d'Ebre com Pilar Romeva ("Dins la boira"), de Riba-roja, Montse Banega ("Una dona incòmoda"), de Flix, Sílvia Veà, de Vinebre, i Paquita Franch ("No em deixis caure en la temptació") de la Palma d'Ebre, que han publicat novel·les d'un molt bon nivell.

El català a les lletres ebrenques (14)

Als i a les escriptors/es ebrencs/ques històricament els ha costat molt creuar la barrera geogràfica que ens presenta el Coll de Balaguer. Sortosament, en l'actualitat podem parlar de dos novel·listes ebrencs que són força coneguts arreu dels Països Catalans i que s'han convertit en tota una referència literària.Emili Rosales (1968) és natural de Sant Carles de la Ràpita. Llicenciat en Filologia Catalana, va tenir els seus inicis literaris a una edat molt jove en el camp de la poesia, sent guardonat amb l'Amadeu Oller per a poetes inèdits i editant dos poemaris excel·lents: "Ciutat i mar" i "Els dies i tu". Posteriorment va endegar una exitosa carrera en l'àmbit de la narrativa amb la publicació de "La casa de la platja", "Els amos del món" i "Mentre Barcelona dorm". Amb "La ciutat invisible" va aconseguir emportar-se el premi Sant Jordi de 2004, tota una fita personal i per a les nostres lletres ebrenques. Aquesta novel·la va ser finalista del premi Mèdicis, que s'atorga a França a la millor novel·la en llengua estrangera, el primer cop que és seleccionada una obra escrita en llengua catalana. Durant uns anys va exercir com a corresponsal del diari Avui a Londres, i ens va poder oferir un seguit d'entrevistes als més prestigiosos escriptors residents a la ciutat que procedeixen de tot el món, amb les quals ens obsequiava amb tota una lliçó quant a coneixements literaris. Actualment exerceix com a editor de Planeta, i s'encarregava de diverses col·leccions en llengua catalana. És el major baluard de les lletres ebrenques actuals.Andreu Carranza va nàixer a Móra la nova (Ribera d'Ebre) i ha estat vinculat a les poblacions d'Ascó i de Flix. És un prolífic novel·lista, que també ha fet diverses incursions en l'àmbit poètic. Entre els seus títols trobem: "Anjub", "Riu avall", "La filla de la memòria", "Llibre de les set xibeques", "El desert de l'oblit" . Amb "L'Hivern del Tigre" s'endinsa en el retrat de la vida del general Ramon Cabrera, natural de Tortosa que va ser un prestigiós militar carlista. Aquesta novel·la va tenir una bona acceptació i crítica i va precedir "La Clau Gaudí", escrita a quatre mans amb l'editor barceloní Esteban Martín (Llitera edicions), que ha esdevingut un bestseller i ha estat traduïda a nombrosos idiomes.

I en faig bandera (2), poema versat d'homenatge a Joan Cid i Mulet

Tres poemes més del recull "I en faig bandera", publicat dintre del recull col·lectiu Per un futur sense llàgrimes", que es va publicar a benefici de l'associació de malalts de la fibromiàlgia d'Amposta. Amb I en faig bandera vaig intentar narrar de forma versada tota la trajectòria vital de l'intel·lectual catalanista Joan Cid i Mulet, que dijous 11 de desembre serà nomenat fill predilecte de la ciutat de Tortosa, a títol pòstum.

4 Canto al Montsià

Imagino històries que amaren vida sota una olivera
ufanosa del Montsià – eixa serra ombrívola i seca - .
M’endinso per paratges formidables que m’encisen,
i en faig bandera literària, d’una terrade bona aigua,
regada i castigada per un flumen amb un cabal imperfecte.
Una terra que enllaça arròs, jotes i parles!
Ben cap al vespre, s’arbren desigs i símbols
davant de renúncies angunioses.I entenc així cada gest,
cada moviment,cada petjada d’una terra que em crema-
es mostra airada amb l’existència -.
Esborro auguris i misèries i mai no em sento orfe:
veí de llibres, poemes i cants.Romanc embadalit
davant les visions futures.M’assec en un banc de fusta
i esperoque els somnis passen ben de pressa.
M’embafen les retòriques dels que m’envolten
i faig onejar senyeres als quatre vents,
car cerco epítets que retratin uns ideals sincers.

