dimecres, 31 d’octubre del 2007

Estava nu davant de tu

"A Araceli, l'amor de la meua vida"

I

Estava nu davant de tu,
em sentia viu, nu al cos i a l'esperit,
lliurat a l'infinit passional del deler.
Em sentia nu de penes i misèries,
amb els teus ulls observant tot el meu cos.
I les teues mans amunt i avall
i la meua ment cercant els desigs de l'ànima.
L'orgasme de cor i de membre,
l'èxtasi carnal del meu cos nu.
Nu, sí, amb l'anhel de viure plenament
l'amor humà i el desig carnal.
Nu davant de tu, sabia
que t'estimava fins als límits més profunds.

II

I fou en un instant veloç que es consumà l'amor,
visquérem una tempesta passional
amb esclat de carícies i besades
i l'infinit desig dels nostres membres alterats.

És aquest amor que em consagra com a ésser
humà que viu la vida amb passió vivent,
que em dirigeix cap a camins de llum
i em permet ser un home plenament feliç.
És aquest amor el que m'inclina
a escriure poesia de la vida.