El català a les lletres ebrenques (6)

A la ciutat de Tortosa, a partir de la dècada de 1920 hem de destacar la presència de tot un seguit de poetes que varen conrear literàriament el català a un bon nivell, molt influenciats per l'ambient joc floralesc que imperava en moltes ciutats d'arreu de les comarques dels Països Catalans: Gerard Vergés i Zaragoza, Josep Monllaó "Llaonet", Carles Sánchez i Pastor, Rafel J. Sàlvia, Mn. Rafel Escuder, Mn. Joan Ferré etc. També varen fer ús del català els historiadors Manel Beguer ("Llinatges tortosins", director de la revista "La Zuda"), Enric Bayerri (Mots) i Frederic Pastor i Lluís (refranys i modismes publicats a rotatius locals), tot i que bona part de la seua obra va ser escrita amb la veïna llengua castellana. Quant a Rafel J. Sàlvia es va iniciar en l'àmbit poètic molt jove i va aconseguir ser guardonat als Jocs Florals de Tortosa de 1935. Va dirigir el diari "Ara" (1935-36), portaveu de la Lliga regionalista i únic rotatiu en catala que s'ha editat mai a Tortosa. Després de la Guerra Civil, va marxar a Madrid i va realitzar una sensacional carrera com a cinematògraf, dirigint les pel·lícules més taquilleres del cinema estatal: "Manolo guardia urbano", "Las chicas de la cruz roja", "La tonta del bote", "La gran familia", "Sor citroen", "Don erre que erre", etc. Durant els anys de la república també varen editar-se en català els setmanaris "La Veu de Tortosa" (1930-33) i "La Veu comarcal" (1933-35), igualment vinculats a la Lliga regionalista, i baix la direcció del gran intel·lectual catalanista de la ciutat, Francesc Mestre i Noé.Hem de fer un esment molt especial del setmanari "Vida Tortosina" (1927-37), que va reunir tot un seguit de joves entusiastes en l'impuls de la catalanitat. Dirigit pel jesusenc Josep M. Brull i Solares, posteriorment traspassat al camp d'extermini nazi de Mauthausen, va ser un setmanari molt cultural que va tirar endavant nombrosos projectes catalanistes i de defensa de la llengua. Varen ser molt populars les seues Consignes per la catalanització. També va crear al seu redós Edicions Vida Tortosina, en la qual varen publicar-se les incipients novel·les de Joan Cid i Mulet, un personatge clau per al setmanari i un dels literats estrella del moment, que va publicar les novel·les "A l'ombra del Montsià" i "Rosa Maria", i els reculls poètics "Roses Blanques" i "Les ales del neguit", i que va estrenar quatre obres teatrals a finals dels anys 1920 al seu poble de Jesús. Posteriorment, parlarem d'ell abastament quant al conreu del català durant els llargs anys d'exili i la seua estreta vinculació a l'Orfeó català de Mèxic.