5 Riu de sang

Heus ací, s’indigesta l’hora entre genives,
s’estomaquen els mots davant els aparents silencis
fratricides, en eixe mar que recrea malfiança arreu.
Aquest temps vesànic ha nodrit tots els naufragis!
I en faig bandera, dels ideals més nobles,
però un riu de sang alimenta els prejudicis
mortals de l’imperi. Ploro la rancúnia, no aturo l’odi
indigest que exalta la irresponsable luxúria dels sentits.
No tinc cap fe en la meva història de sang i de plor.
La pau és un miratge, un signe immutable
d’homes que occeixen amb fusell i metralla salvatge.
Heus ací, us parlo amb pena eixida de les entranyes!
Ara i ací, domina la por, la basarda.
Les paraules malsonants com a armes punyents protesten.
Una forta sensació empresonaen l’horabaixa
calumniosa d’un estiu xafogós.
Remembro les flors que s’han pansit damunt els cossos
de capellans que eren ben vius i ja no hi són.
Nosaltres, en canvi, vivim, dins els nostres ulls tancats.
No som a temps de salvar l’esperança.

6 I més sang

Som a temps de no trair la història,
els segles de glòria, petjades humanes
que emmirallen uns tresors innocents.
És nostre l’art i més nostra la vida!
Un crepuscle d’espigues navega imparable.
I en faig bandera, del seny que encara conservo!
La paraula esbiaixada, amb absència d’honor
i de cap, pren el to del fusell destructiu
que aprofita la bogeria inhumana.
L’home lliurement es recrea amb destruccions
inenarrables.En el desordre infinit d’aquest temps,
el desig innat del matí alerta el deure
i abraça els relicaris, les joies i els calzes.
Després de la tempesta- que ha trencat les latituds del món –,c
om en una illa, romanen els nostres morts.
En l’últim refugi del viure, la sotana sagna
i sagna en un revolt juliol impensable.
Ens hem fet tots uns salvatges!

I en faig bandera (1), poema versat d'homenatge a Joan Cid i Mulet

Dijous 11 de desembre, Joan Cid i Mulet serà nomenat fill predilecte de Tortosa a títol pòstum, en un acte institucional que se celebrarà al Col·legi de Sant Domènec de la ciutat del Baix Ebre. L'any passat vaig publicar aquests 15 poemes al llibre col·lectiu "Per un futur sense llàgrimes", a benefici de l'Associació de malalts de la fibromiàlgia d'Amposta. Vaig intentar recórrer la vida de l'intel·lectual catalanista de manera poètica des del seu poble de Jesús (Baix Ebre), fins al seu viatge a Mèxic on va fer casa i on es va veure obligat a viure fora de la terra que el va veure nàixer per la seua fidelitat a la catalanitat, durant els anys del règim feixista. Aquesta setmana he cregut adient posar aquests poemes aquí al bloc per tal d'enlairar la figura d'un dels baluards catalanistes més importants que ha tingut la ciutat de Tortosa, que rebrà el reconeixement oficial que mereixia. En aquest post trobareu els tres primers poemes, els altres els aniré publicant fins dijous, el gran dia de JOAN CID I MULET (Jesús 1907- Ciutat de Mèxic 1982).

