Poema a Lionel Messi

"A Lionel Messi, mestre de l'art de la pilota".

Senyor... ha estat una tarda plàcida!
I corre i brega i assoleix allò que vol amb els peus,
car el talent innat es desprén arreu i arreu.

La grada esclata amb joia un diumenge de tardor
assolellat, l'esport rei se'ns presenta al davant
amb gols majestuosos que ens enlairen l'esperit,
que amb un crit s'engresca i deixa enrera
els patiments inherts... i la falera reïx.

És la màgia del joc dels jocs de tots els temps...
I demà, gaudirem d'imatges colpidores,
farem l'esguard precís a cròniques ufanes,
enlairarem tots els sentiments en un,
beurem del plaer de tanta aigua refrescant!

I és que la joia que ens transmet s'abraona
- visió, control, vol per les alçades -.
I és que el geni el fa dels grans,
amb cara de xiquet a qui la mama encara
li prepara el plat a taula en vespres familiars.

Sento el repicar de les mans amb el so d'un nom arreu,
que diu Lionel, i un altre cop, Lionel,
tonada que em fa reviure tantes il·lusions d'antany.