Entre fangs, en terra roja de suors acaronades,
ix un estel que ens acompanya
cap a infinites dissorts en època de primavera.
L'horta s'endinsa enllà amb sort inerta.
Univers! Plany! Ombra,
en un mar de sols, s'alimenta l'entranya de la terra.
Il·lusió i caliu, i el somriure d'un xiquet
que escolta el so del vent
que aparta les malíccies amuntonades
en un riu sense gaires galivances.
I amb fang pinto el terra i dissenyo
un món de fantasia, amb ulls d'infant
i enginy humà que silencia els mals dels astres.