El català a les lletres ebrenques (23)

Un dels fets distintius ebrencs és l'ús gairebé exclusiu del català als mitjans de comunicació comarcals i locals. Som de nou un dels territoris més normalitzats dels Països Catalans quant al conreu de la llengua de la terra. Aquesta normalització va costar una mica quan va acabar-se la dictadura feixista, però. L'únic setmanari existent, La Voz del Bajo Ebro, no es va catalanitzar fins a finals dels anys 1980. L'aparició d'Ebre-informes el 1977, d'ideari esquerrà, que dirigia l'històric periodista i arquitecte Josep Bayerri, va causar certa decepció entre alguns intel·lectuals i lectors del moment ja que va esdevenir una publicació bilingüe, però amb la majoria d'articles en la llengua dels veïns. Com a exemple, el veterà literat Manel Pérez i Bonfill redactava la seua secció Bon dia Cultura catalana, i va fer palesa la seua decepció profunda que no s'accelerés el procés de recuperació de la nostra llengua després d'anys d'intent de genocidi lingüístic franquista. Aquest setmanari va esdevenir L'Ebre a principis dels 1990 i actualment La Veu de l'Ebre.Seria impossible fer esment de tots els i les periodistes que han ajudat a dignificar el català als mitjans de comunicació d'arreu del territori, perquè sortosament hauríem de redactar una llarga llista. En comentarem només uns quants.A Tortosa, a part dels dos setmanaris esmentats, cal destacar apostes literàries com Tresmall o TD, de curta durada, i l'actual revista Rels, que promou l'alta cultura i dirigeixen Adrià Chavarria i Ivan Favà. A la veïna Roquetes, s'han tirat endavant a redós de la televisió local Canal 21, els setmanaris L'Occidental i Mes Ebre, íntegrament en llengua catalana i adoptant l'estil gramatical del català occidental. A Amposta, no fou tampoc fins a finals dels anys 1980 quan la redacció de la revista municipal va fer exclusiu ús del català. El periodista més actiu ha estat Manel Ramon. La revista Ràpita ha estat històricament una de les de més qualitat del territori, amb una important aportació literària a causa dels nombrosos literats residents a la població. Herm de destacar la desapareguda revista Sorolla't, publicada a Calaceit (Matarranya), que va permetre la publicació de nombrosos treballs literaris d'autors comarcal que conreaven el català en una zona on calia forta militància lingüística i cultural. Ha estat substituïda per Temps de Franja, una publicació de qualitat i de les més necessàries arreu dels Països Catalans. La Veu de Flix és una altra de les capçaleres importants del territori, amb una llarga trajectòria, a l'igual que La Riuada, a Móra d'Ebre, que recupera una capçalera històrica dels anys 1930.També hi ha periodistes que estan realitzant una interessant carrera periodística arreu del país. La jove ampostina Gemma Lleixà treballa a Canvi 16 i va redactar el passat estiu un extens article sobre el fenomen de la literatura ebrenca . El jove campredonenc, Oriol Gracià, ha estat redactor de l'Avui i de Descobrir Catalunya. La canareva Carme Ferré Pavia és una reconeguda periodista i escriptora, professora de la universitat autònoma de Barcelona, el nom de la qual també està estrictament vinculat a la revista Lo Rafal. Ha realitzat nombrosos reportatges sobre la guerra civil.Alguns històrics noms del periodisme ebrenc són Josep M. Arasa, Ximo Rambla, Marco Antonio Soria, Josep Baubí, Toni Gallardo. Sílvia Tejedor, de la Cadena Ser, és una de les periodistes que mostra més interès per temes literaris. La tortosina Amparo Moreno és catedràtica de comunicació i l'actual presidenta del Col·legi de periodistes de les Terres de l'Ebre. Xavier Garcia, natural de Vilanoba i resident a Horta de Santa Joan (Terra Alta), també ha portat una llarga trajectòria en nombrosos rotatius d'abast del país. També cal destacar la feina blocaire de Gustau Moreno, del rotatiu El Punt, sobre la qual parlarem en el post posterior.