EN FAIG BANDERA ...1
Nostàlgia

I en faig bandera, de tot allò viscut,
i del temps que passa amb un veloç itinerari,
havent mirat enrera amb veraç malenconia
i haver-ho analitzat tot en la distància,
com si em sentís maleït tan lluny de casa
i no fóra capaç d’oblidar allò pretèrit.
Penso en el vent de llevant que desperta el poble inert,
la clau del meu inusitat silenci, i lamento
sovint els anys perduts amb desídia.
Faig un esguard rabent a la vida confusa
en terra senzilla,i em porta a remembrar sublims solsticis
amb l’encís d’uns sentits que criden VIDA.
I revifo els instants viscuts, en la fèrtil terra d’un riu
ben nostre que aposta per la companyonia,
que és el dot més preuat de l’existència.
Ara en el meu món, ara ens anuncien les llunes
tantes coses ocultes i ignorades.
Tot el que es conquereix i dolçament es lliura
amb resistència, amb plaer inabastable.
Ara, a l’hora dels capvespres,
la llum s’endinsa sense fronteres.

2 Poema de la vida

I empro una ploma bella i laboriosa
i en faig bandera, de tot allò escrit
en instants il·lusoris que fan teatre de la vida,
en el marc íntim i serè del meu poble.
I és quan composo més poemes i més càntics,
respiro prest somnis de roselles,
emmarco sentiments amb gaubances.
Enraono sobre coses, tantes coses que abracen
la il·lusió del viure per uns ideals,
que romanen eixerits en l’ànima ciutadana.
Són el testimoni del record i em fan sentir humà,
un ésser sensible davant dels quefers
irreductibles de la ciutat encesa.
Els desigs dels llavis – encenall –,
la rosa blanca – pomell – d’esperança
i neguits amb ales destructores, insanes.
Un miratge exemplar altera inesperadament
recances amoroses, sobre somnis consumats indissolubles.
Un laberint d’amor sobreeixia
més enllà de l’amor, una vida més vida.

3 Sóc català

Evoco els íntims boscatges presencials,
de llengua i esperit: subtil recreació d’un bell dilema.
I en faig bandera, del parlar de casa
que jeu amb joia i amb un futur imparable,
sabedor de la seua força quotidiana.
I em trobo hores que deleguen missatges,
em nodreixo amb relats veritables
i místics que exalten el poble pla.
Sento les clares paraules quan cau el capvespre
i amb ell s’arbren més auguris.
He de parlar d’estigmes alegrement viscuts,
que acceleren l’existència càndida i humana!
Esguardo lentament moments de la història del país
– ombres fosques i anhels nodrits amb absències -.
Uns ulls cansats, un cor mal portat,
una claror del sol impossibilitada.
En un temps que esgarra les passions
mentre un problema impedeix restar serè.
Records oblidats retornen veloçment
com una allau d’angúnies inabastables.
Remembro i remembro ideals de combat i de pàtria.

Poema "Al monument de la vergonya" de Tortosa

Allí romans, al bell mig d'un flumen estimat
i espoliat... sí ... tants cops per uns i altres.
Ha estat font de riquesa al llarg de les centúries,
- fonament de cultures ben sanes -
ha vist passar la història amb colors varis.


I et van plantar per recordar-ne una, d'història!
- en un juny que ens marcà novament -
La que escrigueren de l'imperi envers Déu,
la que bastiren amb la força de les armes,
la que ompliren la terra amb sang i misèria.


Mori la paraula, silenci a la idea,
aparta la intel·ligència de la ment humana.


I així et concebiren, amb l'àliga a la cara
- l'estètica a l'anus ben guardada -.
I esdevingueres símbol d'un temps d'antany
que... massa... encara rememoren amb nostàlgia,
i encara s'omplen de la paraula... democràcia.


Els qui t'idearen tenien set de sang,
fam d'engolir-se la parla d'aqueixa terra...
Els qui et conserven pensen en sufragis ben comptats,
i ens diuen... que t'hem de deixar en pau,
la pau que els constructors arrabassaren.


Diuen... que cal afrontar les coses quotidianes i... oblidar!
L'oblit que ens deixa a tots a les palpentes,
l'amnèsia col·lectiva d'un poble sense essència,
I mentrestant, tu, lleig com sempre,
amb creu, àliga i estel que t'esborren innocència.